No tinc gaire temps avui (pre-auditoria... per a qui no estigui enterat que llegeixi un parell de posts més abaix), però com que m'he llevat molt d'hora (arribaré a la feina una hora avans de l'habitual... i això per mi és moooooolt d'hora), he fet una repasadeta ràpida a la premsa i no puc deixar de possar aquest link:
El Pais
La veritat es que estic totalment d'acord amb el senyor Montilla: qui collons s'ha cregut que son aquesta gent de CiU? No, si encara els hi haurem d'agraïr haver sobreviscut als seus 23 anys de govern...
GatitoBonito
lunes, octubre 30, 2006
domingo, octubre 29, 2006
Outsourcing
Tot sovint començo els meus posts després d'haver llegit un o altre diari. Avui, com quasi tots els diumenges, li he fet una repassada profunda a "El Pais" (café amb llet i croissant en ma) però, tot i que hi ha un parell de coses que m'han fet divagar una mica, avui no tiraré d'aquesta via per aquest post.
Avui li vull donar el protagonisme a algú que, per altre banda, porta molts anys fent-me donar voltes al cap (com un dia va dir, ella es la veu de la meva consciència... i és una plasta tot sovint!), així que millor llegiu directament el seu post:
"Me gustaria ser hombre"
GatitoBonito
Avui li vull donar el protagonisme a algú que, per altre banda, porta molts anys fent-me donar voltes al cap (com un dia va dir, ella es la veu de la meva consciència... i és una plasta tot sovint!), així que millor llegiu directament el seu post:
"Me gustaria ser hombre"
GatitoBonito
miércoles, octubre 25, 2006
Auditories, avaluacions i altres tocades de collons...
En fi, ja ha començat el meu mes horribilis!!!!!
Des de fa molts anys que a la meva empresa (faré un aclariment, ja que molts de vosaltres us feu un lio amb les meves feines: l'únic contracte que tinc és el que em vincula a l'Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, tot el demés son "apaños") es va certificar amb la ISO 9001 (aquells que tingueu la sort? desgràcia? de treballar en una empresa amb aquesta cerficació ja sabreu el que significa...).
Com que quan va començar tota aquesta "aventura" tenia la desgràcia de treballar en el mateix despatx que la meva jefa i responsable de qualitat, vaig quedar enigmaticament lligat a aquesta àrea (no oblidem que jo només soc el puto informàtic!). Des de llavors, sempre havia pensat que si bé aquest tipus de certificacions aporten molta paperasa inútil, si aporten valors positius al desenvolupament de la feina (a l'haver de procedimentar tot un se n'adona de el que està fent malament i/o com afinar certes tasques). Però, tot i que continuo pensant que la norma 9001 continua aportant coses bones, hem desdic una mica de tot plegat.
No se perquè, fa un temps, el director del centre va pensar que a més de la 9001 estaria bé tenir la 14001 (mediambient)... En fi, no entraré en detalls, però si us diré que fa una estona m'he trobat omplint un formulari que hem preguntava quant kilos fabrica la meva empresa...
Sincerament, entenc que és impossible que cada empresa tingui una norma que el cobreixi exactament, però tant difícil es fer "sub-normes" segons el tipus d'activitat? (a saber, productes manufacturats, serveis, etc.)
Però de fet, tot plegat no s'acava aquí. Ademés aquest mateix matí tenim al centre el comité extern per a l'avaluació dels estudis de Direcció Hotelera. Que qui son aquesta gent? Se suposa que la generalitat evalua les titolacions de forma més o menys periòdica i les compara entre si per saber "quan bones son"... (el primer que hem sorprén es que al tractar-se de un títol propi, els estudis d'Hoteleria no es poden comparar amb res, però clar, això és la universitat i les coses aquí tendeixen a no tenir massa sentit...).
Per si fos poca cosa, tot plegat ho tenim amanit amb les "lliçons inagurals"... Si, ja se que varem començar les classes fa quasi 2 mesos, però i que? com ja he dit, per aqui les coses tendeixen a no tenir massa sentit...
En fi, que estic en un d'aquells mesos en que, professionalment, l'únic que hem motiva és cobrar i final de mes, que la meva jefa no m'esbronqui i sobreviure el més dignament possible...
GatitoBonito
Des de fa molts anys que a la meva empresa (faré un aclariment, ja que molts de vosaltres us feu un lio amb les meves feines: l'únic contracte que tinc és el que em vincula a l'Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, tot el demés son "apaños") es va certificar amb la ISO 9001 (aquells que tingueu la sort? desgràcia? de treballar en una empresa amb aquesta cerficació ja sabreu el que significa...).
