Sempre m'havien dit que el valor d'estudiar història és "coneixer els errors del passats per no cometrel's en el futur".
La veritat és que fa anys que vaig deixar de creure que això era així, sino que els hi diguin als tailandesos (per possar l'exemple més proper en el temps): realment algú minímament racional creu, a dia d'avui, que per les armes, a la llarga, s'aconsegueix arribar a cap lloc?
Doncs això, que d'apendre dels errors del passat res de res (de fet, tenint en compte que a nivell individual tots tendim a repetir els mateixos errors una i altre vegada, no se perquè hem de pensar que a nivell col·lectiu la cosa serà diferent), però això no vol dir, si més no per a mi, que la història no tingui cap valor, tot el contrari, la història s'ha de coneixer sense cap finalitat en espcial, s'ha de coneixer perquè ens explica qui som i com hem arribat fins aqui, s'ha de coneixer perquè, tot sovint, és l'únic que queda d'aquells que van participar-hi...
Que a que ve tot això? Repassant avui els diaris digital m'he trobat amb aquest article:
http://www.elpais.es/articulo/cultura/Memoria/detallada/inexistentes/
elpporcul/20060920elpepicul_1/Tes/
i tot plegat m'ha fet pensar en la discussió d'aquests últims dies sobre la llei de la memòria històrica.
La veritat és que, en part, entenc que a determinada gent no els hi agradi la llei (a qui li agrada que s'aireigin les seves vergonyes?!?!?!?). Però només en part! Com s'entén que els senyors del PP diguin que s'ha de deixar tranquila la història i després es presentin al congrés a demanar més investigacions sobre l'11 M?
Sincerament, entenc obvi que la història l'escriuen els vencedors, i és estúpid pensar que en aquest cas la cosa no ha anat així...
La veritat és que fa anys que vaig deixar de creure que això era així, sino que els hi diguin als tailandesos (per possar l'exemple més proper en el temps): realment algú minímament racional creu, a dia d'avui, que per les armes, a la llarga, s'aconsegueix arribar a cap lloc?
Doncs això, que d'apendre dels errors del passat res de res (de fet, tenint en compte que a nivell individual tots tendim a repetir els mateixos errors una i altre vegada, no se perquè hem de pensar que a nivell col·lectiu la cosa serà diferent), però això no vol dir, si més no per a mi, que la història no tingui cap valor, tot el contrari, la història s'ha de coneixer sense cap finalitat en espcial, s'ha de coneixer perquè ens explica qui som i com hem arribat fins aqui, s'ha de coneixer perquè, tot sovint, és l'únic que queda d'aquells que van participar-hi...
Que a que ve tot això? Repassant avui els diaris digital m'he trobat amb aquest article:
http://www.elpais.es/articulo/cultura/Memoria/detallada/inexistentes/
elpporcul/20060920elpepicul_1/Tes/
i tot plegat m'ha fet pensar en la discussió d'aquests últims dies sobre la llei de la memòria històrica.
La veritat és que, en part, entenc que a determinada gent no els hi agradi la llei (a qui li agrada que s'aireigin les seves vergonyes?!?!?!?). Però només en part! Com s'entén que els senyors del PP diguin que s'ha de deixar tranquila la història i després es presentin al congrés a demanar més investigacions sobre l'11 M?
Sincerament, entenc obvi que la història l'escriuen els vencedors, i és estúpid pensar que en aquest cas la cosa no ha anat així...
1 comentario:
Welcom to the blog world!!
Al final t'he convençut eh capullito!, jajajaja!
T'aniré llegint dia a dia o sigui que ja pots ser constant que si no et fotré canya!
Ens veiem aviat!
Publicar un comentario