lunes, enero 15, 2007

Explicacions

Veig que el post anterior ha deixat alguns dubtes "en el aire"...

Us explico: fa cosa de uns tres mesos hem van cridar al despatx del meu director. M'hi esperaven ell i la meva jefa (l'administradora de centre). El tema a tractar va ser: tornar a realitzar un informe de les tasquesques que son responsabilitat dels Serveis Informàtics dels Centre (dic tornar perquè en dec haver fet un 3 els últims 3 anys).

Perquè? Donc perquè havia començat a correr el rumor de que des de algun lloc d'aquesta organització havia sortit la idea d'externalitzar el suport informàtic de tot l'edifici Blanc (aquí faré una petita-llarga explicació: un dels meus treballs és a l'Escola de Turisme, que és una empresa privada propietat de la Fundació UAB que a l'hora és propietat de la UAB; la segona i tercera feina les faig a Vila Universitaria, que al igual que avans és, bàsicament, propietat de la FUAB, propietat de la UAB i que a l'hora és l'empresa porpietaria tant de l'edifici Blanc on està l'Escola de Turisme, la pròpia Vila Universitaria i la FUAB, com del meu pis... ha quedat clar? ja se que no, però es tot el que puc explicar des de aquí sense dedicar-hi un post sencer només a això).

Un temps després el rumor es va confirmar: la idea estava a sobre la taula d'algun directiu (ara ja si de la casa [FUAB]) i a començaments de gener la situació "ha empitjorat" ja que ara hi ha el rumor que a més de la idea en si, algú està en possesió d'un informe/proposta de l'empresa Sertec (és la empresa que porta la part informàtica externalitzada de la UAB) al respecte de tot plegat.

Així que la situació és la següent: a la Fundació UAB (que és l'empresa mare tant de Turisme com de Vila Universitària, els llocs on treballo), on part dels seus directius no hem poden veure (si, això ja ho tinc, tendeixo a caure simpatiquíssim...), hi ha un informe/proposta per tal d'externalitzar el suport informàtic a tot l'edifici Blanc. Què implica això? Quasi segur que les feines que faig a Vila Universitària passaràn a la història (sic. això implica perdre una rebaixa important al meu lloguer) i que intentaran fer el mateix amb el suport informàtic a l'Escola de Turisme (la diferència entre un i altre treball, però, és abismal... el que faig a Vila es pot resumir parlant de suport tècnic pur i dur, a Turisme... en fi, adjunt al responsable de Qualitat no sona massa a suport tècnic, oi?).

Pel que fa al meu contracte, és fix des de l'any 2001 o 2002 (no recordo exactament) així que no sembla que hagi de patir massa en aquest sentit... De fet, el que hem molesta de tot plegat no és aquest tema, és la frivolitat amb la que els que manen a les universitats (catedràtics) tracten sempre al PAS i la seva feina (com anècdota us diré que la gent que està treballant en SID [Servei Informàtic Distribuït] per la UAB, veuen aquesta externalització com a pas previ a fer-ho a la UAB i que alguns d'ells (el que coneixo) ràpidament m'han ofert tot el seu suport a l'hora d'esbrinar la veracitat dels rumors, o intentar localitzar aquest informe, etc.).

TO BE CONTINUED...

GatitoBonito

jueves, enero 11, 2007

I el lloc de treball que ocupo el volen externalitzar...

El 75% de las titulaciones no tiene suficientes universitarios para ser viable

34 centros ofrecen títulos con menos de 10 nuevos estudiantes cuando se necesitarían 125