Com que quan va començar tota aquesta "aventura" tenia la desgràcia de treballar en el mateix despatx que la meva jefa i responsable de qualitat, vaig quedar enigmaticament lligat a aquesta àrea (no oblidem que jo només soc el puto informàtic!). Des de llavors, sempre havia pensat que si bé aquest tipus de certificacions aporten molta paperasa inútil, si aporten valors positius al desenvolupament de la feina (a l'haver de procedimentar tot un se n'adona de el que està fent malament i/o com afinar certes tasques). Però, tot i que continuo pensant que la norma 9001 continua aportant coses bones, hem desdic una mica de tot plegat.
No se perquè, fa un temps, el director del centre va pensar que a més de la 9001 estaria bé tenir la 14001 (mediambient)... En fi, no entraré en detalls, però si us diré que fa una estona m'he trobat omplint un formulari que hem preguntava quant kilos fabrica la meva empresa...
Sincerament, entenc que és impossible que cada empresa tingui una norma que el cobreixi exactament, però tant difícil es fer "sub-normes" segons el tipus d'activitat? (a saber, productes manufacturats, serveis, etc.)
Però de fet, tot plegat no s'acava aquí. Ademés aquest mateix matí tenim al centre el comité extern per a l'avaluació dels estudis de Direcció Hotelera. Que qui son aquesta gent? Se suposa que la generalitat evalua les titolacions de forma més o menys periòdica i les compara entre si per saber "quan bones son"... (el primer que hem sorprén es que al tractar-se de un títol propi, els estudis d'Hoteleria no es poden comparar amb res, però clar, això és la universitat i les coses aquí tendeixen a no tenir massa sentit...).
Per si fos poca cosa, tot plegat ho tenim amanit amb les "lliçons inagurals"... Si, ja se que varem començar les classes fa quasi 2 mesos, però i que? com ja he dit, per aqui les coses tendeixen a no tenir massa sentit...
En fi, que estic en un d'aquells mesos en que, professionalment, l'únic que hem motiva és cobrar i final de mes, que la meva jefa no m'esbronqui i sobreviure el més dignament possible...
GatitoBonito
lunes, octubre 23, 2006
Cap de setmana agredolç
La veritat és que és curios com es succeeixen tot sovint les sensacions. Al cap i a la fi, aquest ha estat un bon cap de setmana, tot i que divendres a la tarda no tenien bona pinta.
De fet, el mateix divendres a la tarda vaig renunciar als planings que tenia per aquell vespre (tot i que sembli que no hem puc queixar per això ja que vaig ser jo mateix qui va decidir cancel·lar-los però tot i això, hem va quedar mal gust de boca), el dia avans havia quedat molt penjat el planing pel dissabte vespre i el possible pla substitutori se n'havia anat a norris. A més, dissabte al matí, tampoc vaig aconseguir que un pla "molt astut" d'última hora tirés endevant...
Però com dic, no deixa de ser curiós com funcionen aquest tipus de coses... Havia tornat de la compra, estava estirat al sofa planxat emocionalment (no hem malentengueu, no estava enfonsat, potser només una mica fustrat) esparant que passesin les hores d'un cap de setmana que pintava aborrit quan una simple trucada va aconsguir canviar les coses.
La veritat és que aquest ha estat un molt bon cap de setmana, m'ho vaig passar de conya sopant amb quasi tots els amics de Vila (feia un any que la Ma i la Sus havien marxat a Dublin, i aquest era el primer cop que ens tornavem a reunir tots), i m'ho vaig passar de conya ahir a la tarda vespre compartint amb els amics les desgràcies esportives del cap de setmana (com ja sabeu, era una apasionat seguidor del duet Ferrar-Schumager [snif]) en la doble sessió F1-Futbol...
Hem toca la moral el títol mundial de l'Alfonso, i sempre m'ha molestat molt la "xuleria madrileña", però al cap i a la fi, les sensacions i emocions tenen matisos: l'imatge de l'adelantament del Schumi al Raikonnen la tindré gravada durant molt temps i la memòria, i la derrota del barça fa que guanyi la porra de la feina...).
Es curios tot plegat...
GatitoBonito
De fet, el mateix divendres a la tarda vaig renunciar als planings que tenia per aquell vespre (tot i que sembli que no hem puc queixar per això ja que vaig ser jo mateix qui va decidir cancel·lar-los però tot i això, hem va quedar mal gust de boca), el dia avans havia quedat molt penjat el planing pel dissabte vespre i el possible pla substitutori se n'havia anat a norris. A més, dissabte al matí, tampoc vaig aconseguir que un pla "molt astut" d'última hora tirés endevant...
Però com dic, no deixa de ser curiós com funcionen aquest tipus de coses... Havia tornat de la compra, estava estirat al sofa planxat emocionalment (no hem malentengueu, no estava enfonsat, potser només una mica fustrat) esparant que passesin les hores d'un cap de setmana que pintava aborrit quan una simple trucada va aconsguir canviar les coses.
