Eleccions catalanes (1 de n)

Bé, no se quin dia comença exactament la campanya oficial per les properes eleccions a la Generalitat, però avui, amb el meu "El Pais" dels diumenges venia una "bonica" còpia del documental(¿?) ConfidencialCat que ha editat CiU (que modelnos s'han tornat aquest convergents...).

De moment ni tan sols he decidit si el veure (encara que suposo que si, hem pica la curiosistat) però aquest simple fet ja m'ha fet entrar de ple en aquestes properes eleccions (qui esperi que faci una defensa d'algun dels partits va per mal camí, avui per avui, tot i que tinc vastant clar que votaré, prefereixo enfotrame'n de tots una mica).

Així que, de moment, us deixo aquí la meva impressió de com veig les candidatures i com crec que acabarà tot plegat:

- PSC: la veritat es que el mudet Montilla (MM a partir d'ara) hem sembla una persona de despatx impressionant: va ser peça funamental en el Pacte del Tinell (que aquest fos bo o no ara no ve al cas), va fer molt perquè el parlament de Catalunya pugués aprovar la proposta d'estatut, etc. Això si, en un concurs de caràcters, el guanyarien més d'una ameba espabilada! (que consti que jo hagués preferit com a candidat l'Iceta, però clar, aquesta "nació" no està preparada per depen quines modernitats encara).
- ERC: en fi, mister mostatxo Carod Rovira (MMCR) i el seu fidel(¿apunyalador?) Puigcercós (Putxi) hem semblen dos demagogs fora de joc. Primer que aprenguin de les seves propies cagades i que després demanin! El pacte d'esquerres no s'ha enfonsat només per culpa seva, però si son els que li van cavar la fosa on s'ha hagut d'enterrar. La veritat, continuaran tenint el recolçament dels joves independentistes (bé, de fet, "visto lo visto" més aviat seguiran les seves ordres) però crec que amb tant excentricitat infantil(ara dic que si, ara que no, ara com t'odio perque parles amb aquell que no m'agrada) i errors (ja m'imagino la conversa entre el Putxi i el MMCR: nem a fer una volteta per la catalunya nord Carod? Vale, ja posso jo el cotxe Putxi...) han perdut tot el vot nacionalista pragmàtic (aquell que ja li estaria bé que Catalunya fos independent però el que vol es no tenir problemes).
-ICV: en fi, aquests seran sempre un somni impossible. No se, potser el dia que comencin a tocar una mica de peus a terra les coses canviaran però de moment... Quantes de les seves "super-mesures" ecològiques han tirat endevant? Quantes que no han estat acceptades han provocat una tensió real i forta amb els seus socis de govern? Pinten quelcom realment si sempre es dediquen a queixar-se "por lo vagini" i després res de res? En fi, jo d'ells hem dedicaria una mica més al pragmatisme i a solucions reals als problemes!
- CiU: el senyor Mas (CC per CiberConseller), que darrerament sembla més un aspirant a Berlusconi i/o Zaplana amb aquest afan que te per semblar un pimpollo, per desgràcia crec, és el més intel·ligent de tots: sap que no poc fer-se amb els vots del PSC, però també sap que pot "ajudar" a que molts fugin cap al PP i per altre banda te molt clar que ha de captar els vots que avans comentava pot haver perdut ERC. La veritat, coneixem perfectament la coal·lició de deretes d'aquesta gent (no a l'abort, no als matrimonis homosexuals, afavorir l'educació privado i privilegiada, augment dels impostos indirectes, etc.). Al igual que els senyors MMCR i Putxi, és un gran demagog, però sap dosificar intel·ligentment aquesta faceta...
- PP: En fi, quan sento parlar al senyor Piqué, sempre penso que, com a polític, es realment bó (el millor segons el meu parer, s'ha de ser molt bó per ser del PP i sobreviure a Catalunya!!!). Llàstima que tingui aquesta cobardia de la que fan gala les poques persones decents (hem refereixo a líders no a les bases) d'aquest partit: al igual que el senyor Gallardon, s'e 'hi fa el cul mermelada cada cop que l'hi foten un calvot els testaferros del partit (a més, Piqué te el problema afegit de que ell no és ni molt menys alcalde com l'altre ni te realment possibilitats).

Que com acabarà tot això? Crec que tots sabem la resposta, CiU guanyarà les eleccions per poquet (aquest cop tant en vots com escons) i acabarà pactant amb ERC (que un cop a tastat el poder, perdrà el cul per tal de no deixar-lo anar).

En fi, com deien els romans... alea jacta est!

GatitoBonito