Cap de setmana agredolç

La veritat és que és curios com es succeeixen tot sovint les sensacions. Al cap i a la fi, aquest ha estat un bon cap de setmana, tot i que divendres a la tarda no tenien bona pinta.

De fet, el mateix divendres a la tarda vaig renunciar als planings que tenia per aquell vespre (tot i que sembli que no hem puc queixar per això ja que vaig ser jo mateix qui va decidir cancel·lar-los però tot i això, hem va quedar mal gust de boca), el dia avans havia quedat molt penjat el planing pel dissabte vespre i el possible pla substitutori se n'havia anat a norris. A més, dissabte al matí, tampoc vaig aconseguir que un pla "molt astut" d'última hora tirés endevant...

Però com dic, no deixa de ser curiós com funcionen aquest tipus de coses... Havia tornat de la compra, estava estirat al sofa planxat emocionalment (no hem malentengueu, no estava enfonsat, potser només una mica fustrat) esparant que passesin les hores d'un cap de setmana que pintava aborrit quan una simple trucada va aconsguir canviar les coses.

La veritat és que aquest ha estat un molt bon cap de setmana, m'ho vaig passar de conya sopant amb quasi tots els amics de Vila (feia un any que la Ma i la Sus havien marxat a Dublin, i aquest era el primer cop que ens tornavem a reunir tots), i m'ho vaig passar de conya ahir a la tarda vespre compartint amb els amics les desgràcies esportives del cap de setmana (com ja sabeu, era una apasionat seguidor del duet Ferrar-Schumager [snif]) en la doble sessió F1-Futbol...

Hem toca la moral el títol mundial de l'Alfonso, i sempre m'ha molestat molt la "xuleria madrileña", però al cap i a la fi, les sensacions i emocions tenen matisos: l'imatge de l'adelantament del Schumi al Raikonnen la tindré gravada durant molt temps i la memòria, i la derrota del barça fa que guanyi la porra de la feina...).

Es curios tot plegat...

GatitoBonito