La veritat és que aquest ha estat un molt bon cap de setmana, m'ho vaig passar de conya sopant amb quasi tots els amics de Vila (feia un any que la Ma i la Sus havien marxat a Dublin, i aquest era el primer cop que ens tornavem a reunir tots), i m'ho vaig passar de conya ahir a la tarda vespre compartint amb els amics les desgràcies esportives del cap de setmana (com ja sabeu, era una apasionat seguidor del duet Ferrar-Schumager [snif]) en la doble sessió F1-Futbol...
Hem toca la moral el títol mundial de l'Alfonso, i sempre m'ha molestat molt la "xuleria madrileña", però al cap i a la fi, les sensacions i emocions tenen matisos: l'imatge de l'adelantament del Schumi al Raikonnen la tindré gravada durant molt temps i la memòria, i la derrota del barça fa que guanyi la porra de la feina...).
Es curios tot plegat...
GatitoBonito
sábado, octubre 21, 2006
Eleccions catalanes - "EL DEBAT" (3 de n)
No puc dir que veies tot el debat, ni molt menys! Si en total van ser 20 minuts ja és molt!
Però de fet, pel poc que vaig veure, tot va seguir el guió que m'imaginava:
GatitoBonito
Però de fet, pel poc que vaig veure, tot va seguir el guió que m'imaginava:
- L'únic polític amb carisma és el senyor Mas, clar que li sobren la xuleria i aquest somriure esculpit de "soc superior i ho sabeu".
- El senyor Montilla (hi va ser?), com sempre, un zero a l'esquerra (si més no està al costat que li toca) pel que fa als "parlaments": és cert que si l'escoltes bé diu coses interessants, però clar, has hagut d'aconseguir no adormir-te!!!!
- El senyor Rovira sempre intentant mantenir una equidistància impossible que, com sempre un altre cop, no el deixa moure's ni un milímetre i clar, això l'enfonsa.
- En el cas del Saura, potser si que com m'ha comentat un amic aquest matí, està una mica massa desquiciat i el van perdre el nervis.
- I per últim el senyor Piqué. Ho haig de confesar, és un paio que hem te realment sorprés: va ser l'únic que, verbalment, va poder plantar cara al Convergent, te un parlament realment connexe i dirigit, això si, el perden els seus jefes (no serveix de res dir que "t'estimes" aquest pais quan els teus caps no fan res més que atacar-lo i insultar-lo... amb situacions així les teves paraules perden força).
GatitoBonito
jueves, octubre 19, 2006
Eleccions Catalanes (2 de n)
Ho reconec, estic del tot perplex!!!!!!!
Que no hi ha eleccions en uns 15 dies? On estan el candidats? Quines promeses absurdes ens estan fent? Quin insults estan fent servir contra els seus oponents de forma més o menys elegant?
Porto uns dies fent una ullada a la premsa digital i ni rastre de la campanya, ahir hem miro "l'apertura" dels noticiaris nacionals i ni esment, aquest matí a la radio (això si, una cadena de "formula músical" però que a les 8 dona un petit recull de noticies) i l'única noticia sobre catalunya son les sortides dels bombers per les pluges...
Ja ho he dit, estic del tot descolocat, "esto ya no es lo que era..."
GatitoBonito
Que no hi ha eleccions en uns 15 dies? On estan el candidats? Quines promeses absurdes ens estan fent? Quin insults estan fent servir contra els seus oponents de forma més o menys elegant?
Porto uns dies fent una ullada a la premsa digital i ni rastre de la campanya, ahir hem miro "l'apertura" dels noticiaris nacionals i ni esment, aquest matí a la radio (això si, una cadena de "formula músical" però que a les 8 dona un petit recull de noticies) i l'única noticia sobre catalunya son les sortides dels bombers per les pluges...
Ja ho he dit, estic del tot descolocat, "esto ya no es lo que era..."
GatitoBonito
martes, octubre 17, 2006
House... can wait?
En fi, aquells que hem coneixeu (jajaja com si això ho llegis algú que no hem coneix) sabeu de la meva diguem-ne devilitat per aquest metge irreverent...
Fa ja un temps que espero amb ansies els nous capítols (si, ja se que m'els podria haver baixat d'internet, però no tindria la mateixa gràcia ni la mateixa emoció!), i per fi ha arribat el dia... de fet el dia en que hem grabaran els capítols (jodete! ara com justifico el que he dit al parèntesi anterior?)...
Que com es que me'l grabaran? Bé, he rebut una oferta molt temptadora per anar a escoltar un "cuanta cuentos" mexicà amb el meu germà, la seva dona (suposo) i una amiga alemana que hem volen presentar...
