Coses de la tecnologia...

Tot i que molts hem viscut en èpoques en les que un telèfon inal·làmbric (que no móvil) era una maravella, o un fax un aparell sorprenent i hem jugat al tenis amb dos palets i una pilota cuadrada, difícilment podem concebre el mon sense pensar en tecnologia digital: reproductors mp3, móvil amb càmara, connexión inal·làmbriques, etc.

I en aquesta era digital hi ha unes quantes màximes, algunes més mundanes que d'altres, això si: quant més es ven un producte mes barat, la tecnologia ve de Taiwan, etc. El que sempre havia aplicat també era la màxima de "la qualitat te un preu"... clar que potser m'ho haurè de començar a replantejar:

http://es.theinquirer.net

La veritat és que pensat fredament, no és d'extranyar que les coses hagin arribat a aquest extrem: els grans fabricant l'únic que fan es comprar components a reu del mon, muntar-los (a Twain, of course), hi possen la seva marca i "cap al mercat". El problema està en que aquest penúltim pas sol ser el que més impacte en el valor monetari del producte te i clar, les còpies (que no imitacions, no us enganyeu, molts dels productes "pirates" dins del mon de l'electrònica son autentiques reproduccions dels altres) no tenen aquesta característica.

Si penseu que per comprar un aparell electrónic d'una marca coneguda esteu obtenint un producte de més calitat, us equivoqueu, la única diferència entre uns i altres és només el que es podria anomenar "factor humà": l'atenció al client, la garantia i poca cosa més...

GatitoBonito

Bones ideies

Es sorprenent les coses que se li acudeixen a la gent. Molts de nosaltres segur que hem entrat algun cop al Google Earth per veure la nostra casa "a vista de satèl·lit", o l'oficina, casa del pares i fins i tot algun lloc on hem estat i que ens ha agradat especialment.

Doncs bé, de fet la idea que ens propossen és d'allò més simple: aprofitar aquest entorn per crear una base de dades enorme amb les nostres fotografies situades a sobre el mapa.

La idea és de dos espanyols i podeu veure els seus resultat a la web de Panoramio.com:



GatitoBonito

Un dictador menys...

Llegint sobre la noticia del dia, m'he trobat amb coses sorprenents:

323. gracias

gracias gneral pinochet como argentino y catolico, os agradezco haber infligido al comunisno genocida su mayor derrota en america latina, gracias nuevamente que dios y la virgen del carmen os reciban con alegria estamos seguros de eso.

ignacio zuberlerg / cordoba argentina

En fi... havent-hi gent així pel mon hem pregunto com hem aguantat tants anys sense una tercera guerra mundial...

GatitoBonito

Nota: la cita es de un taulell de comentaris vinculat a "El Mundo" (of course).

(sense comentaris)

Donat que, darrerament, els links a articles de "El Pais" desapareixen ràpidament de la seva web, us copia aqui l'article que avui m'ocupa...

El cura Oliver O'Grady era tan cortés en sus modales y tan tierno con los niños que los feligreses de su parroquia se disputaban su afecto. Le invitaban a cenar y a dormir en sus casas, convencidos de que tener un sacerdote en casa era una bendición divina. Por la noche, cuando todos dormían, O'Grady entraba en las habitaciones de los niños. Violó y sodomizó a cientos de ellos, niños y niñas, incluido un bebé de nueve meses. Su espiral de pederastia y los esfuerzos de la Iglesia católica de Estados Unidos por protegerle a él y a otros como él están recogidos con testimonios turbadores en Líbranos del mal, un documental que aspira a llevarse el Oscar dentro de tres meses.

Deliver us from evil (Líbranos del mal) es la primera película dirigida por Amy Berg, una productora de televisión que ha escogido un género documental nada parecido al de Michael Moore. Ella se sitúa detrás de la cámara y permite que la narración sea compuesta a través de los testimonios y las historias que relatan los entrevistados. El efecto es devastador por una razón fundamental: el documental contiene el primer relato ante las cámaras de un sacerdote pederasta dispuesto a contar lo que hizo, cómo lo hizo y por qué lo hizo.

Paradójicamente, la película compone una imagen de Oliver O'Grady situada más en la categoría de enfermo que de delincuente, pero deja a la jerarquía de la Iglesia católica en Estados Unidos en una posición tenebrosa, metida en una sórdida maquinaria de autoprotección diseñada para ocultar los casos de abusos y entorpecer la acción de la justicia.

La película contiene otro documento inédito: la grabación de las declaraciones judiciales no sólo de O'Grady, sino también de sus superiores eclesiásticos. La comparecencia de Roger Mahony, que como obispo de Stockton (California) trasladaba a O'Grady de parroquia cada vez que surgían denuncias de abusos a niños, demuestra una capacidad sorprendente para ocultar u olvidar los pecados propios. Que Mahony fuera después ascendido a arzobispo y más tarde a lo que es hoy, cardenal de Los Ángeles, permite que alguien en el documental se atreva a acusar a la Iglesia católica de comportarse "como la Mafia", tal y como dice el ex Gobernador de Oklahoma Frank Keating, que investigó sin éxito la indiferencia de la jerarquía eclesiástica ante las acusaciones de pederastia.

O'Grady acabó destituido como sacerdote, encarcelado por delitos de violación y deportado a su Irlanda natal cuando cumplió la mitad de los 14 años a los que fue condenado. Ahora recibe una pensión gracias al fondo que le contrataron sus superiores en la Iglesia; el documental sugiere que esta pensión es el agradecimiento por no haber declarado contra Mahony y haberle permitido así llegar a cardenal. En la película, O'Grady habla del "apoyo" que le brindó siempre Mahony y la satisfacción de éste al creer "que habían arreglado discretamente otro problema".

En Líbranos del mal, O'Grady pasea por las calles de Dublín y se para a mirar a niños que juegan en parques y patios de colegios. Parece extrañamente ajeno a la repugnancia que generan los delitos que cometió y habla de sus actividades como depredador sexual como si fueran una simple afición. "Yo sólo quería abrazar a los niños porque los quería", dice mirando a la cámara. Habla después de cómo "abrazar" y "mostrar afecto" se convirtió en "tocar". Durante 20 años, desde 1973 hasta su ingreso en prisión en 1993, O'Grady abusó sexualmente de cientos de niños y niñas. En ese periodo, el sacerdote fue trasladado de parroquia en varias ocasiones; a quienes alertaron sobre su comportamiento se les garantizó que el padre O'Grady no tendría contacto con niños en su siguiente destino.

Algunos de esos niños, ahora con 30 o 40 años cumplidos, intercalan su recuerdo en el relato del sacerdote. Cuentan sus esfuerzos por olvidar y su miedo a hablar. El aspecto entrañable del ex sacerdote refuerza intensamente el contraste entre el tono de su testimonio y el de sus víctimas, que usan un lenguaje crudo para describir penetraciones anales y vaginales y evitar así que la expresión "abusos sexuales" quede en perífrasis.

