Divagacions

?!?!?!?!?!?!?!?!?!?!?

2007-12-27T12:35:00.001Z

Us copio un article d'avui a "El Pais"...

El obispo de Tenerife afirma que algunos menores que sufren abusos "los provocan"

Bernardo Álvarez, en declaraciones a un diario local, equipara la homosexualidad a las agresiones sexuales a niños

ELPAÍS.com - Madrid - 27/12/2007

"Puede haber menores que sí lo consientan y, de hecho, los hay. Hay adolescentes de 13 años que son menores y están perfectamente de acuerdo y, además, deseándolo. Incluso si te descuidas te provocan. Esto de la sexualidad es algo más complejo de lo que parece". En estos términos se ha referido al abuso de menores el obispo de Tenerife Bernardo Álvarez en una entrevista que publica el diario local La Opinión
En cuanto a la homosexualidad, Álvarez señala que "perjudica a las personas y a la sociedad" y afirma, asimilándola a las agresiones sexuales, que "la persona practica [la homosexualidad] como puede practicar el abuso de menores".
Diferentes diócesis de la Iglesia católica, especialmente en Estados Unidos (Boston y Los Ángeles) e Irlanda (Dublín) se han visto implicadas en escándalos de pederastia destapados y reconocidos en los últimos años.
Por otra parte, el máximo responsable de la Iglesia católica en Tenerife afirma que si en Canarias se registra el récord nacional de divorcios se debe a falta de madurez.
También se refiere el obispo a unas declaraciones de su homólogo de San Sebastián, quien denunció el "sectarismo" de la emisora de radio Cope, propiedad de la Conferencia Episcopal Española: "Primero hay que decir que la COPE no es la Iglesia. Es una emisora en la que la Iglesia tiene la mayoría de la propiedad. Esto significa que es libre, no la maneja nadie ni se vende a nadie. La llevan los que la dirigen y cada uno de los profesionales es libre y responsable de decir lo que quiera. Unas veces hay unas voces como las de la mañana, que yo no comparto para nada". afirma Álvarez.
Sentencias judiciales
El obispo también se refiere a la publicación el pasado día 17, por parte de ELPAÍS, de la noticia de la decisión del Tribunal Superior de Justicia de Canarias de condenar al Obispado y al Gobierno regional por vulneración de los derechos fundamentales de dos docentes de Religión.
"El artículo de El País es tendencioso y tiene una marcada agresividad. Con Las Palmas hemos optado por callarnos porque se han escrito cartas al director de ese periódico y no las publican. Segundo, en el TSJC ha habido una filtración que vulnera el secreto sumarial, porque ese artículo decía que el tribunal diría tal cosa. Pero lo que no dicen es que en varias ocasiones el Tribunal Supremo de España ha dicho que el de Canarias no tiene razón".
Fuentes del Obispado han declarado a ELPAÍS.com que el obispo no quiere matizar ninguna de sus declaraciones y que se remite al texto publicado por el diario La Opinión.

© Diario EL PAÍS S.L. - Miguel Yuste 40 - 28037 Madrid [España] - Tel. 91 337 8200

© Prisacom S.A. - Ribera del Sena, S/N - Edificio APOT - Madrid [España] - Tel. 91 353 7900

De fet, jo afegiria que alguns provoquen ganes de ser apallissats...

GatitoBonito

???

2007-11-23T07:17:00.000Z

Barrio Sésamo tenía dos rombos

EE UU advierte en los DVD que los contenidos son sólo para adultos

GatitoBonito

Sexe... o no

2007-10-04T11:33:00.000+01:00

La veritat és que hi ha gent que te una inventiva que m'al·lucina:

Vacances

2007-09-10T17:50:00.001+01:00

El que, de fet, han estat les meves vacances, han estat molt curtes. Divendres vaig marxar a Galicia amb la Colla de Diables de 9 Barris a un festival cultural a Cerceda. La veritat és que, a part de tornar amb un esguinç al tormell (fruit no de la festa, sino d'anar caminant per la borera amb tota la calma!!!!!!!!!!!!!!!!!!!) també he tornat "desconnectat", és impresionant com, de vegades, un simple canvi d'ambient pot fer tant bé un cervell cansat...

