Bé, ja fa una setmaneta que estic a casa (o hauria de dir sota arrest domiciliari?) i la cosa (altrament dit "patapalo") va "viento en popa a toda vela": a dins de casa ja utilitzo, bàsicament, una sola crosa, la cama en si quasi no hem fa mal (bé, la tibantor i picor de les grapes és inevitable) i ahir ja vaig poder sortir solet i caminant a pendre una cerveseta amb els amics (i qui conegui el meu carrer estarà d'acord amb mi: no és fàcil afrontar les pujades i baixades del Putxet anant amb croses!).
Tot i això encara em queden dies: no puc doplegar masa el genoll, la sensació és de molta incomoditat, tot i no fer moooolt exercici la musculatura la noto "queixosa" i, sobretot, mentalment continuo "tancat a casa", però, tot i que sembli contradictori en aquest cas "todo se andará!!!!".
GatitoBonito
P.D.: gràcies a tots els que us heu interessat pel meu estat i especialment als papes per cuidar-me i aguantar-me de mal humor!!!!!!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Bueno Xaval! Estic content d'haver contribuit a treure't del teu arrest domiciliari! Va ser divertida la nit! Com a cita romàntica no entraria però Dori i Nemo vam fer el que vam poder!!!
Com ja he contestat al teu comentari al meu blog: Felicitats per aquesta nova etapa, t'ho mereixes!
Publicar un comentario