Uno de los testimonios más impactantes es, sin embargo, no el de una víctima, sino el de su padre, que se maldice por haber abierto la puerta de su casa a un delincuente. Llora ante la cámara "por haberle entregado a mi hija Ann en bandeja"; O'Grady abusó de la niña desde los 5 a los 12 años. Su padre dice haber renunciado a su fe religiosa y haber ganado un sentimiento de culpa con el que vivirá el resto de su vida.

Estadísticas recientes elevan a 100.000 el número de víctimas de abusos sexuales por parte de sacerdotes católicos sólo en Estados Unidos. La directora, Amy Berg, cierra la película con otro dato probado: 8 de cada 10 personas que han sufrido esos abusos nunca lo reconocerán ni lo denunciarán.

La semana pasada, Mahony cerró un acuerdo extrajudicial con 45 víctimas de abusos a las que su diócesis, la más grande y acaudalada del país, pagará en total 60 millones de dólares. Cientos de demandas similares siguen su curso. La directora del documental se esfuerza en demostrar que la maquinación para ocultar y hacer callar estas denuncias no se reduce a la confabulación de algunos párrocos rurales, sino que asciende a lo más alto del escalafón católico: fue el cardenal Ratzinger, antes de convertirse en Papa, el que modificó la doctrina canónica para entorpecer cualquier investigación sobre sacerdotes acusados de abusos. Y fue el cardenal Ratzinger, después de convertirse en Papa, el que pidió al presidente de Estados Unidos inmunidad legal frente a una demanda en Tejas que le acusa de conspirar para ocultar delitos de abusos a menores. Es significativo que formulase esa petición de inmunidad ante el Departamento de Estado porque como jefe de Estado su inmunidad es automática; claramente, los abogados del Papa querían estar seguros.

Líbranos del mal no es la primera película reciente sobre escándalos sexuales en la Iglesia católica (Twist of faith tuvo un éxito relativo hace dos años), pero sí es la más reveladora por su narrativa periodística. Estrenado en el último festival de cine de Toronto, la distribuidora ha comenzado a proyectar el documental en varias de las mayores ciudades del país, lo que permite optar a los premios de la Academia de Cine.

I encara surten al balcó a dir-nos que son el defensors dels pobres, dels dèbils, del oprimits...

GatitoBonito

Manipulació d'informació?

Repasant la premsa d'avui (via internet, que es veu que la majoria de gent d'aques planeta utilitza aquest mitjà per seguir l'actualitat. I jo hem pregunto, hauran inclos en aquesta estadística els milions de persones que no tenen accés a cap mitjà per informar-se? Perquè tinc la impresió de que son més els que no tenen opció a informar-se de cap manera que no pas els que ho fem via internet...) m'he topat amb el següent titular:

'Cartagena' dice que 'la policía le prohibió informar sobre la relación ETA-islamistas'

Evidentment, davant d'una noticia tant important he volgut coneixer el detalls de la mateixa i m'he trobat amb suposades declaracions d'aquest home tant contundents com les següents:

"Les comuniqué" (se refiere a los agentes policiales) "que El Tunecino me preguntó que si me gustaría vivir en alrededores de Bilbao [sic] con mi ex esposa, ya que él tenía allí un piso de dos plantas y quería hacerme un contrato en mi nombre, pagando él las mensualidades".

La respuesta de la UCIE a la propuesta de 'El Tunecino' fue tajante: no. 'Cartagena' tenía que justificar, de la mejor forma posible, ante Serhane ben Abdelmajik Fakhet su rechazo ante tan atrayente oferta: "Yo le dije que tenía problemas y que estoy con trámites de separación con mi anterior esposa".

El resultado final de ese largo tira y afloja entre la UCIE y 'El Tunecino', con 'Cartagena' de por medio, fue que el líder del comando Leganés pidió al imam que no hablara con nadie de aquella oferta, y mucho menos del piso dúplex de Bilbao. De todas formas, la puerta de Sherhane quedó abierta para 'Cartagena' cuando el terrorista le dijo: "Si algún día tiene las cosas resueltas y quiero irme allí, bienvenido seré [sic]".

De fet en tota la resta d'article no sembla que aquest home informi de cap altre possible vinculació entre ETA i i els islamistes (o si més no en la versió digital de la noticia).

En fi, com podeu suposar el mitjà que s'ha fet resó d'aquesta noticia no és cap altre que l'imparcial i objectiu "El Mundo"... De veritat, no entenc com es pot manipular així la informació i quedar-se tant ample...

GatitoBonito

T'has quedat sense espai en el disc dur?

Cap problema, agafa un foli de paper, si, si, un simple foli en blanc, DIN-A4, un d'aquells de tota la vida i ja tens el problema solucionat...

http://es.theinquirer.net/

Simplement espectacular... amb gent que te aquesta capacitat mental no m'extranya que la tecnologia hagi avançat fins on estem...

GatitoBonito

S'ha de ser senyor...

Els meus amics coneixen perfectament la meva falera per la F-1 i especialment pel Kayser... Sempre he pensat que el mon en que es mouen aquests paios és d'un egocentrisme exagerat i ple de testosterona, però això no vol dir que no es pugui ser un senyor...

http://www.elpais.es

GatitoBonito

Video política

Bé, sembla que la iniciativa de CiU ha "calado hondo" en la política d'aquest pais.

Després d'aquell espectacular "ConfidentialCAT" amb el que el senyor Mas va fer tants amics (ejem, ejem...) i de les grans cagades del PP al incluore en un video-denuncia sobre la violència al carrer durant el govern del senyor Zapatero imatges de quan ells governaven i de revoltes a Medellin (Colombia), ara és el PSOE el que s'atreveix a "tirar-se" a la piscina amb un video sobre l'actuació del govern Aznar durant la tregua d'ETA l'any 1998:

http://www.elpais.es

L'altre dia lleigia, en un blog de no se qui a "El Mundo", que és lògic que els partits començin a modernitzar les seves estartègies electorals i que era obvi que no havien explotat convenientment els mitjans audio-visuals i més concretament el mon multimèdia i internet.

Estic d'acord amb aquest raonament. Moltíssima gent comença a utilitzar internet per tenir un contacte diari amb la realitat (pagar impostos, llegir diaris, veure noticies, etc.) el que ja no trobo tant bé es que la única manera que hagin trobat per aprofitar aquests mitjans sigui ja no la denúncia de certs fets (i dic denúncia en un sentit més aviat figurat) sino la manipulació descarada, partidista i propagandista que es fa de la informació.

De moment només he vist un avanç del video dels socialistes, un video del que ells han dit que preten relatar els fets "sin poner adjetivos ni hacer comparaciones", però que, molt hem temo, no serà res més que una altre visió parcial i partidista de tot plegat.

En fi, si més no, segur que podrem "disfrutar" una mica amb tot plegat...

GatitoBonito

Coses que fan molta rabia...