En fi, m'agradaria tenir un escanejat de la versió impresa, doncs l'article portava inclosa una foto de l'actuació dels Diables, però "a falta de pan buenas son tortas":

El festival de Cerceda revive 3 años después

A Gresca de este año hermanó el rural gallego con la periferia urbana catalana

PAOLA OBELLEIRO - Cerceda - 10/09/2007

Cerceda, el municipio del rural coruñés que alberga la central térmica de Meirama y la incineradora de basuras de Sogama, ha recobrado su festival de música y cultura popular, uno de los de mayor tradición en Galicia que había dejado de celebrarse desde hace tres años. Y el revivir de esta celebración artística ajena a la red comercial se hizo en un intercambio con el distrito popular y periférico de Barcelona, Nou Barris.

Unos 150 vecinos y representantes de colectivos sociales de ese barrio protagonizaron durante el pasado fin de semana, de viernes a domingo, la cita que, bajo el título de A Gresca, pretende fomentar formas de cultura alternativa y hermanar, en esta ocasión, el rural gallego con la periferia urbana catalana.
Conciertos de grupos de ambas autonomías y actividades para todos los públicos y edades, marcaron la exitosa 15ª edición número Festival de Cerceda. Hubo fiesta al aire libre durante tres días que concluyeron ayer con una representación teatral de la compañía El retrete de Dorian Grey. "En un sitio como Cerceda en el que no se hace nunca nada culturalmente", explica Emilia Candal, la representante de la asociación A Lucerna que también ha vuelto a recobrar vida tras varios años de paralisis, "es importante un festival como éste que permite unir distintas expresiones artísticas y culturales, y muestra que se puede convivir aun teniendo diferentes ideas, estilos de vestir o de expresarse".
Ni la localidad coruñesa, ni Nou Barris están en "los puntos de gran producción" cultural, destaca Candal. Y la vuelta del festival permitió que la tercera Foliada, el intercambio cultural de Barcelona y Galicia que promueve Nacho, el programador del Ateneu Popular 9 Barris y ex guitarrista del disuelto grupo coruñés Jarbanzo Negro, se haya, por primera, celebrado en tierras gallegas.
Charangas y carajillo
Aunque en ediciones anteriores del festival, hubo cierto rechazo vecinal e incluso municipal -el ayuntamiento cortó las ayudas a A Lucerna por denunciar en la fiesta de 2002 la política cultural-, los vecinos parecieron disfrutar del regreso de esta celebración, especialmente con las animadas y ruidosas charangas que el viernes y el sábado desfilaron por las calles de la localidad. Los grupos gallegos Zënzar, Festicultores, Quempallou, Malandromena y Os Veraneantes compartieron el cartel de las dos noches de conciertos junto con los catalanes Stoy Ke Trino, Reopla y Rumborrachera. Hubo además "carajillo rumbero" a cargo de Los Herederos del Taxi, un combinado de circo gallego-catalán y un muy aplaudido pase de los Diables de 9 Barris, que con kilos de pólvora traídos de Barcelona, iluminaron durante media hora la noche de Cerceda, el sábado, con un fantástico espectáculo de fuegos artificiales.
Entre los mensajes reivindicativos, destacaron el rechazo a la planta de gas de Reganosa en la ría de Ferrol, el recuerdo a los marineros "que nunca volvieron a casa", así como la protesta social por la falta de vivienda, con una representación destacada de okupas barceloneses que lograron hacerse, durante el fin de semana, con un edificio abandonado de Cerceda. Finalizada A Gresca, ya hay fecha para la siguiente del movimiento que lidera Nacho para fomentar y recrear el ambiente gallego de la capital catalana, siguiendo el modelo rumbero de los descendientes de emigrantes andaluces. Será el fin de semana del 20 de octubre en el Ateneu 9 Barris. El grupo coruñés Jarbanzo Negro volverá a reunirse para un concierto con muchos otros músicos de Cataluña y Galicia. Una actuación que se grabará en disco y será la continuación de A Perloca, el trabajo que salió el año pasado con las interpretaciones musicales de 24 bandas de ambas autonomías.