J. A. AUNIÓN - Madrid
EL PAÍS - Sociedad - 11-01-2007

Las universidades públicas españolas ofrecen más de 2.200 titulaciones; es decir, repiten ese número de veces las 140 carreras que existen. Pero no hay tanto alumno para tan extensa oferta y en tres cuartas partes de esas titulaciones se matriculan menos de 125 estudiantes al inicio del curso, la cifra mínima de viabilidad que señalan los expertos. Así lo pone de manifiesto, con datos del curso 2004-2005, el Atlas de la España Universitaria, un exhaustivo estudio que ayer presentó la ministra de Educación, Mercedes Cabrera. A la vista de estos datos, la ministra dijo: "Habrá que adoptar decisiones trascendentes. Que esto no suene a amenaza, prestaremos todo nuestro apoyo para este proceso de reformas". "En 1990 el futuro estaba escrito, pero nadie lo había leído", dijo ayer el autor del informe, el profesor Pedro Reques. Sí, en aquellos años ya se sabía que el número de estudiantes acusaría el descenso de la natalidad, pero las universidades siguieron creciendo hasta alcanzar los 213 campus que hay en la actualidad, un crecimiento "desordenado y sin coordinación" que ha dibujado un mapa universitario "más guiado por impulsos políticos y territoriales que por la oferta y la demanda", afirmó ayer el presidente de los rectores, Juan Vázquez. El estudio que ahora pone de manifiesto esta falta de planificación lo ha elaborado la Universidad de Cantabria con la colaboración del Ministerio de Educación y de la Conferencia de Rectores y lo ha financiado el Grupo Santander.

Por financiación y metodología docentes, los expertos calculan que menos de 125 alumnos nuevos cada año en una facultad para estudiar una carrera no es una cifra viable. Y en España, tres cuartas partes de las titulaciones que ofrecen las universidades públicas presenciales (excluyendo las privadas y la UNED) no llegan a esa cifra, según el estudio presentado ayer. La razón es que, pese a que sólo hay 140 carreras distintas, estás se repiten muchísimo; a veces, a muy pocos kilómetros de distancia, ya que incluso la misma universidad la ofrece en distintas sedes. El 75% de la población vive a menos de 25 kilómetros de un centro universitario y algunas comunidades ofrecen la misma titulación en prácticamente todas sus universidades. Es el caso de Ciencias Ambientales en Andalucía, por ejemplo, muy por encima de la demanda. En el curso 2004-2005, 13 titulaciones quedaron desiertas, no hubo matrículas, y en otras 104 entraron como máximo 10 alumnos. Por ejemplo, en Matemáticas en las universidades de Almería o La Rioja; en Turismo en la de Lleida, o en Ingeniería Técnica Industrial, especialidad textil, en la Politécnica de Valencia o Salamanca. La mitad de las plazas En más de una veintena de titulaciones se cubren como mucho la mitad de las plazas que ofrecen. Entre ellas, la mayoría de las Filologías, la Ingeniería Técnica Industrial en la especialidad de textil, varias especialidades de la Ingeniería Técnica de Minas, Matemáticas o Estadística. En general, las de Humanidades y Ciencias Experimentales ofrecen más plazas de las que se demandan. Mientras en las carreras sanitarias y, en menor medida y dependiendo de las titulaciones, en las ingenierías la demanda sigue superando la oferta. Por último, las Ciencias Sociales y Jurídicas están equilibradas. Incluso cuando las cifras globales señalan la buena salud de una carrera, hay ejemplos concretos de sobredemanda. Y el estudio señala que el número de alumnos, siguiendo las previsiones del Instituto Nacional de Estadística, no comenzará a remontar hasta 2014. El descenso de estudiantes ha sido más acusado en la parte noroccidental de España, por tanto, será la que sufra las consecuencias más negativas de la baja natalidad. La escasa movilidad de los estudiantes -alrededor del 90% de los nuevos universitarios estudia en la región o provincia donde ya residía- es parte del problema. Y sólo 23.670 alumnos, de los 1.443.800 que había el año pasado, recibieron una beca de movilidad, de unos 3.450 euros anuales de media. Madrid es la comunidad que más estudiantes atrae de otras regiones, mientras otras zonas, como Salamanca o Sevilla, sólo extienden su influencia a su comunidad, y otras, sólo a su provincia, por ejemplo Almería, según citaron ayer.

(article de "El Pais" ahir 11 de gener de 2007)

GatitoBonito


Por la paz y contra el terrorismo

Durant tot aquest temps hi ha un tema sobre el que m'he negat a escriure... No és que no en tingui una opinió sino que no tinc especials ganes de compartir-la aqui. Això si, puc dir que el pasat dia 30 quan vaig possar la tele i vaig veure els avanços informatius hem vaig possar de molt mala llet...

De fet avui mateix m'he possat d'igual mal humor. Segur que tots sabeu que dissabte, a Madrid, CCOO, UGT i associacions d'Ecuatorians han convocat una manifestació amb el lema "Por la paz y contra el terrorismo". Doncs bé, m'indigna i hem posa de mol mal humor l'us polític d'aquest tipus d'aconteixements (tant d'un com l'altre)...