De veritat, hi ha coses que no necessiten comentaris...

www.cadenaser.com

GatitoBonito

(Editat)

Com que veig que la pàgina web a la que feia referència va canviant, només comentar que avui surt a la venta un llibre sobre Esperanza Aguirre on la presidenta de la comunitat de Madrid (càrreg pel que cobra quasi 17 milions de les antigues pesetes) revela que "no arriba a fi de mes"... com ja he dit, sense comentaris.

Cose que mai entendré...

És cert que havent tantes i tantes coses en les que pensar i/o reflexionar, és difícil arribar a tenir una opinió raonada sobre totes les coses. És a dir, tots som capaços d'emetre un judici ràpid sobre qualsevol tema (i m'estic referint a qüestions de la vida cotidiana, no sobre física quantica evidentment), però també és veritat que molts d'aquests judicis ràpids es basen més en sensacions que no pas en opinions a les que s'hagi arribat d'una forma raonada.

El tema que avui m'ocupa? La violència de gènere. L'any passat vaig assistir a un petit "curs" sobre el tema per una simple raó: no he entés mai que la gent es consideri propietaria d'altre gent i sincerament, per més voltes que hi doni voltes, no ho aconsegueixo entendre... No aconsegueixo compendre ja no el fet últim de l'assesinat (que és el que tots acabem percevent), sino simples coses com dir-li a la teva parella que es pot o no possar, o decidir que la teva filla no ha d'estudiar sino preparar-se per el matrimoni, etc.

Hi he donat moltes voltes i la veritat és que mai ho entendré...

GatitoBonito

P.D.: com sabeu molts dels temes que toco venen provocats per quelcom que he llegit o vist, en aquest cas ha estat una qüestió doble, per una part la reedició de la campanya publicitaria de "talla amb el mal rollo" i avui mateix aquest article del pais www.elpais.es.

Voleu dir que anem per bon camí?

Entre els 1785 tertulians televisius que hi ha en aquest pais (traient els 1750 que es dediquen a la premsa rosa) hi ha una que sempre m'ha tret especialment de polleguera: la Pilar Raola (la veritat, sempre l'he vist com una falsa).

Però mira, quan te raó te raó... Avans d'ahir per casualitat la vaig pillar en un d'aquests moments televisius fent una reflexió que, sincerament, hem va semblar molt i molt encertada, comentava que el periodisme seriós d'aquest pais ha perdut el nord, i que començava a agafar el mateix camí que el de la premsa rosa:

www.elpais.es

Com molt bé va dir la senyora, la noticia no hauria de ser que la famosa o el famos de torn ha acabat a presó sino que el que importa es l'estafa que estem patint amb un tema tant important com la vivenda (perquè no oblidem que si un constructor ha de pagar X milios d'euros a un alcalde per construir, després serem nosaltres qui els hi pagarem amb ell)...

Voleu dir que anem per bon camí?

GatitoBonito

Encefalograma plano...

Bé, per fi estic a la recta final de l'auditoria... Perquè aquells que us hagueu pensat que l'auditoria s'acava en el moment que l'auditor surt per la porta aneu equivocats, ja que darrera seu deixa (o ha deixat en aquest cas) cinc fàtidics? fastigosos? papers amb el que en un sistema de qualitat s'anomenen "No Conformitats" (que és la manera que tenen els auditors de dir: "esto no esta bien") a les quals sel's hi ha de donar resposta.

Però clar, donat que avui i demà el meu cervell està de vacances (si, ja se que amb això convido a la broma fàcil, però és així) aquesta feineta la deixaré per la setmana que ve (tot i que segur que la jefa les voldrà fer avui, però "que conmigo no cuente").

Ja vaig dir fa un temps que, tot i que tenen les seves coses bones, els sistemes ISO son tant estándards que acaben perdent molt del seu sentit. Avui m'hi reafir-mo: com dues noies que en sa vida han vist un sistema integra de qualitat i medi ambient per a una escola universitària et poden arribar a dir que ho estas fent bé o malament amb només dia i mitg? Fàcil, l'únic que han pogut fer és dir coses com: us falta aquell paperet (en aquest cas un que digui que hem anat a la deixalleria a tirar coses), a aquest altre li falta aquesta mariconadeta i coses per l'estil que, en el fons, ni et fan ser millor treballant ni t'aporten res de res... però en fi, així és el mon de la qualitat...

GatitoBonito

Coses que impressionen...

Ahir era dia de festa a la UAB. Els que hi heu estat ja sabeu com son: molta veguda, molt tabac i el que no és tabac, gent tirada pel terra... els que no, no crec que us costi fer-vos una idea...

El primer que et ve al cap és "esto ya no es lo que era" (en part és normal, ja no es celebren al mateix lloc i els teus companys fa temps que van marxar). El segon possiblement sigui "necessito una cervesa" i així vas fent...

El tema està en que en algun moment de l'esdeveniment, et diuen que aquell d'allà es el noi de 20 anys que està liat amb una amiga teva i et troves pensant "vaya crio!" i de cop te n'adones que tots ells son si fa o no fa de la mateixa època, te n'adones que el primer cop que tu vas anar a la festa de la UAB molta d'aquella gent no tenia ni 10 anys, i et trobes totalment fora de lloc...

Es cert que un cop coneixes la gent, les distàncies s'escurcen (molts dels meus "col·legues" de per aqui no han arribat ni de lluny als 25) però ahir a la tarda, asentat en mitg de tantíssim desconeguts, hem vaig sorpendre a mi mateix pensant "que petits que son, no m'extranya que quant tens aquestes edats els pares et tractin com a una criatura"...

La següent sensació que vaig tenir me la guardo per a mi...

GatitoBonito

La hipocresia de l'esglèsia

Bé, com ja vaig dir un cop en un dels meus primers posts, la relació entre jo i l'esglèsia és de un profund odi (no crec que ho digués amb aquestes paraules, però és així).

La veritat es que soc dels que pensa que, de tant en tant, un s'ha de replantejar les seves creències. És evident que no ho faig cada dia, però si que hem passa que quan llegeixo noticies sobre temes com ara aquest, intento fer una petita "revisió" de les meves idees...

http://www.elmundo.es

Doncs bé, hem continuo reafirmant en les meves opinions. Com destaca l'article:

"La Santa Sede ha reiterado en varias ocasiones que el derecho a la libertad de expresión, hecho oficial en la Declaración Universal de los Derechos Humanos, está sometida a límites justos, en especial cuando el ejercicio de este derecho puede ofender los sentimientos religiosos de los creyentes"

i jo hem pregunto, també van pensar en això quan, no fa ni dos mesos, el Papa va dir allò de que l'islam era una religió establerta amb l'espasa? Es que son més importants els sentiments religiosos dels creients que els sentiments d'una persona? Quina mena de respecte tenen ells cap a aquells que estem a favor de l'abortament, el matrimoni gay, etc. quan ens titllen de pecadors i "males persones"?

De vertitat, no suporto a aquelles persones que l'únic que fan és reclamar tots els drets del mon per ells però mai s'apliquen quan els hi son desfavorables...