Si, si, si!!! Noticia al El Pais edició gallega... gens malament....

GatitoBonito

Fent l'animal

2007-09-01T12:36:00.000+01:00

Bé, seguint el meu instint animal, aquest matí hem complert amb el planing previst (merci David per la companyia!!!) i hem fet una mini-escapadeta "motarda", la ruta? Pujar l'Arrabassada, creuar cap al parc del Tibidavo i baixar per Vallvidrera...

Molt bé, la veritat. Les sensacions amb la moto son bones en molts sentits: m'encanta l'aire a la cara sobre la moto! Però és evident que no ho puc forçar ni abusar, no estic per agafar la moto com si res, però tampoc haig de deixar que m'hagafi por... perquè aquesta és una de les qüestions, últimament li estava agafant por a la idea de pujar-me a la moto fins i tot ja recuperat del tot i, sincerament, em sembla fantàstic tenir-li tot el respecte del mon i una mica més, però crec que no puc i no vull agafar-li por.

Això si, de record, ens n'hem endut unes bones vistes...

GatitoBonito

Mi moto...

2007-08-31T07:56:00.000+01:00

De fet, estic convençut que ahir a la tarda/vespre devia tenir una expressió tipus Gollum "Mi tesoro...". Feia un munt de temps que no tenia la meva moto (suposo que recordareu que vaig tenir un petit accident poc avans d'operar-me...) i a això s'havia de sumar el fet de que tenia (i de fet encara tinc unes ganes bojes de pujar-m'hi i fer una volteta...

Doncs ahir va ser el dia: no només me la van portar (que extrany, juraria que avans de deixar-la al taller tenia uns 1.000 Km menys... oi Jordi?) sino que vaig fer el que més d'un ha considerat una tonteria (i potser no els hi falti part de raó, però que voleu, tenir la moto a ma, pujar-s'hi i veure que hi estic cómode i que la puc portar i no fer ni una volteta... impossible!) que va ser sortir a fer una volta, res, quatre carrers a visitar al David (pa una vez que esta solo, s'ha d'aprofitar) i, això si, una acceleració gas a fondo tot pujant la Cuesta...

Si, ahir va ser un bon dia... i no us podeu imaginar el que m'ha costat aquest matí deixar-la tranquila...

GatitoBonito

Cotidianitat

2007-08-29T09:43:00.000+01:00

Començo ja a entrar en una certa rutina: el viatge amb ferrocates escoltant l'Ipod, la meva feina i la meva tercera cama (que espero perdre de vista molt aviat)...

GatitoBonito

Quan es te rao...

2007-08-27T08:07:00.001+01:00

No li tinc cap simpatia al senyor Hugo Chávez, tot i que aquesta "antipatia" em seria difícil d'argumentar... No se, sempre m'ha semblat un populista només preocupat d'assegurar-se la cadira. Però quan es te raó:

Hugo Chávez denuncia el "cinismo" europeo al criticar su propuesta para ser reelegido

El presidente venezolano considera que la figura que propone existe en Europa desde hace siglos y critica los países en los que perdura la monarquía

EFE - Caracas - 26/08/2007

(...)

Chávez ha señalado que la reelección de un gobernante sin límite de veces está vigente en Alemania, Francia, Italia, Portugal, Eslovaquia, Chipre, Estonia, Eslovenia, Grecia y Letonia, entre los países con sistema republicano. A continuación, ha añadido que entre las monarquías, "porque a estas alturas del siglo XXI todavía quedan reyes", están España, el Reino Unido, Suecia, Dinamarca, Países Bajos y Luxemburgo.
Chávez ha resaltado el "cinismo" de quienes le llaman "tirano o caudillo" por someter a consulta popular un sistema de reelección que tienen todos los países citados. "¡Ojalá en Europa consultaran a los pueblos sobre sus sistemas políticos y económicos, ellos que tienen reyes y reinas que nadie elige y que se perpetúan por su carácter hereditario", aseveró el gobernante venezolano.
(...)