Segons el PP, ells no hi asistiran perquè:
una manifestación que tendría que haber servido para unir a la sociedad contra el
terrorismo ha generado disenso y división

I per la seva part, l'AVT ha cometat que tampoc hi anirà perquè segons ells la manifestació és partidista i recolça la negociació amb el terroristes...

Com ja he dit, la meva opinió sobre ETA, la negociació, etc. me la guardo per a mi, però si vull dir que amb actitus com les anteriors, dubto que arribem a enlloc... una pena que no siguem capaços de recolçar-nos els uns altres davant la mort absurda de dues persones... de veritat que som patètics...

GatitoBonito

lunes, enero 08, 2007

(Freaks only...)

Ja us ho he advertit, això és només per freaks, per ser exactes per freaks informàtics i a més que trebalin amb productes mocosoft...

Aquestes vacances, he aprofitat per (a part de fer el gos) fer unes probes amb la nova versió gratuita (si!!!!!! Mocosoft ha començat a regalar versions gratuites dels seus productes que per a empreses mitjanes son més que suficients!!!!!) de l'SQL (SQL Express).

La veritat es que tampoc es que l'hagi apretat gaire, però de fet el que m'interesava era veure'l i, sobretot, saber si m'aniria bé per a la feina (és possible que hagi de crear una nova versió d'una BBDD i vaig pensar que era bon moment per actualitzar l'SQL Server).

Doncs tot anava molt bé fins que hem vaig trobar el següent problema: en una de les taules, vinculada a través de l'OBDC, al obrir-la des de el client apareixia amb els tres registres de proba, però el contingut de les files era "#eliminado"...

La veritat es que microsoft te tots els problemes i errors documentats (fins a dia d'avui no he trobat cap error que al final no ho estigués), el problema està en que és molt fàcil trobar informació quan et trobes amb errors "de finestreta" (és a dir, errors que provoquen una pantalleta amb un missatge tipus "Error (Code xxxxx):..."), però quan et trobes amb qüestions com l'anterior...

De fet, la setamana passada jo solet vaig trobar quin era el problema i com solucionar-lo (després de unes quantes hores perdudes buscant informació i fent mil probes amb les versions SQL Express i 2000 i Office 2000 i 2003), així que un cop solucionat, sabent d'on venia el problema, aquest matí he fet una cerca al google més "fina" (curiositat). Això és el que he trobat (primer resultat de la cerca):

http://www.mocosoft.com

El que més m'ha agradat ha estat la solució: res de parches i/o complicacions... si el problema es pot solucionar amb un simple canvi de tipus, pa que complicarse la vida?

Per primera vegada he tingut la sensació que aquesta gent de Microsoft son informàtics (a saber, si hi ha un problema i ja tenim una solució simple, on està el problema? perquè perdre-hi més temps?)...

GatitoBonito

viernes, enero 05, 2007

Vacances...

Doncs si, he estat de vacances, i no vull dir que hagi marxat a algun lloc més o menys exòtic, de fet, l'únic que m'ha faltat algun dia ha estat exclamar "guau" per acabar de fer el gos del tot...

Però clar, la bona vida s'acava i com que dilluns torno a començar, ja va sent hora que hem torni a possar les piles amb el blog. I, després d'aquestes festes, on tot es pau, tranquilitat i amor... que millor que començar per aquesta noticia?

Una diócesis de EE UU pagará más de 36 millones de euros a las víctimas de abusos de sacerdotes

El acuerdo extrajudicial con los afectados tambien incluye una serie de provisiones que no son de carácter económico

La diócesis católica de Spokane, en el estado de Washington (EE UU), ha aceptado pagar más de 36 millones de euros a las víctimas de abusos sexuales presuntamente cometidos por algunos de sus sacerdotes. El mediador y juez federal, Gregg Zive, ha anunciado el acuerdo extrajudicial alcanzado entre la diócesis y los demandantes que, además de una compensación monetaria, también incluye una serie de provisiones que no son de carácter económico y fija el procedimiento a seguir para el pago de futuras demandas.

La diócesis de Spokane se había declarado en bancarrota a principios de 2006 para protegerse de ese tipo de demandas, y el propio obispo, William Skylstad, manifestó entonces que la sede religiosa afronta más de 120 demandas por abusos sexuales, la mitad de los cuales habrían sido cometidos por dos de sus sacerdotes.