En fi, cadascú te les seves devilitats, i si, les dones en son una de les meves... A aquells que tingueu la sort de que no us en volen presentar una, disfruteu de la sèrie!!!!!!!!!!!!
GatitoBonito
De "pelotazos" va l'assumpte
En el meu repas a la premsa diaria d'avui, de bones a primeres, m'he hagut de parar només començar (tot i la meva vena "premsa-masoquista" el primer diari que miro és El Pais, així que no si el nostre estimat "El Mundo" s'haurà fet resó d'aquesta noticia), i es que el que m'he trobat, no per reiteratiu, m'ha deixat de sorpendre'm...
http://www.elpais.es/
En fi, la veritat és que aquest cop a tocat a la dreta rància del pais, però no tinc cap dubte de que l'esquerra està igual (tot i que sempre he tingut la impressió que tant el temps que triga la dreta en fotre ma a la caixa, com la quantitat que en treu o la manera de fer-ho és el que els diferencia [aquest cop han estat barruers, però el més gran frau de la història d'aquest tipus, la privatització de Timofónica, va ser un robatori de gua blanc impressionant]).
GatitoBonito
http://www.elpais.es/
En fi, la veritat és que aquest cop a tocat a la dreta rància del pais, però no tinc cap dubte de que l'esquerra està igual (tot i que sempre he tingut la impressió que tant el temps que triga la dreta en fotre ma a la caixa, com la quantitat que en treu o la manera de fer-ho és el que els diferencia [aquest cop han estat barruers, però el més gran frau de la història d'aquest tipus, la privatització de Timofónica, va ser un robatori de gua blanc impressionant]).
GatitoBonito
domingo, octubre 15, 2006
Eleccions catalanes (1 de n)
Bé, no se quin dia comença exactament la campanya oficial per les properes eleccions a la Generalitat, però avui, amb el meu "El Pais" dels diumenges venia una "bonica" còpia del documental(¿?) ConfidencialCat que ha editat CiU (que modelnos s'han tornat aquest convergents...).
De moment ni tan sols he decidit si el veure (encara que suposo que si, hem pica la curiosistat) però aquest simple fet ja m'ha fet entrar de ple en aquestes properes eleccions (qui esperi que faci una defensa d'algun dels partits va per mal camí, avui per avui, tot i que tinc vastant clar que votaré, prefereixo enfotrame'n de tots una mica).
Així que, de moment, us deixo aquí la meva impressió de com veig les candidatures i com crec que acabarà tot plegat:
- PSC: la veritat es que el mudet Montilla (MM a partir d'ara) hem sembla una persona de despatx impressionant: va ser peça funamental en el Pacte del Tinell (que aquest fos bo o no ara no ve al cas), va fer molt perquè el parlament de Catalunya pugués aprovar la proposta d'estatut, etc. Això si, en un concurs de caràcters, el guanyarien més d'una ameba espabilada! (que consti que jo hagués preferit com a candidat l'Iceta, però clar, aquesta "nació" no està preparada per depen quines modernitats encara).
- ERC: en fi, mister mostatxo Carod Rovira (MMCR) i el seu fidel(¿apunyalador?) Puigcercós (Putxi) hem semblen dos demagogs fora de joc. Primer que aprenguin de les seves propies cagades i que després demanin! El pacte d'esquerres no s'ha enfonsat només per culpa seva, però si son els que li van cavar la fosa on s'ha hagut d'enterrar. La veritat, continuaran tenint el recolçament dels joves independentistes (bé, de fet, "visto lo visto" més aviat seguiran les seves ordres) però crec que amb tant excentricitat infantil(ara dic que si, ara que no, ara com t'odio perque parles amb aquell que no m'agrada) i errors (ja m'imagino la conversa entre el Putxi i el MMCR: nem a fer una volteta per la catalunya nord Carod? Vale, ja posso jo el cotxe Putxi...) han perdut tot el vot nacionalista pragmàtic (aquell que ja li estaria bé que Catalunya fos independent però el que vol es no tenir problemes).
-ICV: en fi, aquests seran sempre un somni impossible. No se, potser el dia que comencin a tocar una mica de peus a terra les coses canviaran però de moment... Quantes de les seves "super-mesures" ecològiques han tirat endevant? Quantes que no han estat acceptades han provocat una tensió real i forta amb els seus socis de govern? Pinten quelcom realment si sempre es dediquen a queixar-se "por lo vagini" i després res de res? En fi, jo d'ells hem dedicaria una mica més al pragmatisme i a solucions reals als problemes!
