Gran Hermano

A aquells qui pensin que ara hem donarà per parlar del concurs de Tele 5 sento dir-los que es quedaran amb les ganes (de fet, dels que llegiu això, només crec que n'hi ha un que segueixi el concurs... amb poc intentsitat, però... oi Nachete?).

A que ve doncs el títol de l'entrada? Avui llegia la premsa en paper per variar (mira, avui m'ha donat per fer-me una passejadeta fins al quiosc de Bellaterra a comprar-me "El Pais" i llegirme-la allà mateix en un banc a sota els arbres) i entre les moltes noticies m'he quedat amb aquesta: "Europa somete a debate las etiquetas 'espía'".

Per aquells que no sapigueu que son aquestes etiquetes (ara tampoc hem faré el xulo, fins que no he llegit el diari ni sabia que existien) la idea és simple: es subtitueix el codi de barres per un petit microxip que no és res més que una "mini-radio" que transmet un codi que no només identifica el producte en si sino que n'envia dades personalitzades del mateix (per entendrens el codi de barres d'un paquet de yougurts indica només això, mentre que el microxip podrà aportar informació del tipus lot, posició a les estanteries, etc.) de tal manera que es podrà fer una traça exahustiva de la vida del mateix i, fins i tot, permetrà que passem amb el carro de la compra pel costat de la caixa i immediatament en tinguem l'import sense necessitat de treure les coses del mateix.

Donc bé, quin és el problema de tot plegat? Molt sencill, que passa un cop surto de la botiga? (pensem que això és quelcom que es pot possar no només als supers, sino també a la roba, productes de regal, etc.) Que passa si el meu vei és un "vouyer pervertit" que s'ha fet amb un lector d'aquests xips? (lo de pervertit ho dic perquè dedicar-se a saber que compra el vei hem sembla de una perversió suprema!). És això un atac contra la nostra intimitat? Les oficines dels consumidors, a més, alerten que amb aquest mètodes "les empreses podran crear un perfil dels compradors" (de fet això ja ho poden fer només amb el tiquet de caixa) això si, molt més personalitzat.

Si a tot això hi afegim que, casualment, en aquestes darreres setmanes he tingut discussions amb els meus jefes per temes de la protecció de dades, doncs ja us podeu imaginar perquè m'he possat a divagar sobre tot plegat.

De veritat la nostra compra és "íntima"? Que hi ha de dolent en que una botiga sàpiga les preferències dels seus clients? Hem preocupa realment que el meu veí pugui saber que m'he comprat uns calçotets CK? (clar que si el que m'hagués comprat fos un conjunt de llenceria potser si que hem preocuparia més).

És evident que la intimitat de les persones és quelcom importantíssim, però hi ha coses que hem semblen absurdes. No hem crec que tinguem una capacitat tecnològica que permet aquests microxips i a la vegada no siguem capaços de trobar la manera d'assegurar que aquests "morin" un cop sortim per la porta de la botiga.

En fi, hi ha mil maneres per atacar la privacitat del veï, però jo hem pregunto ha de ser el veï el que es preocupi d'això o ha de ser l'estat qui ho faci? Com sempre la resposta està en un punt mitg que no se perquè mai som capaços d'assolir...

GatitoBonito