GatitoBonito

Eleccions Catalanes - Tripartit?!?!?!? (7 de n)

Ara mateix no tinc massa temps per comentar la noticia, però la veritat es que estic realment sorprés amb l'anunci d'aquesta tarda... el que hauria donat per veure la cara del senyor Mas!!!!!!!!!!!!!!!!!!

GatitoBonito

Coses que importen

En ple procés electoral (per molts potser això ha acabat, per mi, encara queda un mes [la votació al parlament per escollir president serà el dia 1 de desembre] per a que realment s'acavin les eleccions), els candidats fan promeses i mes promeses que no cumpliran, i, estic convençut de que tots els votants ho saben.

Així, perquè uns votant esculleixen un o altre partit? (o com un amic meu, que va anar fins al col·legi electoral i un cop alla, es va mirar totes les paperetes i en no veure res que realment li agrades, se'n va anar). Doncs sincerament, crec que hi ha moltíssima gent que acava escollint un o altre (aqui hem toca dir allo de "jo no soc així" però en part si) per els grans trets que defineixen un partit: nacionalistes/no nacionalistes, dretes/esquerres, amb un candidat amb presència, etc...

La veritat es que no soc ningú per criticar el que fa la gent (tot i que, sincerament, com en aquest cas n'hauré de patir les conseqüències, si crec que tinc dret a dir el que en penso), però crec que tots ens hauriem de fixar més en les coses que realment importen.

Clar que la premsa també s'hauria d'aplicar la mateixa medicina:



Sincerament, és important saber qui pactarà amb qui, però m'interessa molt més saber qui aconseguirà que titulars com el petit de l'esquerra canviin la paraula "subió" per "bajó"...

Ens hauriem de fixar tots en les coses que importen, jo el primer...

GatitoBonito

Eleccions Catalanes - Pactes (6 de n)

Bé, com ja era d'esperar el senyor Mas ha guanyat les eleccions (ni tant sols aquest cop ha passat allo de que un tenia més vots i l'altre més escons...), així que ara comença una de les parts més divertides d'aquestes situacions: els pactes.

A saber, tenint en compte les diverses possibilitats:

- CiU+ERC (69 escons): és la meva aposta. Sincerament, qualsevol altre pacte que CiU busqui és un pacte una mica antinatural (bé, es veritat que, com a pacte natural sempre ha tingut al PP, però aquest cop, ni li assegura la majoria, ni és justificable), així que estic convençut que li donaran a ERC tot el que demani i més (segur que, per començar, ja li han ofert al senyor Carod la conselleria en cap), així que m'extranyaria molt que aquest no fos el futur govern de la Generalitat.

- PSC+ERC+IC-V (tripartit - 70 escons): la veritat, veig difícil que, havent-hi les mogudes que hi ha hagut amb el tripartit en el passat, aquesta sigui una opció real (no oblidem que ERC ha estat apunyalada dos cops, una fotent fora el Carod i l'altre fotent-los fora del govern. És veritat que en els dos casos, el senyor Maragall tenia totes les raons del mon per fer-ho, però, suposo, no deixa de coure als republicans).

- CiU+PSC (sociovergència - 85 escons): la veig realment difícil per dos motius: primer perquè CiU te altres alternatives més factibles (ERC) i li seria molt difícil vendre la moto als seus votants més nacionalistes aliar-se amb algú que, segons la seva campanya, està subjecte als designis de Madrid; i segon perquè al igual que li passaria a CiU, al PSC li seria molt difícil d'explicar aquesta aliança i d'aquí dos anys hi ha eleccions generals (i des de l'oposició es pot desgastar molt a CiU, en canvi des de el govern és un mateix el que es desgasta).

- Altres: ja possats a divagar i donat que somiar és gratis (de moment, que en un futur potser ho hem de pagar i tot), supossem que ERC decideix no donar suport a ningú i abstenir-se el dia de la votació per escollir president i deixar que alguna coal·lició governi en minoria... De fet, m'agradaria veure com el senyor Mas explica als seus que allo que va firmar al notari s'ho passa pel forro i fa un pacte amb el PP (serien 62 escons per 52 que podrien aconseguir PSC+IC-V+Ciutadans)...

En fi, no se si estareu d'acord amb mi o no, però hem sembla que ens esperen quatre anys de govern nacionalista i més aviat de dretes (per molt que ERC vagi de partit d'esquerres, la única política que acaben exercint és la del català a les escoles, l'etiquetatge dels productes i coses per l'estil que no ens solucionaran res de res).

GatitoBonito

Eleccions Catalanes (5 de n)

Ja sabia jo que avui no seria un bon dia per a mi.

Al fet d'haver estat treballant (en fin, coses que passen), ara s'hi suma les primeres informacions importants sobre les eleccions: la participació a les 18:00 hores ha baixat entre 5 i 6 punts (El Pais diu una cosa i El Mundo l'altre)...

Tot sabem que vol dir una baixa participació oi?

Si algun cop havia dubtat de la victoria del Mas, poques esperançes hem queden ja...

En fi, quina llàstima que per culpa d'un mal dia ens haguem de veure putejats durant 4 anys...

GatitoBonito

Eleccions Catalanes (4 de n)

No tinc gaire temps avui (pre-auditoria... per a qui no estigui enterat que llegeixi un parell de posts més abaix), però com que m'he llevat molt d'hora (arribaré a la feina una hora avans de l'habitual... i això per mi és moooooolt d'hora), he fet una repasadeta ràpida a la premsa i no puc deixar de possar aquest link:

El Pais

La veritat es que estic totalment d'acord amb el senyor Montilla: qui collons s'ha cregut que son aquesta gent de CiU? No, si encara els hi haurem d'agraïr haver sobreviscut als seus 23 anys de govern...

GatitoBonito

Outsourcing

Tot sovint començo els meus posts després d'haver llegit un o altre diari. Avui, com quasi tots els diumenges, li he fet una repassada profunda a "El Pais" (café amb llet i croissant en ma) però, tot i que hi ha un parell de coses que m'han fet divagar una mica, avui no tiraré d'aquesta via per aquest post.

Avui li vull donar el protagonisme a algú que, per altre banda, porta molts anys fent-me donar voltes al cap (com un dia va dir, ella es la veu de la meva consciència... i és una plasta tot sovint!), així que millor llegiu directament el seu post:

"Me gustaria ser hombre"

GatitoBonito

Auditories, avaluacions i altres tocades de collons...

En fi, ja ha començat el meu mes horribilis!!!!!

Des de fa molts anys que a la meva empresa (faré un aclariment, ja que molts de vosaltres us feu un lio amb les meves feines: l'únic contracte que tinc és el que em vincula a l'Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, tot el demés son "apaños") es va certificar amb la ISO 9001 (aquells que tingueu la sort? desgràcia? de treballar en una empresa amb aquesta cerficació ja sabreu el que significa...).

