Ahir era dia de festa a la UAB. Els que hi heu estat ja sabeu com son: molta veguda, molt tabac i el que no és tabac, gent tirada pel terra... els que no, no crec que us costi fer-vos una idea...
El primer que et ve al cap és "esto ya no es lo que era" (en part és normal, ja no es celebren al mateix lloc i els teus companys fa temps que van marxar). El segon possiblement sigui "necessito una cervesa" i així vas fent...
El tema està en que en algun moment de l'esdeveniment, et diuen que aquell d'allà es el noi de 20 anys que està liat amb una amiga teva i et troves pensant "vaya crio!" i de cop te n'adones que tots ells son si fa o no fa de la mateixa època, te n'adones que el primer cop que tu vas anar a la festa de la UAB molta d'aquella gent no tenia ni 10 anys, i et trobes totalment fora de lloc...
Es cert que un cop coneixes la gent, les distàncies s'escurcen (molts dels meus "col·legues" de per aqui no han arribat ni de lluny als 25) però ahir a la tarda, asentat en mitg de tantíssim desconeguts, hem vaig sorpendre a mi mateix pensant "que petits que son, no m'extranya que quant tens aquestes edats els pares et tractin com a una criatura"...
La següent sensació que vaig tenir me la guardo per a mi...
GatitoBonito
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
faig de pepeti grillo i noés puc arribar a imaginar, què el teu pensament aniria per l'estil de:
"Y es que las visten como putas..."
Mira, no... es veu que no has estat a la festa de la UAB... com t'ho diria, en aquest aspecte (el vestir) és tot el contrari a una zona de discoteques... diguem que la UAB es zona hippie...
Això si, no et trec part de raó, tot sovint "es culpa de los padres..."
GatitoBonito
Publicar un comentario