De fet, no estic totalment d'acord amb ell, no crec que hi hagi cinisme en la possició Europea, hi ha directament hipocresia... clar que no me n'oblido de que, en general, en els seus discursos, o si més no el que arriba fins aquí, la demagògia sembla que sigui la seva religió.

GatitoBonito

Converses "de caragillo"

2007-08-23T08:41:00.000+01:00

Fa molt temps, tant que no recordo ni quan ni amb qui, teníem una típica conversa "de caragillo", ja sabeu, una d'aquelles converses que es tenen a la sobretaula, que s'allarguen durant hores i en les que es solucionen tots els problemes del mon (fins la següent conversa, clar) on una de les idees que es va posar sobre la taula era que hauria d'existir un sistema d'esterilització reversible, de tal manera que si algú volgués ser pare/mare s'hagués "de treure un carnet"... En fi, aquesta idea sempre m'ha sonat a idea de conversa de caragillo, clar que també és veritat que de tant en tant penso que no és tant mala idea:

Abandonada en su cochecito por ir de copas

Detienen a una pareja de Lleida que dejó sola a su hija mientras iba de fiesta

EFE - Barcelona - 22/08/2007

Borrachos y sin la niña. En ese estado llegaron a su domicilio Estephen P. y Rosa María M.N, una pareja que ha sido detenida por los Mossos d'Esquadra en Lleida por abandonar en la calle a su hija menor. Lo hicieron para poder salir de fiesta hasta más allá de las cinco de la madrugada. La pequeña permaneció alrededor de cinco horas sentada sola en su cochecito frente al número 111 de la calle Baró de Maials, hasta que una vecina alertó a la policía.
Los detenidos, que cuando fueron arrestados presentaban un evidente estado de embriaguez según la policía catalana, son una pareja (...)

GatitoBonito

Torne-m'hi que no ha estat res! [Editat]

2007-08-20T09:05:00.000+01:00

Dia 20 d'agost i ja torno a estar asentat a la cadira del meu despatx disposat a fer poca feina (ja ho te l'agost això).

No esà malament oi? No fa ni quatre setmanes que em van operar (serà demà) i ja he pogut agafar els ferrocarrils (i dret! que ningú m'ha ofert el seu seient... diria allo de que el jovent d'avui en dia ja no te educació, però la veritat és que no hi ha havia joves al tren, de fet, un paio que anava amb una bosa amb una identificació del MIT m'ha "robat" un seient davant els nasos) i venir-me a la feina sense problemes...

Ja se que és una putada haver d'estar en ple agost a la feina, però donada la meva situació, la veritat, avui em sembla alliberador i una gran noticia.

GatitoBonito

[23-ago-2007]
I avui amb una sola crosa... pa cuando en moto?

Tópics

2007-08-18T09:23:00.000+01:00

Cada època te els seus tòpics, a mi n'hi ha un que sempre m'ha fet especial gràcia per l'estiu: t'en vas de vacances o les pases en familia? Possiblement degut al meu estat de semi-enclaustrament actual, no hi havia pensat aquest estiu, fins aquest matí...

GatitoBonito

Perdonar que no oblidar...

2007-08-12T23:59:00.000+01:00

Estava llegint una entrevista que li han fet a "El Pais" al senyor Manuel Fraga. En ella hi ha diverses "perles", però em vull quedar amb dues d'elles que fan referència a la Llei de la Memòria Històrica:

P. Pero la Ley de la Memoria Histórica, don Manuel...
R. Aquí hubo una amnistía, y amnistía quiere decir no solamente mutuo perdón, sino mutuo olvido. Amnistía quiere decir amnesia, y eso, insisto, quiere decir olvidar, olvidar.