Com que quan va començar tota aquesta "aventura" tenia la desgràcia de treballar en el mateix despatx que la meva jefa i responsable de qualitat, vaig quedar enigmaticament lligat a aquesta àrea (no oblidem que jo només soc el puto informàtic!). Des de llavors, sempre havia pensat que si bé aquest tipus de certificacions aporten molta paperasa inútil, si aporten valors positius al desenvolupament de la feina (a l'haver de procedimentar tot un se n'adona de el que està fent malament i/o com afinar certes tasques). Però, tot i que continuo pensant que la norma 9001 continua aportant coses bones, hem desdic una mica de tot plegat.

No se perquè, fa un temps, el director del centre va pensar que a més de la 9001 estaria bé tenir la 14001 (mediambient)... En fi, no entraré en detalls, però si us diré que fa una estona m'he trobat omplint un formulari que hem preguntava quant kilos fabrica la meva empresa...

Sincerament, entenc que és impossible que cada empresa tingui una norma que el cobreixi exactament, però tant difícil es fer "sub-normes" segons el tipus d'activitat? (a saber, productes manufacturats, serveis, etc.)

Però de fet, tot plegat no s'acava aquí. Ademés aquest mateix matí tenim al centre el comité extern per a l'avaluació dels estudis de Direcció Hotelera. Que qui son aquesta gent? Se suposa que la generalitat evalua les titolacions de forma més o menys periòdica i les compara entre si per saber "quan bones son"... (el primer que hem sorprén es que al tractar-se de un títol propi, els estudis d'Hoteleria no es poden comparar amb res, però clar, això és la universitat i les coses aquí tendeixen a no tenir massa sentit...).

Per si fos poca cosa, tot plegat ho tenim amanit amb les "lliçons inagurals"... Si, ja se que varem començar les classes fa quasi 2 mesos, però i que? com ja he dit, per aqui les coses tendeixen a no tenir massa sentit...

En fi, que estic en un d'aquells mesos en que, professionalment, l'únic que hem motiva és cobrar i final de mes, que la meva jefa no m'esbronqui i sobreviure el més dignament possible...

GatitoBonito

Cap de setmana agredolç

La veritat és que és curios com es succeeixen tot sovint les sensacions. Al cap i a la fi, aquest ha estat un bon cap de setmana, tot i que divendres a la tarda no tenien bona pinta.

De fet, el mateix divendres a la tarda vaig renunciar als planings que tenia per aquell vespre (tot i que sembli que no hem puc queixar per això ja que vaig ser jo mateix qui va decidir cancel·lar-los però tot i això, hem va quedar mal gust de boca), el dia avans havia quedat molt penjat el planing pel dissabte vespre i el possible pla substitutori se n'havia anat a norris. A més, dissabte al matí, tampoc vaig aconseguir que un pla "molt astut" d'última hora tirés endevant...

Però com dic, no deixa de ser curiós com funcionen aquest tipus de coses... Havia tornat de la compra, estava estirat al sofa planxat emocionalment (no hem malentengueu, no estava enfonsat, potser només una mica fustrat) esparant que passesin les hores d'un cap de setmana que pintava aborrit quan una simple trucada va aconsguir canviar les coses.

La veritat és que aquest ha estat un molt bon cap de setmana, m'ho vaig passar de conya sopant amb quasi tots els amics de Vila (feia un any que la Ma i la Sus havien marxat a Dublin, i aquest era el primer cop que ens tornavem a reunir tots), i m'ho vaig passar de conya ahir a la tarda vespre compartint amb els amics les desgràcies esportives del cap de setmana (com ja sabeu, era una apasionat seguidor del duet Ferrar-Schumager [snif]) en la doble sessió F1-Futbol...

Hem toca la moral el títol mundial de l'Alfonso, i sempre m'ha molestat molt la "xuleria madrileña", però al cap i a la fi, les sensacions i emocions tenen matisos: l'imatge de l'adelantament del Schumi al Raikonnen la tindré gravada durant molt temps i la memòria, i la derrota del barça fa que guanyi la porra de la feina...).

Es curios tot plegat...

GatitoBonito

Eleccions catalanes - "EL DEBAT" (3 de n)

No puc dir que veies tot el debat, ni molt menys! Si en total van ser 20 minuts ja és molt!

Però de fet, pel poc que vaig veure, tot va seguir el guió que m'imaginava:

• L'únic polític amb carisma és el senyor Mas, clar que li sobren la xuleria i aquest somriure esculpit de "soc superior i ho sabeu".
• El senyor Montilla (hi va ser?), com sempre, un zero a l'esquerra (si més no està al costat que li toca) pel que fa als "parlaments": és cert que si l'escoltes bé diu coses interessants, però clar, has hagut d'aconseguir no adormir-te!!!!
• El senyor Rovira sempre intentant mantenir una equidistància impossible que, com sempre un altre cop, no el deixa moure's ni un milímetre i clar, això l'enfonsa.
• En el cas del Saura, potser si que com m'ha comentat un amic aquest matí, està una mica massa desquiciat i el van perdre el nervis.
• I per últim el senyor Piqué. Ho haig de confesar, és un paio que hem te realment sorprés: va ser l'únic que, verbalment, va poder plantar cara al Convergent, te un parlament realment connexe i dirigit, això si, el perden els seus jefes (no serveix de res dir que "t'estimes" aquest pais quan els teus caps no fan res més que atacar-lo i insultar-lo... amb situacions així les teves paraules perden força).

En fi, que després de no se quantes hores de debat, continuo pensant el mateix, al final tindrem un govern de dretes recolçat per un supossat partit d'esquerres que l'únic que li interessa és estar en el poder (com tots, això també s'ha de dir...).

GatitoBonito

Eleccions Catalanes (2 de n)

Ho reconec, estic del tot perplex!!!!!!!

Que no hi ha eleccions en uns 15 dies? On estan el candidats? Quines promeses absurdes ens estan fent? Quin insults estan fent servir contra els seus oponents de forma més o menys elegant?

Porto uns dies fent una ullada a la premsa digital i ni rastre de la campanya, ahir hem miro "l'apertura" dels noticiaris nacionals i ni esment, aquest matí a la radio (això si, una cadena de "formula músical" però que a les 8 dona un petit recull de noticies) i l'única noticia sobre catalunya son les sortides dels bombers per les pluges...

Ja ho he dit, estic del tot descolocat, "esto ya no es lo que era..."

GatitoBonito

House... can wait?

En fi, aquells que hem coneixeu (jajaja com si això ho llegis algú que no hem coneix) sabeu de la meva diguem-ne devilitat per aquest metge irreverent...

Fa ja un temps que espero amb ansies els nous capítols (si, ja se que m'els podria haver baixat d'internet, però no tindria la mateixa gràcia ni la mateixa emoció!), i per fi ha arribat el dia... de fet el dia en que hem grabaran els capítols (jodete! ara com justifico el que he dit al parèntesi anterior?)...

