Dia D

Hi ha un dia a l'any que, invariablament des de fa molt, sempre hem porta problemes i mal de caps: és el meu dia D.

I no, no és una data concreta, és el primer dia de matrícula cada nou curs, enguay el dia d'avui 5 de juliol...

Aquest matí anava una mica tard ja que m'ha costat possar-me en marxa, així que un cop he aconseguit despertar-me lo suficient com per vestir-me he anat al menjador, on hi ha la sisi, per agafar uns mitjons. Ni tant solt he encés els llums, total per un mitjons! amb la poqueta que entrava entre els foradets de les persianes ja n'hi havia ven bé prou... o no... sort que he vist algo raro només entrar, no se, aquella taca blanca al terra no hi hauria d'haver estat, així que llums, càmara i acció: el suport d'una balda de la prestatgeria dels gots i taçes s'havia trancat (no se quan, ahir vaig arribar a les mil a casa i ni vaig passar pel menjador) i la meitat dels gots, taçes i algun plat estaven pel terra trencats... sort que no se m'ha acudit entrar sense mirar: anava descalç!!!!!!!

Bueno, com que anava tard, he pensat que ja m'ho miraria aquesta tarda, així que he agafat el casc, la jaqueta, el guants i cap a la moto que fem tard... Clar que la moto i la pluja no es porten gaire bé, oi? Res, han estat quatre gotes, però... havia de ser avui? En fi, no m'ha quedat més remei que agafar la motot i anar tirant (recordeu que faig tard!)... es posa primera, es fa la pujada de casa, a dalt de tot es posa segona i s'encara la baixada cap a... bueno, tenint en compte que s'acava d'encendre la llum vermella de la gasolina, millor sigui que anem cap a la betzinera (obviament no portava suelto, que tenint presa lo millor és haver de pagar amb targeta...).

Eh però cap problema, com que plou, no m'arriscaré a fer l'arrabassada, així que, anem a trobar-nos amb el nus de la Trinitat i 8000 cotxes!!!!!!!!!!! En fi, paciència i anar tirant...

Això si, més ha valgut no fiar-me'n. Quan ja estava arribant al campus, en l'últim moment, un cotxe molt simpàtic ha decidit que el moment més oportú per canviar de carril per adelantar era just el moment en que jo l'estava adelantat a ell (per ser fidels a la història haig de dir que era una conductora, però que ningú en tregui conclussions erròneas, condueixen tant malament come els homes!)... En fi, sort que la moto te bons frenos i que, com que avui era primer dia de matrícula, jo anava més atent que mai!

Vaig a veure quines altres putades hem te preparat el dia...

GatitoBonito