- CiU: el senyor Mas (CC per CiberConseller), que darrerament sembla més un aspirant a Berlusconi i/o Zaplana amb aquest afan que te per semblar un pimpollo, per desgràcia crec, és el més intel·ligent de tots: sap que no poc fer-se amb els vots del PSC, però també sap que pot "ajudar" a que molts fugin cap al PP i per altre banda te molt clar que ha de captar els vots que avans comentava pot haver perdut ERC. La veritat, coneixem perfectament la coal·lició de deretes d'aquesta gent (no a l'abort, no als matrimonis homosexuals, afavorir l'educació privado i privilegiada, augment dels impostos indirectes, etc.). Al igual que els senyors MMCR i Putxi, és un gran demagog, però sap dosificar intel·ligentment aquesta faceta...
- PP: En fi, quan sento parlar al senyor Piqué, sempre penso que, com a polític, es realment bó (el millor segons el meu parer, s'ha de ser molt bó per ser del PP i sobreviure a Catalunya!!!). Llàstima que tingui aquesta cobardia de la que fan gala les poques persones decents (hem refereixo a líders no a les bases) d'aquest partit: al igual que el senyor Gallardon, s'e 'hi fa el cul mermelada cada cop que l'hi foten un calvot els testaferros del partit (a més, Piqué te el problema afegit de que ell no és ni molt menys alcalde com l'altre ni te realment possibilitats).
Que com acabarà tot això? Crec que tots sabem la resposta, CiU guanyarà les eleccions per poquet (aquest cop tant en vots com escons) i acabarà pactant amb ERC (que un cop a tastat el poder, perdrà el cul per tal de no deixar-lo anar).
En fi, com deien els romans... alea jacta est!
GatitoBonito
De moment ni tan sols he decidit si el veure (encara que suposo que si, hem pica la curiosistat) però aquest simple fet ja m'ha fet entrar de ple en aquestes properes eleccions (qui esperi que faci una defensa d'algun dels partits va per mal camí, avui per avui, tot i que tinc vastant clar que votaré, prefereixo enfotrame'n de tots una mica).
Així que, de moment, us deixo aquí la meva impressió de com veig les candidatures i com crec que acabarà tot plegat:
- PSC: la veritat es que el mudet Montilla (MM a partir d'ara) hem sembla una persona de despatx impressionant: va ser peça funamental en el Pacte del Tinell (que aquest fos bo o no ara no ve al cas), va fer molt perquè el parlament de Catalunya pugués aprovar la proposta d'estatut, etc. Això si, en un concurs de caràcters, el guanyarien més d'una ameba espabilada! (que consti que jo hagués preferit com a candidat l'Iceta, però clar, aquesta "nació" no està preparada per depen quines modernitats encara).
- ERC: en fi, mister mostatxo Carod Rovira (MMCR) i el seu fidel(¿apunyalador?) Puigcercós (Putxi) hem semblen dos demagogs fora de joc. Primer que aprenguin de les seves propies cagades i que després demanin! El pacte d'esquerres no s'ha enfonsat només per culpa seva, però si son els que li van cavar la fosa on s'ha hagut d'enterrar. La veritat, continuaran tenint el recolçament dels joves independentistes (bé, de fet, "visto lo visto" més aviat seguiran les seves ordres) però crec que amb tant excentricitat infantil(ara dic que si, ara que no, ara com t'odio perque parles amb aquell que no m'agrada) i errors (ja m'imagino la conversa entre el Putxi i el MMCR: nem a fer una volteta per la catalunya nord Carod? Vale, ja posso jo el cotxe Putxi...) han perdut tot el vot nacionalista pragmàtic (aquell que ja li estaria bé que Catalunya fos independent però el que vol es no tenir problemes).
-ICV: en fi, aquests seran sempre un somni impossible. No se, potser el dia que comencin a tocar una mica de peus a terra les coses canviaran però de moment... Quantes de les seves "super-mesures" ecològiques han tirat endevant? Quantes que no han estat acceptades han provocat una tensió real i forta amb els seus socis de govern? Pinten quelcom realment si sempre es dediquen a queixar-se "por lo vagini" i després res de res? En fi, jo d'ells hem dedicaria una mica més al pragmatisme i a solucions reals als problemes!
- CiU: el senyor Mas (CC per CiberConseller), que darrerament sembla més un aspirant a Berlusconi i/o Zaplana amb aquest afan que te per semblar un pimpollo, per desgràcia crec, és el més intel·ligent de tots: sap que no poc fer-se amb els vots del PSC, però també sap que pot "ajudar" a que molts fugin cap al PP i per altre banda te molt clar que ha de captar els vots que avans comentava pot haver perdut ERC. La veritat, coneixem perfectament la coal·lició de deretes d'aquesta gent (no a l'abort, no als matrimonis homosexuals, afavorir l'educació privado i privilegiada, augment dels impostos indirectes, etc.). Al igual que els senyors MMCR i Putxi, és un gran demagog, però sap dosificar intel·ligentment aquesta faceta...