Que com es que me'l grabaran? Bé, he rebut una oferta molt temptadora per anar a escoltar un "cuanta cuentos" mexicà amb el meu germà, la seva dona (suposo) i una amiga alemana que hem volen presentar...

En fi, cadascú te les seves devilitats, i si, les dones en son una de les meves... A aquells que tingueu la sort de que no us en volen presentar una, disfruteu de la sèrie!!!!!!!!!!!!

GatitoBonito

De "pelotazos" va l'assumpte

En el meu repas a la premsa diaria d'avui, de bones a primeres, m'he hagut de parar només començar (tot i la meva vena "premsa-masoquista" el primer diari que miro és El Pais, així que no si el nostre estimat "El Mundo" s'haurà fet resó d'aquesta noticia), i es que el que m'he trobat, no per reiteratiu, m'ha deixat de sorpendre'm...

http://www.elpais.es/

En fi, la veritat és que aquest cop a tocat a la dreta rància del pais, però no tinc cap dubte de que l'esquerra està igual (tot i que sempre he tingut la impressió que tant el temps que triga la dreta en fotre ma a la caixa, com la quantitat que en treu o la manera de fer-ho és el que els diferencia [aquest cop han estat barruers, però el més gran frau de la història d'aquest tipus, la privatització de Timofónica, va ser un robatori de gua blanc impressionant]).

GatitoBonito

Eleccions catalanes (1 de n)

Bé, no se quin dia comença exactament la campanya oficial per les properes eleccions a la Generalitat, però avui, amb el meu "El Pais" dels diumenges venia una "bonica" còpia del documental(¿?) ConfidencialCat que ha editat CiU (que modelnos s'han tornat aquest convergents...).

De moment ni tan sols he decidit si el veure (encara que suposo que si, hem pica la curiosistat) però aquest simple fet ja m'ha fet entrar de ple en aquestes properes eleccions (qui esperi que faci una defensa d'algun dels partits va per mal camí, avui per avui, tot i que tinc vastant clar que votaré, prefereixo enfotrame'n de tots una mica).

Així que, de moment, us deixo aquí la meva impressió de com veig les candidatures i com crec que acabarà tot plegat:

- PSC: la veritat es que el mudet Montilla (MM a partir d'ara) hem sembla una persona de despatx impressionant: va ser peça funamental en el Pacte del Tinell (que aquest fos bo o no ara no ve al cas), va fer molt perquè el parlament de Catalunya pugués aprovar la proposta d'estatut, etc. Això si, en un concurs de caràcters, el guanyarien més d'una ameba espabilada! (que consti que jo hagués preferit com a candidat l'Iceta, però clar, aquesta "nació" no està preparada per depen quines modernitats encara).
- ERC: en fi, mister mostatxo Carod Rovira (MMCR) i el seu fidel(¿apunyalador?) Puigcercós (Putxi) hem semblen dos demagogs fora de joc. Primer que aprenguin de les seves propies cagades i que després demanin! El pacte d'esquerres no s'ha enfonsat només per culpa seva, però si son els que li van cavar la fosa on s'ha hagut d'enterrar. La veritat, continuaran tenint el recolçament dels joves independentistes (bé, de fet, "visto lo visto" més aviat seguiran les seves ordres) però crec que amb tant excentricitat infantil(ara dic que si, ara que no, ara com t'odio perque parles amb aquell que no m'agrada) i errors (ja m'imagino la conversa entre el Putxi i el MMCR: nem a fer una volteta per la catalunya nord Carod? Vale, ja posso jo el cotxe Putxi...) han perdut tot el vot nacionalista pragmàtic (aquell que ja li estaria bé que Catalunya fos independent però el que vol es no tenir problemes).
-ICV: en fi, aquests seran sempre un somni impossible. No se, potser el dia que comencin a tocar una mica de peus a terra les coses canviaran però de moment... Quantes de les seves "super-mesures" ecològiques han tirat endevant? Quantes que no han estat acceptades han provocat una tensió real i forta amb els seus socis de govern? Pinten quelcom realment si sempre es dediquen a queixar-se "por lo vagini" i després res de res? En fi, jo d'ells hem dedicaria una mica més al pragmatisme i a solucions reals als problemes!
- CiU: el senyor Mas (CC per CiberConseller), que darrerament sembla més un aspirant a Berlusconi i/o Zaplana amb aquest afan que te per semblar un pimpollo, per desgràcia crec, és el més intel·ligent de tots: sap que no poc fer-se amb els vots del PSC, però també sap que pot "ajudar" a que molts fugin cap al PP i per altre banda te molt clar que ha de captar els vots que avans comentava pot haver perdut ERC. La veritat, coneixem perfectament la coal·lició de deretes d'aquesta gent (no a l'abort, no als matrimonis homosexuals, afavorir l'educació privado i privilegiada, augment dels impostos indirectes, etc.). Al igual que els senyors MMCR i Putxi, és un gran demagog, però sap dosificar intel·ligentment aquesta faceta...
- PP: En fi, quan sento parlar al senyor Piqué, sempre penso que, com a polític, es realment bó (el millor segons el meu parer, s'ha de ser molt bó per ser del PP i sobreviure a Catalunya!!!). Llàstima que tingui aquesta cobardia de la que fan gala les poques persones decents (hem refereixo a líders no a les bases) d'aquest partit: al igual que el senyor Gallardon, s'e 'hi fa el cul mermelada cada cop que l'hi foten un calvot els testaferros del partit (a més, Piqué te el problema afegit de que ell no és ni molt menys alcalde com l'altre ni te realment possibilitats).

Que com acabarà tot això? Crec que tots sabem la resposta, CiU guanyarà les eleccions per poquet (aquest cop tant en vots com escons) i acabarà pactant amb ERC (que un cop a tastat el poder, perdrà el cul per tal de no deixar-lo anar).

En fi, com deien els romans... alea jacta est!

GatitoBonito

Rectificació

En l'entrada sobre "Queer as Folk" vaig esmentar una companya de feina...

No se perquè s'em va acudir utilitzar aquesta expressió en aquell moment, i, de fet, si no fos perquè ella mateixa m'ho va comentar possiblement no me n'hauria adonat de la meva falta...

De fet, la persona amb que vaig estar comentant "la jugada" és la Lola i el que hauria d'haver dit es que havia estat comentant "la jugada" amb la meva amiga...

Com ja et vaig dir, no se perquè vaig utilitzar l'expressió "companya de feina", no se, se m'en va anar el cap.

Com ja et vaig dir personalment, ho sento, però també he cregut opurtú fer-ne la rectificació aquí...

GatitoBonito

Gran Hermano

A aquells qui pensin que ara hem donarà per parlar del concurs de Tele 5 sento dir-los que es quedaran amb les ganes (de fet, dels que llegiu això, només crec que n'hi ha un que segueixi el concurs... amb poc intentsitat, però... oi Nachete?).