Skylstad ha pedido perdón públicamente a las víctimas "por los terribles perjuicios ocasionados", y ha instado a los católicos a aceptar el acuerdo extrajudicial anunciado. Spokane es una de las diócesis más pobladas del estado occidental de Washington con unos 90.000 fieles.

En algun altre post ja havia comentat la meva mania i fins i tot odi cap a l'esglèsia catòlica... algú es pregunta encara perquè? Entenc que fills de puta en pot haver-hi a tot arreu, però el que no suporto és la hipocresia d'aquesta gent: son capaços d'amenaçar públicament a qualsevol alcalde que se li acudeixi casar dos homes, son capaços d'excomulgar-los, de insultar-los públicament, però son incapaços de enfrontar-se amb aquesta mateixa energia quan son ells mateixos els afectats... I després aniràn de guies morals per la vida...

GatitoBonito

viernes, diciembre 22, 2006

Coses de la tecnologia...

Tot i que molts hem viscut en èpoques en les que un telèfon inal·làmbric (que no móvil) era una maravella, o un fax un aparell sorprenent i hem jugat al tenis amb dos palets i una pilota cuadrada, difícilment podem concebre el mon sense pensar en tecnologia digital: reproductors mp3, móvil amb càmara, connexión inal·làmbriques, etc.

I en aquesta era digital hi ha unes quantes màximes, algunes més mundanes que d'altres, això si: quant més es ven un producte mes barat, la tecnologia ve de Taiwan, etc. El que sempre havia aplicat també era la màxima de "la qualitat te un preu"... clar que potser m'ho haurè de començar a replantejar:

http://es.theinquirer.net

La veritat és que pensat fredament, no és d'extranyar que les coses hagin arribat a aquest extrem: els grans fabricant l'únic que fan es comprar components a reu del mon, muntar-los (a Twain, of course), hi possen la seva marca i "cap al mercat". El problema està en que aquest penúltim pas sol ser el que més impacte en el valor monetari del producte te i clar, les còpies (que no imitacions, no us enganyeu, molts dels productes "pirates" dins del mon de l'electrònica son autentiques reproduccions dels altres) no tenen aquesta característica.

Si penseu que per comprar un aparell electrónic d'una marca coneguda esteu obtenint un producte de més calitat, us equivoqueu, la única diferència entre uns i altres és només el que es podria anomenar "factor humà": l'atenció al client, la garantia i poca cosa més...

GatitoBonito

martes, diciembre 12, 2006

Bones ideies

Es sorprenent les coses que se li acudeixen a la gent. Molts de nosaltres segur que hem entrat algun cop al Google Earth per veure la nostra casa "a vista de satèl·lit", o l'oficina, casa del pares i fins i tot algun lloc on hem estat i que ens ha agradat especialment.

Doncs bé, de fet la idea que ens propossen és d'allò més simple: aprofitar aquest entorn per crear una base de dades enorme amb les nostres fotografies situades a sobre el mapa.

La idea és de dos espanyols i podeu veure els seus resultat a la web de Panoramio.com:



GatitoBonito

lunes, diciembre 11, 2006

Un dictador menys...

Llegint sobre la noticia del dia, m'he trobat amb coses sorprenents:
323. gracias
gracias gneral pinochet como argentino y catolico, os agradezco haber infligido al comunisno genocida su mayor derrota en america latina, gracias nuevamente que dios y la virgen del carmen os reciban con alegria estamos seguros de eso.
ignacio zuberlerg / cordoba argentina

En fi... havent-hi gent així pel mon hem pregunto com hem aguantat tants anys sense una tercera guerra mundial...

GatitoBonito

Nota: la cita es de un taulell de comentaris vinculat a "El Mundo" (of course).

martes, diciembre 05, 2006

(sense comentaris)

Donat que, darrerament, els links a articles de "El Pais" desapareixen ràpidament de la seva web, us copia aqui l'article que avui m'ocupa...

El cura Oliver O'Grady era tan cortés en sus modales y tan tierno con los niños que los feligreses de su parroquia se disputaban su afecto. Le invitaban a cenar y a dormir en sus casas, convencidos de que tener un sacerdote en casa era una bendición divina. Por la noche, cuando todos dormían, O'Grady entraba en las habitaciones de los niños. Violó y sodomizó a cientos de ellos, niños y niñas, incluido un bebé de nueve meses. Su espiral de pederastia y los esfuerzos de la Iglesia católica de Estados Unidos por protegerle a él y a otros como él están recogidos con testimonios turbadores en Líbranos del mal, un documental que aspira a llevarse el Oscar dentro de tres meses.