- PP: En fi, quan sento parlar al senyor Piqué, sempre penso que, com a polític, es realment bó (el millor segons el meu parer, s'ha de ser molt bó per ser del PP i sobreviure a Catalunya!!!). Llàstima que tingui aquesta cobardia de la que fan gala les poques persones decents (hem refereixo a líders no a les bases) d'aquest partit: al igual que el senyor Gallardon, s'e 'hi fa el cul mermelada cada cop que l'hi foten un calvot els testaferros del partit (a més, Piqué te el problema afegit de que ell no és ni molt menys alcalde com l'altre ni te realment possibilitats).
Que com acabarà tot això? Crec que tots sabem la resposta, CiU guanyarà les eleccions per poquet (aquest cop tant en vots com escons) i acabarà pactant amb ERC (que un cop a tastat el poder, perdrà el cul per tal de no deixar-lo anar).
En fi, com deien els romans... alea jacta est!
GatitoBonito
sábado, octubre 14, 2006
Rectificació
En l'entrada sobre "Queer as Folk" vaig esmentar una companya de feina...
No se perquè s'em va acudir utilitzar aquesta expressió en aquell moment, i, de fet, si no fos perquè ella mateixa m'ho va comentar possiblement no me n'hauria adonat de la meva falta...
De fet, la persona amb que vaig estar comentant "la jugada" és la Lola i el que hauria d'haver dit es que havia estat comentant "la jugada" amb la meva amiga...
Com ja et vaig dir, no se perquè vaig utilitzar l'expressió "companya de feina", no se, se m'en va anar el cap.
Com ja et vaig dir personalment, ho sento, però també he cregut opurtú fer-ne la rectificació aquí...
GatitoBonito
No se perquè s'em va acudir utilitzar aquesta expressió en aquell moment, i, de fet, si no fos perquè ella mateixa m'ho va comentar possiblement no me n'hauria adonat de la meva falta...
De fet, la persona amb que vaig estar comentant "la jugada" és la Lola i el que hauria d'haver dit es que havia estat comentant "la jugada" amb la meva amiga...
Com ja et vaig dir, no se perquè vaig utilitzar l'expressió "companya de feina", no se, se m'en va anar el cap.
Com ja et vaig dir personalment, ho sento, però també he cregut opurtú fer-ne la rectificació aquí...
GatitoBonito
Gran Hermano
A aquells qui pensin que ara hem donarà per parlar del concurs de Tele 5 sento dir-los que es quedaran amb les ganes (de fet, dels que llegiu això, només crec que n'hi ha un que segueixi el concurs... amb poc intentsitat, però... oi Nachete?).
A que ve doncs el títol de l'entrada? Avui llegia la premsa en paper per variar (mira, avui m'ha donat per fer-me una passejadeta fins al quiosc de Bellaterra a comprar-me "El Pais" i llegirme-la allà mateix en un banc a sota els arbres) i entre les moltes noticies m'he quedat amb aquesta: "Europa somete a debate las etiquetas 'espía'".
Per aquells que no sapigueu que son aquestes etiquetes (ara tampoc hem faré el xulo, fins que no he llegit el diari ni sabia que existien) la idea és simple: es subtitueix el codi de barres per un petit microxip que no és res més que una "mini-radio" que transmet un codi que no només identifica el producte en si sino que n'envia dades personalitzades del mateix (per entendrens el codi de barres d'un paquet de yougurts indica només això, mentre que el microxip podrà aportar informació del tipus lot, posició a les estanteries, etc.) de tal manera que es podrà fer una traça exahustiva de la vida del mateix i, fins i tot, permetrà que passem amb el carro de la compra pel costat de la caixa i immediatament en tinguem l'import sense necessitat de treure les coses del mateix.
Donc bé, quin és el problema de tot plegat? Molt sencill, que passa un cop surto de la botiga? (pensem que això és quelcom que es pot possar no només als supers, sino també a la roba, productes de regal, etc.) Que passa si el meu vei és un "vouyer pervertit" que s'ha fet amb un lector d'aquests xips? (lo de pervertit ho dic perquè dedicar-se a saber que compra el vei hem sembla de una perversió suprema!). És això un atac contra la nostra intimitat? Les oficines dels consumidors, a més, alerten que amb aquest mètodes "les empreses podran crear un perfil dels compradors" (de fet això ja ho poden fer només amb el tiquet de caixa) això si, molt més personalitzat.