A que ve doncs el títol de l'entrada? Avui llegia la premsa en paper per variar (mira, avui m'ha donat per fer-me una passejadeta fins al quiosc de Bellaterra a comprar-me "El Pais" i llegirme-la allà mateix en un banc a sota els arbres) i entre les moltes noticies m'he quedat amb aquesta: "Europa somete a debate las etiquetas 'espía'".

Per aquells que no sapigueu que son aquestes etiquetes (ara tampoc hem faré el xulo, fins que no he llegit el diari ni sabia que existien) la idea és simple: es subtitueix el codi de barres per un petit microxip que no és res més que una "mini-radio" que transmet un codi que no només identifica el producte en si sino que n'envia dades personalitzades del mateix (per entendrens el codi de barres d'un paquet de yougurts indica només això, mentre que el microxip podrà aportar informació del tipus lot, posició a les estanteries, etc.) de tal manera que es podrà fer una traça exahustiva de la vida del mateix i, fins i tot, permetrà que passem amb el carro de la compra pel costat de la caixa i immediatament en tinguem l'import sense necessitat de treure les coses del mateix.

Donc bé, quin és el problema de tot plegat? Molt sencill, que passa un cop surto de la botiga? (pensem que això és quelcom que es pot possar no només als supers, sino també a la roba, productes de regal, etc.) Que passa si el meu vei és un "vouyer pervertit" que s'ha fet amb un lector d'aquests xips? (lo de pervertit ho dic perquè dedicar-se a saber que compra el vei hem sembla de una perversió suprema!). És això un atac contra la nostra intimitat? Les oficines dels consumidors, a més, alerten que amb aquest mètodes "les empreses podran crear un perfil dels compradors" (de fet això ja ho poden fer només amb el tiquet de caixa) això si, molt més personalitzat.

Si a tot això hi afegim que, casualment, en aquestes darreres setmanes he tingut discussions amb els meus jefes per temes de la protecció de dades, doncs ja us podeu imaginar perquè m'he possat a divagar sobre tot plegat.

De veritat la nostra compra és "íntima"? Que hi ha de dolent en que una botiga sàpiga les preferències dels seus clients? Hem preocupa realment que el meu veí pugui saber que m'he comprat uns calçotets CK? (clar que si el que m'hagués comprat fos un conjunt de llenceria potser si que hem preocuparia més).

És evident que la intimitat de les persones és quelcom importantíssim, però hi ha coses que hem semblen absurdes. No hem crec que tinguem una capacitat tecnològica que permet aquests microxips i a la vegada no siguem capaços de trobar la manera d'assegurar que aquests "morin" un cop sortim per la porta de la botiga.

En fi, hi ha mil maneres per atacar la privacitat del veï, però jo hem pregunto ha de ser el veï el que es preocupi d'això o ha de ser l'estat qui ho faci? Com sempre la resposta està en un punt mitg que no se perquè mai som capaços d'assolir...

GatitoBonito

Queer As Folk

BiH

Després de dos viatges en un any, convivint amb gent de Mostar i rodalies amb un grup d'estudiants de un curs de fotoperiodisme tinc un sentiments molt especials cap a Bosnia-Herzegobina i la seva gent.

No crec que sigui la persona més indicada per parlar del conflicte, ni dels seus antecedents, però si crec que després d'aquest temps allà tinc una opinió sobre la postguerra força vàlida.

La situació, per a qui no la conegui massa, és, bàsicament, la de tres etnies (serbis [catòlics ortodoxos], croat [catòlics] i bosnis [musulmans]) que aparentment conviuen sobre un mateix territori.

Perquè dic aparentment? Simple, tot i que comparteixen el mateix pais, ni tenen el mateix sentiment per ell, ni les representants polítics son el mateixos, ni comparteixen vida cotidiana ni res que es pugui assemblar a una convivència real. Pitjor encara, tots tenen motius per odiar-se mutuament (potser si que en números globals el bosnis van ser els més masacrats durant la guerra, però també tenen coses de les que apenedir-se) i, de fet, ho fan! Tant és així que la gran majoria de gent creu que les forçes internacionals no es poden retirar encara (i això que ja han passat 10 anys!!!!).

En fi, avui repassant El Pais Digital, m'he trobat amb aquesta noticia:

http://www.elpais.es

que bàsicament ve a explicar una situació que, tot i que ja coneixia, no deixa de ser preocupant:

• Els serbis (que de per si ja dispossen del seu propi pais dins BiH, la república servska) han votat a representants dels partits de ultra deretes.
• Els croats han triat a partits que defensen la segregació croata.
• Els bosnians són els únics que han votat per representants que opininen que Bosnia hauria de ser una pais unit i "únic".

La veritat és que cada dia tinc més clar que, per desgràcia, algun dia tornaré a sentir a parlar de guerra a Bòsnia-Herzegobina...

KO del "Spanish Power"

Una de les meves grans aficions? La formula 1... Això si, una mica de respecte per "la gent gran" que jo ja seguia la F1 quan el Kaiser ni tant sols era pilot.

De tota la vida Ferrarista (això implica que, tret els últims anys, he hagut de "patir" moltes fustracions... a ja ningú recorda que el primer campionat que va guanyar "SchumiFumi" de vermell era el primer de Ferrari en més de 20 o 25 anys?).

Això vol dir que donat que aquest any per fi s'ha possat la F1 interessant (soc el primer en reconeixer que els anys de reinat del Kaiser van ser una mica pessats [ara, que també m'ho vaig passar bé veient com apallissàvem els rivals]) avui he fet l'esforç d'aixecar-me per veure la cursa en directe (tenint en compte que vaig anar a dormir a quarts de quatre i que m'he aixecat a les set, no està gens malament) i me n'alegro.

Quan tot pintava bé per a "mister alfonso" (com m'agrada anomenar-lo) he sentit el comentarista "parcial" de T5 anomenar al pilot espanyol com a "Spanish Power"...

En fi, com a persona no en tinc ni idea de com és aquest noi, com a pilot a dins d'un F1 és un geni, però com a pilot fora del cotxe... algú recorda les declaracions aquelles de que ell "sempre corria sol"? Com és que avui ningú n'ha fet esment? Perquè sempre que li passa quelcom dolent és problema de l'equip i quan li passa algo bó és que ell és genial? Perquè pel fet de ser espanyol m'ha de caure bé? I el més important perquè convertim un esport que no te res a veure amb el 99,99% de la població en una qüestió nacional?

Hem cau com el cul aquest paio (com a pilot), hem cauen com el cul algú dels qui el rodeja (per possar dos expemples: el periodisme objectiu del Sr. Lobato i, no se ven bé quines funcions te, el Sr. Agag [ja sabeu, el que es va casar amb la filleta del bigotis]), hem cau com el cul el Briatore (aquesta "xuleria italiana" no la soporto) i avui, per fi després d'esperar tota una temporada, puc estar content perquè quan se les prometien molt felices, gerro d'aigua freda!!!!!!!!!

Qui sap, potser m'haig de menjar les meves paraules en poc temps i el Senyor Alfonso acaba guanyant el campionat, però... "que me quiten lo bailao!!!!"