Deliver us from evil (Líbranos del mal) es la primera película dirigida por Amy Berg, una productora de televisión que ha escogido un género documental nada parecido al de Michael Moore. Ella se sitúa detrás de la cámara y permite que la narración sea compuesta a través de los testimonios y las historias que relatan los entrevistados. El efecto es devastador por una razón fundamental: el documental contiene el primer relato ante las cámaras de un sacerdote pederasta dispuesto a contar lo que hizo, cómo lo hizo y por qué lo hizo.

Paradójicamente, la película compone una imagen de Oliver O'Grady situada más en la categoría de enfermo que de delincuente, pero deja a la jerarquía de la Iglesia católica en Estados Unidos en una posición tenebrosa, metida en una sórdida maquinaria de autoprotección diseñada para ocultar los casos de abusos y entorpecer la acción de la justicia.

La película contiene otro documento inédito: la grabación de las declaraciones judiciales no sólo de O'Grady, sino también de sus superiores eclesiásticos. La comparecencia de Roger Mahony, que como obispo de Stockton (California) trasladaba a O'Grady de parroquia cada vez que surgían denuncias de abusos a niños, demuestra una capacidad sorprendente para ocultar u olvidar los pecados propios. Que Mahony fuera después ascendido a arzobispo y más tarde a lo que es hoy, cardenal de Los Ángeles, permite que alguien en el documental se atreva a acusar a la Iglesia católica de comportarse "como la Mafia", tal y como dice el ex Gobernador de Oklahoma Frank Keating, que investigó sin éxito la indiferencia de la jerarquía eclesiástica ante las acusaciones de pederastia.

O'Grady acabó destituido como sacerdote, encarcelado por delitos de violación y deportado a su Irlanda natal cuando cumplió la mitad de los 14 años a los que fue condenado. Ahora recibe una pensión gracias al fondo que le contrataron sus superiores en la Iglesia; el documental sugiere que esta pensión es el agradecimiento por no haber declarado contra Mahony y haberle permitido así llegar a cardenal. En la película, O'Grady habla del "apoyo" que le brindó siempre Mahony y la satisfacción de éste al creer "que habían arreglado discretamente otro problema".

En Líbranos del mal, O'Grady pasea por las calles de Dublín y se para a mirar a niños que juegan en parques y patios de colegios. Parece extrañamente ajeno a la repugnancia que generan los delitos que cometió y habla de sus actividades como depredador sexual como si fueran una simple afición. "Yo sólo quería abrazar a los niños porque los quería", dice mirando a la cámara. Habla después de cómo "abrazar" y "mostrar afecto" se convirtió en "tocar". Durante 20 años, desde 1973 hasta su ingreso en prisión en 1993, O'Grady abusó sexualmente de cientos de niños y niñas. En ese periodo, el sacerdote fue trasladado de parroquia en varias ocasiones; a quienes alertaron sobre su comportamiento se les garantizó que el padre O'Grady no tendría contacto con niños en su siguiente destino.

Algunos de esos niños, ahora con 30 o 40 años cumplidos, intercalan su recuerdo en el relato del sacerdote. Cuentan sus esfuerzos por olvidar y su miedo a hablar. El aspecto entrañable del ex sacerdote refuerza intensamente el contraste entre el tono de su testimonio y el de sus víctimas, que usan un lenguaje crudo para describir penetraciones anales y vaginales y evitar así que la expresión "abusos sexuales" quede en perífrasis.

Uno de los testimonios más impactantes es, sin embargo, no el de una víctima, sino el de su padre, que se maldice por haber abierto la puerta de su casa a un delincuente. Llora ante la cámara "por haberle entregado a mi hija Ann en bandeja"; O'Grady abusó de la niña desde los 5 a los 12 años. Su padre dice haber renunciado a su fe religiosa y haber ganado un sentimiento de culpa con el que vivirá el resto de su vida.

Estadísticas recientes elevan a 100.000 el número de víctimas de abusos sexuales por parte de sacerdotes católicos sólo en Estados Unidos. La directora, Amy Berg, cierra la película con otro dato probado: 8 de cada 10 personas que han sufrido esos abusos nunca lo reconocerán ni lo denunciarán.