Si a tot això hi afegim que, casualment, en aquestes darreres setmanes he tingut discussions amb els meus jefes per temes de la protecció de dades, doncs ja us podeu imaginar perquè m'he possat a divagar sobre tot plegat.
De veritat la nostra compra és "íntima"? Que hi ha de dolent en que una botiga sàpiga les preferències dels seus clients? Hem preocupa realment que el meu veí pugui saber que m'he comprat uns calçotets CK? (clar que si el que m'hagués comprat fos un conjunt de llenceria potser si que hem preocuparia més).
És evident que la intimitat de les persones és quelcom importantíssim, però hi ha coses que hem semblen absurdes. No hem crec que tinguem una capacitat tecnològica que permet aquests microxips i a la vegada no siguem capaços de trobar la manera d'assegurar que aquests "morin" un cop sortim per la porta de la botiga.
En fi, hi ha mil maneres per atacar la privacitat del veï, però jo hem pregunto ha de ser el veï el que es preocupi d'això o ha de ser l'estat qui ho faci? Com sempre la resposta està en un punt mitg que no se perquè mai som capaços d'assolir...
GatitoBonito
A que ve doncs el títol de l'entrada? Avui llegia la premsa en paper per variar (mira, avui m'ha donat per fer-me una passejadeta fins al quiosc de Bellaterra a comprar-me "El Pais" i llegirme-la allà mateix en un banc a sota els arbres) i entre les moltes noticies m'he quedat amb aquesta: "Europa somete a debate las etiquetas 'espía'".
Per aquells que no sapigueu que son aquestes etiquetes (ara tampoc hem faré el xulo, fins que no he llegit el diari ni sabia que existien) la idea és simple: es subtitueix el codi de barres per un petit microxip que no és res més que una "mini-radio" que transmet un codi que no només identifica el producte en si sino que n'envia dades personalitzades del mateix (per entendrens el codi de barres d'un paquet de yougurts indica només això, mentre que el microxip podrà aportar informació del tipus lot, posició a les estanteries, etc.) de tal manera que es podrà fer una traça exahustiva de la vida del mateix i, fins i tot, permetrà que passem amb el carro de la compra pel costat de la caixa i immediatament en tinguem l'import sense necessitat de treure les coses del mateix.
Donc bé, quin és el problema de tot plegat? Molt sencill, que passa un cop surto de la botiga? (pensem que això és quelcom que es pot possar no només als supers, sino també a la roba, productes de regal, etc.) Que passa si el meu vei és un "vouyer pervertit" que s'ha fet amb un lector d'aquests xips? (lo de pervertit ho dic perquè dedicar-se a saber que compra el vei hem sembla de una perversió suprema!). És això un atac contra la nostra intimitat? Les oficines dels consumidors, a més, alerten que amb aquest mètodes "les empreses podran crear un perfil dels compradors" (de fet això ja ho poden fer només amb el tiquet de caixa) això si, molt més personalitzat.
Si a tot això hi afegim que, casualment, en aquestes darreres setmanes he tingut discussions amb els meus jefes per temes de la protecció de dades, doncs ja us podeu imaginar perquè m'he possat a divagar sobre tot plegat.
De veritat la nostra compra és "íntima"? Que hi ha de dolent en que una botiga sàpiga les preferències dels seus clients? Hem preocupa realment que el meu veí pugui saber que m'he comprat uns calçotets CK? (clar que si el que m'hagués comprat fos un conjunt de llenceria potser si que hem preocuparia més).
És evident que la intimitat de les persones és quelcom importantíssim, però hi ha coses que hem semblen absurdes. No hem crec que tinguem una capacitat tecnològica que permet aquests microxips i a la vegada no siguem capaços de trobar la manera d'assegurar que aquests "morin" un cop sortim per la porta de la botiga.
En fi, hi ha mil maneres per atacar la privacitat del veï, però jo hem pregunto ha de ser el veï el que es preocupi d'això o ha de ser l'estat qui ho faci? Com sempre la resposta està en un punt mitg que no se perquè mai som capaços d'assolir...
GatitoBonito
viernes, octubre 06, 2006
lunes, octubre 02, 2006
BiH
Després de dos viatges en un any, convivint amb gent de Mostar i rodalies amb un grup d'estudiants de un curs de fotoperiodisme tinc un sentiments molt especials cap a Bosnia-Herzegobina i la seva gent.
No crec que sigui la persona més indicada per parlar del conflicte, ni dels seus antecedents, però si crec que després d'aquest temps allà tinc una opinió sobre la postguerra força vàlida.
La situació, per a qui no la conegui massa, és, bàsicament, la de tres etnies (serbis [catòlics ortodoxos], croat [catòlics] i bosnis [musulmans]) que aparentment conviuen sobre un mateix territori.
