viernes, octubre 06, 2006

Queer As Folk


Dimarts passat va acabar la primera temporada d'aquesta atrevida? transgesora? diferent? novedosa? serie a Cuatro.

La veritat és que no puc dir que hi estigui enganxat ni molt menys, de fet quan la vaig veure per primer cop vaig pensar que tirava dels pitjors estereotips del mon gay. Tot i això la sèrie estava bé i va fer que, sense ser un "fixe", l'anès seguint.

Aquesta setmana però, per casualitat, en vaig parlar amb una companya de feina i hem va fer reflexionar una mica sobre aquella primera impressió que havia tingut. De fet, hem vaig adonar que estava en un error. És veritat que hi ha estereotips: el gay promiscu que l'únic que busca son relacions físiques, el gay ja entrat en una edat una mica més avançada que busca una parella estable, la "loca" estrident que "perd oli" i, potser aquest si que és sortia dels estereotips, finalment un noi gay sense cap estridència, amic de tos i enamorat de tota la vida del primer.

Doncs com deia, tot pensant-hi, me n'he adonat que molts dels meus amics "heteros" es podrien classificar d'una forma semblant. De fet, moltes colles d'amics presenten els mateixos patrons: promiscus, "machotes", altres que busquen estavilitat, etc...

Sí que és veritat que la sèrie és transgresora en quant a la imatge: no s'han tallat gens ni mica en les escenes de sexe gay i més d'un genital s'ha vist de passada. Però de fet, en moltes sèries, "heteros" ja pasa això avui en dia.

En fi, que tot plegat m'ha fet adonar de que sense poder-me denominar homófob, si que possiblement tenia les meves manies i idees preconcevudes al respecte i que calia revisar-les. Se que la TV no és ni molt menys la realitat, però també estic convençut de que en pot ser un reflexe i una aproximació prou vàlida (i, de fet, crec que sèries com Queer As Folk, vassen part del seu èxit en aquesta estratègia) i, per tant, en aquest cas, la puc utilitzar com a font per a replantejar-me les meves "conviccions".

A tots aquells que no l'hagueu vista, sincerament, us la recomano. Us pot agradar més o menys, però la veritat és que m'ha fet adonar-me'n de coses que no havia vist, perquè sencillament no m'hi havia parat a pensar.

GatitoBonito

2 comentarios:

semiramide dijo...

Estimat amic,

he arribat aquí seguint una cerca de blogs amb el tema gai. Jo en sóc.

Té mèrit estar publicant un blog, i posar-hi constància. Però en tindria més si et molestessis a passar el corrector. Podries preparar el text amb word i després de corregir-lo, penjar-lo. T'ho dic perquè el promig de faltes per frase depassa de molt el que és mínimament acceptable.

Algú et dirà que mentre publiquis en català, ja és molt. Jo et dic que si has de fer el que fas amb la llengua, potser en castellà te'n sortiries millor. I desenganya't: al final, com més es domina l'escriptura, més s'aconsegueix transmetre allò que es vol dir.

Sigui dit amb tot el bon rotllo!!!

Salut

GatitoBonito dijo...

Gràcies per l'observació.

Si en soc conscient de que la meva ortografia és una patada constant a la tomba del Pompeu Fabra (de fet, ha estat tota la vida així... soc una mica tabalot i no aconsegueixo fixar-me en les faltes).

Pensa que sovint escric els post en 5 minuts, a la feina, a casa avans de sortir cap a la feina, etc...

El word és una opció, tot i que el que hauria de fer es recuperar el costum de la lectura (fa segles que no aconsegueixo trobar llibres que m'atraguin...), però mira, no hem preguntis perquè, però hem mataria l'encant que te per a mi tenir quelcom a comentar i fer-ho com ara mateix faig...

Tot i això, intentaré tenir en compte la teva observació

GatitoBonito

P.D.: publico en català no per "convicció" política, sino perquè m'apeteix.
P.P.D.: ten blog tu?