La semana pasada, Mahony cerró un acuerdo extrajudicial con 45 víctimas de abusos a las que su diócesis, la más grande y acaudalada del país, pagará en total 60 millones de dólares. Cientos de demandas similares siguen su curso. La directora del documental se esfuerza en demostrar que la maquinación para ocultar y hacer callar estas denuncias no se reduce a la confabulación de algunos párrocos rurales, sino que asciende a lo más alto del escalafón católico: fue el cardenal Ratzinger, antes de convertirse en Papa, el que modificó la doctrina canónica para entorpecer cualquier investigación sobre sacerdotes acusados de abusos. Y fue el cardenal Ratzinger, después de convertirse en Papa, el que pidió al presidente de Estados Unidos inmunidad legal frente a una demanda en Tejas que le acusa de conspirar para ocultar delitos de abusos a menores. Es significativo que formulase esa petición de inmunidad ante el Departamento de Estado porque como jefe de Estado su inmunidad es automática; claramente, los abogados del Papa querían estar seguros.

Líbranos del mal no es la primera película reciente sobre escándalos sexuales en la Iglesia católica (Twist of faith tuvo un éxito relativo hace dos años), pero sí es la más reveladora por su narrativa periodística. Estrenado en el último festival de cine de Toronto, la distribuidora ha comenzado a proyectar el documental en varias de las mayores ciudades del país, lo que permite optar a los premios de la Academia de Cine.

I encara surten al balcó a dir-nos que son el defensors dels pobres, dels dèbils, del oprimits...

GatitoBonito

lunes, diciembre 04, 2006

Manipulació d'informació?

Repasant la premsa d'avui (via internet, que es veu que la majoria de gent d'aques planeta utilitza aquest mitjà per seguir l'actualitat. I jo hem pregunto, hauran inclos en aquesta estadística els milions de persones que no tenen accés a cap mitjà per informar-se? Perquè tinc la impresió de que son més els que no tenen opció a informar-se de cap manera que no pas els que ho fem via internet...) m'he topat amb el següent titular:
'Cartagena' dice que 'la policía le prohibió informar sobre la relación ETA-islamistas'
Evidentment, davant d'una noticia tant important he volgut coneixer el detalls de la mateixa i m'he trobat amb suposades declaracions d'aquest home tant contundents com les següents:
"Les comuniqué" (se refiere a los agentes policiales) "que El Tunecino me preguntó que si me gustaría vivir en alrededores de Bilbao [sic] con mi ex esposa, ya que él tenía allí un piso de dos plantas y quería hacerme un contrato en mi nombre, pagando él las mensualidades".

La respuesta de la UCIE a la propuesta de 'El Tunecino' fue tajante: no. 'Cartagena' tenía que justificar, de la mejor forma posible, ante Serhane ben Abdelmajik Fakhet su rechazo ante tan atrayente oferta: "Yo le dije que tenía problemas y que estoy con trámites de separación con mi anterior esposa".
El resultado final de ese largo tira y afloja entre la UCIE y 'El Tunecino', con 'Cartagena' de por medio, fue que el líder del comando Leganés pidió al imam que no hablara con nadie de aquella oferta, y mucho menos del piso dúplex de Bilbao. De todas formas, la puerta de Sherhane quedó abierta para 'Cartagena' cuando el terrorista le dijo: "Si algún día tiene las cosas resueltas y quiero irme allí, bienvenido seré [sic]".
De fet en tota la resta d'article no sembla que aquest home informi de cap altre possible vinculació entre ETA i i els islamistes (o si més no en la versió digital de la noticia).

En fi, com podeu suposar el mitjà que s'ha fet resó d'aquesta noticia no és cap altre que l'imparcial i objectiu "El Mundo"... De veritat, no entenc com es pot manipular així la informació i quedar-se tant ample...

GatitoBonito

viernes, diciembre 01, 2006

T'has quedat sense espai en el disc dur?

Cap problema, agafa un foli de paper, si, si, un simple foli en blanc, DIN-A4, un d'aquells de tota la vida i ja tens el problema solucionat...

http://es.theinquirer.net/

Simplement espectacular... amb gent que te aquesta capacitat mental no m'extranya que la tecnologia hagi avançat fins on estem...

GatitoBonito