Perquè dic aparentment? Simple, tot i que comparteixen el mateix pais, ni tenen el mateix sentiment per ell, ni les representants polítics son el mateixos, ni comparteixen vida cotidiana ni res que es pugui assemblar a una convivència real. Pitjor encara, tots tenen motius per odiar-se mutuament (potser si que en números globals el bosnis van ser els més masacrats durant la guerra, però també tenen coses de les que apenedir-se) i, de fet, ho fan! Tant és així que la gran majoria de gent creu que les forçes internacionals no es poden retirar encara (i això que ja han passat 10 anys!!!!).
En fi, avui repassant El Pais Digital, m'he trobat amb aquesta noticia:
http://www.elpais.es
que bàsicament ve a explicar una situació que, tot i que ja coneixia, no deixa de ser preocupant:
No crec que sigui la persona més indicada per parlar del conflicte, ni dels seus antecedents, però si crec que després d'aquest temps allà tinc una opinió sobre la postguerra força vàlida.
La situació, per a qui no la conegui massa, és, bàsicament, la de tres etnies (serbis [catòlics ortodoxos], croat [catòlics] i bosnis [musulmans]) que aparentment conviuen sobre un mateix territori.
Perquè dic aparentment? Simple, tot i que comparteixen el mateix pais, ni tenen el mateix sentiment per ell, ni les representants polítics son el mateixos, ni comparteixen vida cotidiana ni res que es pugui assemblar a una convivència real. Pitjor encara, tots tenen motius per odiar-se mutuament (potser si que en números globals el bosnis van ser els més masacrats durant la guerra, però també tenen coses de les que apenedir-se) i, de fet, ho fan! Tant és així que la gran majoria de gent creu que les forçes internacionals no es poden retirar encara (i això que ja han passat 10 anys!!!!).
En fi, avui repassant El Pais Digital, m'he trobat amb aquesta noticia:
http://www.elpais.es
que bàsicament ve a explicar una situació que, tot i que ja coneixia, no deixa de ser preocupant:
- Els serbis (que de per si ja dispossen del seu propi pais dins BiH, la república servska) han votat a representants dels partits de ultra deretes.
- Els croats han triat a partits que defensen la segregació croata.
- Els bosnians són els únics que han votat per representants que opininen que Bosnia hauria de ser una pais unit i "únic".
domingo, octubre 01, 2006
KO del "Spanish Power"
Una de les meves grans aficions? La formula 1... Això si, una mica de respecte per "la gent gran" que jo ja seguia la F1 quan el Kaiser ni tant sols era pilot.
De tota la vida Ferrarista (això implica que, tret els últims anys, he hagut de "patir" moltes fustracions... a ja ningú recorda que el primer campionat que va guanyar "SchumiFumi" de vermell era el primer de Ferrari en més de 20 o 25 anys?).
Això vol dir que donat que aquest any per fi s'ha possat la F1 interessant (soc el primer en reconeixer que els anys de reinat del Kaiser van ser una mica pessats [ara, que també m'ho vaig passar bé veient com apallissàvem els rivals]) avui he fet l'esforç d'aixecar-me per veure la cursa en directe (tenint en compte que vaig anar a dormir a quarts de quatre i que m'he aixecat a les set, no està gens malament) i me n'alegro.
Quan tot pintava bé per a "mister alfonso" (com m'agrada anomenar-lo) he sentit el comentarista "parcial" de T5 anomenar al pilot espanyol com a "Spanish Power"...
En fi, com a persona no en tinc ni idea de com és aquest noi, com a pilot a dins d'un F1 és un geni, però com a pilot fora del cotxe... algú recorda les declaracions aquelles de que ell "sempre corria sol"? Com és que avui ningú n'ha fet esment? Perquè sempre que li passa quelcom dolent és problema de l'equip i quan li passa algo bó és que ell és genial? Perquè pel fet de ser espanyol m'ha de caure bé? I el més important perquè convertim un esport que no te res a veure amb el 99,99% de la població en una qüestió nacional?
Hem cau com el cul aquest paio (com a pilot), hem cauen com el cul algú dels qui el rodeja (per possar dos expemples: el periodisme objectiu del Sr. Lobato i, no se ven bé quines funcions te, el Sr. Agag [ja sabeu, el que es va casar amb la filleta del bigotis]), hem cau com el cul el Briatore (aquesta "xuleria italiana" no la soporto) i avui, per fi després d'esperar tota una temporada, puc estar content perquè quan se les prometien molt felices, gerro d'aigua freda!!!!!!!!!
Qui sap, potser m'haig de menjar les meves paraules en poc temps i el Senyor Alfonso acaba guanyant el campionat, però... "que me quiten lo bailao!!!!"
Definitivament, avui he tingut un bon matí...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
