miércoles, septiembre 27, 2006

"El Mundo" Vs. el mon (II)

En fi, ja fa dos o tres dies que vaig veient, en la premsa "seria" noticies que van desmuntant, cada cop més, les hipòtesis de conjura "judeo-masónica"... quin diari no les publica?
www.elpais.es
www.elmundo.es
www.abc.es
www.lavanguardia.es

viernes, septiembre 22, 2006

"El Mundo" Vs. el mon

Qualsevol persona que s'hagi atrevit aquest últims dies a donar-se una volta per les webs de diversos diaris "seriosos" (les cometes fan referència a un dels diaris...):
www.elpais.es
www.elmundo.es
www.abc.es
www.lavanguardia.es
huarà vist que, al igual que passa al parlament espanyol hi ha una confrontació oberta entre el diari del senyor Pedro J. Ramírez i la resta.

La veritat es que, a simple vista, sembla absurd i idiota continuar mantenint aquesta pressió constant sobre aquest tema, més si tenim en compte els arguments en que se sostenta aquesta suposada conjura "juedo-masónica" (ja sabeu la teoria que entre el PSOE-"El Pais"-ETA-Terroristes Islamnistes l'11 M no va ser res més que un cop d'estat encovert).

Però la veritat es que a mi hem fa por tot plegat. Habitualment la gent només llegeix un diari, escolta una cadena de ràdio i veu un informatiu (fins i tot jo tret d'aquestes èpoques d'autoflagelació que tinc), i això és el que realment és perillós!!!

El votant i simpatitzant dels senyors Rajoy, Acebes, Zaplana, etc. llegeix, escolta i veu només els mitjans adscrits "al règim" i avui ni se n'enterarà que l'àcid bòric que va desapareixer dels informes no era res més que un insecticida (en el cas del detingut islamista) i un cosmètic (en el cas dels etarres detinguts). Tampoc s'enterarà que dins del PP, on supossadament tots pensen igual, un tal Piqué (algú que els molesta molt però que en canvi no fan fora perquè saben que és l'únic que els hi pots aconseguir alguns escons a Catalunya) opina que la línea de pressió actual és insensata.

Sempre he tingut la impressió que el votant i simpatitzant del PP està, com el burros, obligat per l'amo a mirar només en la direcció que aquest li marqui (bonica manera de donar voltes per no recordar una paraula), tot i que també he tingut sempre l'esperança d'equivocar-me... Però tant les eleccions municipals després del prestige, com les generals (on, no ho oblidem, van aconseguir més vots que en les penúltimes eleccions quan van tenir majoria absoluta) hem fan ser pesimista.

El PP va ser derrotat aquell 14-M perquè més d'un milió de votants van sortir a castigar-los per les seves mentides (també hem sembla molt fort que hagi de morir tanta gent per a que ens n'adonessim que s'havia de castigar a aquesta gent)... La veritat, espero que tota aquesta gent se n'adoni en les properes generals que sel's ha de tornar a castigar per evitar que puguin tornar a mentir, manipular, estafar (parlem de l'Ave?), etc...

NOTA:

Només per a que en quedi constància...

La Audiencia Nacional ratifica que el 11-M fue obra sólo de islamistas con goma-2 eco

miércoles, septiembre 20, 2006

Memòria històrica

Sempre m'havien dit que el valor d'estudiar història és "coneixer els errors del passats per no cometrel's en el futur".

La veritat és que fa anys que vaig deixar de creure que això era així, sino que els hi diguin als tailandesos (per possar l'exemple més proper en el temps): realment algú minímament racional creu, a dia d'avui, que per les armes, a la llarga, s'aconsegueix arribar a cap lloc?

Doncs això, que d'apendre dels errors del passat res de res (de fet, tenint en compte que a nivell individual tots tendim a repetir els mateixos errors una i altre vegada, no se perquè hem de pensar que a nivell col·lectiu la cosa serà diferent), però això no vol dir, si més no per a mi, que la història no tingui cap valor, tot el contrari, la història s'ha de coneixer sense cap finalitat en espcial, s'ha de coneixer perquè ens explica qui som i com hem arribat fins aqui, s'ha de coneixer perquè, tot sovint, és l'únic que queda d'aquells que van participar-hi...

Que a que ve tot això? Repassant avui els diaris digital m'he trobat amb aquest article:


http://www.elpais.es/articulo/cultura/Memoria/detallada/inexistentes/
elpporcul/20060920elpepicul_1/Tes/


i tot plegat m'ha fet pensar en la discussió d'aquests últims dies sobre la llei de la memòria històrica.

La veritat és que, en part, entenc que a determinada gent no els hi agradi la llei (a qui li agrada que s'aireigin les seves vergonyes?!?!?!?). Però només en part! Com s'entén que els senyors del PP diguin que s'ha de deixar tranquila la història i després es presentin al congrés a demanar més investigacions sobre l'11 M?

Sincerament, entenc obvi que la història l'escriuen els vencedors, i és estúpid pensar que en aquest cas la cosa no ha anat així...

viernes, septiembre 15, 2006

Las declaraciones del Papa contra la 'yihad' indignan al mundo musulmán [El Pais 15-Sept-2006]

Aquells que em coneixen saben bé dels meus sentiments respecte a l'esglèsia catòlica. En fi, tot i que he titulat com a Divagacions aquest blog, no és ara el moment d'entrar a fons en aquest assumpte (avui no tinc el dia), però si que introduïré un tema al que, segur, més endevant hi tornaré.

El que si que he fet, tot pensant tant en la noticia com en el blog (casualitats de la vida, pensant en com inagurar aquest blog he obert la pàgina web de "El mundo" i després la de "El Pais"), ha estat buscar informació sobre aquest personatge per a intentar que la opinió que donés aquí fos mes complerta.

Doncs bé, tot buscant m'he trobat amb aquestes declaracions fetes pel personatge en qüestió no puc dir exactament quan:

Es inútil respaldar simplemente a las instituciones, si no hay personas que las sostengan a partir de una convicción íntima.
i, aquesta declaració m'ha portat el record d'una discussió que ja he tingut algunes vegades amb un company de la feina sobre el respecte cap a la institució de l'esglèsia.


Com ja he dit, avui no tinc el dia per tal de possar-me a divagar sobre les conviccions intimes del senyor Ratzinger (o Benedicte, o com es vulgui anomenar), només deixaré la seva opinió sobre la homosexualitat:
perversidad intrínseca de los actos homosexuales y el desorden objetivo de la inclinación homosexual.
En fi, que per kafkià que sembli, estic totalment d'acord amb aquest home, no es pot donar suport a una institució sense tenir en compte les conviccions íntimes d'aquells que la sostenen.

Principis


Bé, suposo que un dia o altre s'havia de probar això del blog. La veritat, amb "la inconstància" que hem caracteritza és de supossar que aquesta aventura no durarà gaire, però mira, ja feia temps que hem rondava la idea de probar-ho així que per fi m'he decidit: a veure que tal l'experiència.