Definitivament, avui he tingut un bon matí...

"El Mundo" Vs. el mon (II)

En fi, ja fa dos o tres dies que vaig veient, en la premsa "seria" noticies que van desmuntant, cada cop més, les hipòtesis de conjura "judeo-masónica"... quin diari no les publica?

www.elpais.es
www.elmundo.es
www.abc.es
www.lavanguardia.es

"El Mundo" Vs. el mon

Qualsevol persona que s'hagi atrevit aquest últims dies a donar-se una volta per les webs de diversos diaris "seriosos" (les cometes fan referència a un dels diaris...):

www.elpais.es
www.elmundo.es
www.abc.es
www.lavanguardia.es

huarà vist que, al igual que passa al parlament espanyol hi ha una confrontació oberta entre el diari del senyor Pedro J. Ramírez i la resta.

La veritat es que, a simple vista, sembla absurd i idiota continuar mantenint aquesta pressió constant sobre aquest tema, més si tenim en compte els arguments en que se sostenta aquesta suposada conjura "juedo-masónica" (ja sabeu la teoria que entre el PSOE-"El Pais"-ETA-Terroristes Islamnistes l'11 M no va ser res més que un cop d'estat encovert).

Però la veritat es que a mi hem fa por tot plegat. Habitualment la gent només llegeix un diari, escolta una cadena de ràdio i veu un informatiu (fins i tot jo tret d'aquestes èpoques d'autoflagelació que tinc), i això és el que realment és perillós!!!

El votant i simpatitzant dels senyors Rajoy, Acebes, Zaplana, etc. llegeix, escolta i veu només els mitjans adscrits "al règim" i avui ni se n'enterarà que l'àcid bòric que va desapareixer dels informes no era res més que un insecticida (en el cas del detingut islamista) i un cosmètic (en el cas dels etarres detinguts). Tampoc s'enterarà que dins del PP, on supossadament tots pensen igual, un tal Piqué (algú que els molesta molt però que en canvi no fan fora perquè saben que és l'únic que els hi pots aconseguir alguns escons a Catalunya) opina que la línea de pressió actual és insensata.

Sempre he tingut la impressió que el votant i simpatitzant del PP està, com el burros, obligat per l'amo a mirar només en la direcció que aquest li marqui (bonica manera de donar voltes per no recordar una paraula), tot i que també he tingut sempre l'esperança d'equivocar-me... Però tant les eleccions municipals després del prestige, com les generals (on, no ho oblidem, van aconseguir més vots que en les penúltimes eleccions quan van tenir majoria absoluta) hem fan ser pesimista.

El PP va ser derrotat aquell 14-M perquè més d'un milió de votants van sortir a castigar-los per les seves mentides (també hem sembla molt fort que hagi de morir tanta gent per a que ens n'adonessim que s'havia de castigar a aquesta gent)... La veritat, espero que tota aquesta gent se n'adoni en les properes generals que sel's ha de tornar a castigar per evitar que puguin tornar a mentir, manipular, estafar (parlem de l'Ave?), etc...

NOTA:

Només per a que en quedi constància...

La Audiencia Nacional ratifica que el 11-M fue obra sólo de islamistas con goma-2 eco

Memòria històrica

Sempre m'havien dit que el valor d'estudiar història és "coneixer els errors del passats per no cometrel's en el futur".

La veritat és que fa anys que vaig deixar de creure que això era així, sino que els hi diguin als tailandesos (per possar l'exemple més proper en el temps): realment algú minímament racional creu, a dia d'avui, que per les armes, a la llarga, s'aconsegueix arribar a cap lloc?

Doncs això, que d'apendre dels errors del passat res de res (de fet, tenint en compte que a nivell individual tots tendim a repetir els mateixos errors una i altre vegada, no se perquè hem de pensar que a nivell col·lectiu la cosa serà diferent), però això no vol dir, si més no per a mi, que la història no tingui cap valor, tot el contrari, la història s'ha de coneixer sense cap finalitat en espcial, s'ha de coneixer perquè ens explica qui som i com hem arribat fins aqui, s'ha de coneixer perquè, tot sovint, és l'únic que queda d'aquells que van participar-hi...

Que a que ve tot això? Repassant avui els diaris digital m'he trobat amb aquest article:


http://www.elpais.es/articulo/cultura/Memoria/detallada/inexistentes/
elpporcul/20060920elpepicul_1/Tes/


i tot plegat m'ha fet pensar en la discussió d'aquests últims dies sobre la llei de la memòria històrica.

La veritat és que, en part, entenc que a determinada gent no els hi agradi la llei (a qui li agrada que s'aireigin les seves vergonyes?!?!?!?). Però només en part! Com s'entén que els senyors del PP diguin que s'ha de deixar tranquila la història i després es presentin al congrés a demanar més investigacions sobre l'11 M?

Sincerament, entenc obvi que la història l'escriuen els vencedors, i és estúpid pensar que en aquest cas la cosa no ha anat així...

Las declaraciones del Papa contra la 'yihad' indignan al mundo musulmán [El Pais 15-Sept-2006]

Aquells que em coneixen saben bé dels meus sentiments respecte a l'esglèsia catòlica. En fi, tot i que he titulat com a Divagacions aquest blog, no és ara el moment d'entrar a fons en aquest assumpte (avui no tinc el dia), però si que introduïré un tema al que, segur, més endevant hi tornaré.

El que si que he fet, tot pensant tant en la noticia com en el blog (casualitats de la vida, pensant en com inagurar aquest blog he obert la pàgina web de "El mundo" i després la de "El Pais"), ha estat buscar informació sobre aquest personatge per a intentar que la opinió que donés aquí fos mes complerta.

Doncs bé, tot buscant m'he trobat amb aquestes declaracions fetes pel personatge en qüestió no puc dir exactament quan:

Es inútil respaldar simplemente a las instituciones, si no hay personas que las sostengan a partir de una convicción íntima.

i, aquesta declaració m'ha portat el record d'una discussió que ja he tingut algunes vegades amb un company de la feina sobre el respecte cap a la institució de l'esglèsia.

Com ja he dit, avui no tinc el dia per tal de possar-me a divagar sobre les conviccions intimes del senyor Ratzinger (o Benedicte, o com es vulgui anomenar), només deixaré la seva opinió sobre la homosexualitat:

perversidad intrínseca de los actos homosexuales y el desorden objetivo de la inclinación homosexual.

En fi, que per kafkià que sembli, estic totalment d'acord amb aquest home, no es pot donar suport a una institució sense tenir en compte les conviccions íntimes d'aquells que la sostenen.

Principis

Bé, suposo que un dia o altre s'havia de probar això del blog. La veritat, amb "la inconstància" que hem caracteritza és de supossar que aquesta aventura no durarà gaire, però mira, ja feia temps que hem rondava la idea de probar-ho així que per fi m'he decidit: a veure que tal l'experiència.