La veritat, crec que no calen mases comentaris: perdonar no vol dir oblidar, perdonar no vol dir acceptar sense condicions el que va passar però el que més em preocupa d'aquest tipus d'afirmacions és que em fa entendre una mica la posició que tenen gent com ell respecte al terrorisme: si l'única manera que tenen de perdonar és oblidant, és obvi que mai es podrà arribar a una solució parlada al terrorisme que, sincerament és la única via que crec que exiteix per a aquest fi.

I seguint amb l'entrevista:

P. ¿Y no sería capaz de aceptar que se planteara la Ley de la Memoria Histórica como una cuestión de pura misericordia, para que los perdedores de la Guerra Civil pudieran enterrar a sus muertos?
R. Ya le he dicho que hubo una amnistía y no se trata ahora de hacer nuevas leyes. Todo el mundo tiene derecho a enterrar a sus muertos. Pero los muertos amontonados son de una guerra civil en la que toda la responsabilidad, toda, fue de los políticos de la II República. ¡Toda!

Sincerament senyor Fraga: de veritat creu que, per posar un exemple, els morts a les presons franquistes són culpa del polítics de la II República? Entenc que ha de dormir per les nits i haver format part d'aquell gobern li ha de resultar difícil, però aquest exercici de demagogia el trobo exagerat fins i tot per vostè!!!!!!!!!

Això si, sempre li he tingut un punt d'admiració a aquest home, i es que, de tant en tant si diu coses amb molt sentit:

(...) Eso no se arregla con una Ley de la Memoria Histórica que, además, tampoco resuelve la cuestión de hasta dónde nos remontamos para saber todo lo que hay que saber. ¿Hasta las Cortes de Cádiz?

Sincerament, amb gent així ficada dins la cúpula del PP dubto que hi hagi mases esperançes en un futur proper...

GatitoBonito

Sang, suor i muletes

2007-08-04T08:14:00.000+01:00

Bé, ja fa una setmaneta que estic a casa (o hauria de dir sota arrest domiciliari?) i la cosa (altrament dit "patapalo") va "viento en popa a toda vela": a dins de casa ja utilitzo, bàsicament, una sola crosa, la cama en si quasi no hem fa mal (bé, la tibantor i picor de les grapes és inevitable) i ahir ja vaig poder sortir solet i caminant a pendre una cerveseta amb els amics (i qui conegui el meu carrer estarà d'acord amb mi: no és fàcil afrontar les pujades i baixades del Putxet anant amb croses!).

Tot i això encara em queden dies: no puc doplegar masa el genoll, la sensació és de molta incomoditat, tot i no fer moooolt exercici la musculatura la noto "queixosa" i, sobretot, mentalment continuo "tancat a casa", però, tot i que sembli contradictori en aquest cas "todo se andará!!!!".

GatitoBonito

P.D.: gràcies a tots els que us heu interessat pel meu estat i especialment als papes per cuidar-me i aguantar-me de mal humor!!!!!!

Catalan i catalanes, ja soc aquí!!!!!

2007-07-28T08:57:00.000+01:00

El primer de tot donar-vos les gràcies a tots els que us heu interessat pel meu estat, ja m'hagueu vingut a veure, m'hagueu trucat o hagueu preguntat per mi.

Doncs això, ja soc a casa, tot coix i amb dificultat per moure'm però a casa al cap i a la fi.

GatitoBonito

Dia 2

2007-07-25T16:18:00.000+01:00

Sembla que tot marxa bé... la cama hem fa mal a estones i els calmans se n'encarreguen de ello, ja he sortit a passejar un parell de cops (no us penseu, 5-10 metres de passeig i cap al llit de nou) i tot apunta a que dissabte podré llargar cap a caseta...

GatitoBonito

Dia 1

2007-07-24T21:23:00.000+01:00

Bones a to el mundo!!!!!!!!!!!!!!!!

Ja m'han operat, ja tinc protesis seminova!!!!!!!!!

El pacient està prou bé, però adolorit i el que han canviat al final ha estat la bola del cap del femur... demà, si puc, fotos!

Una abraçada a tots i totes les que heu estat al meu costat!!!!!!!!!!!!!!

GatitoBonito

Petit canvi de plans

2007-07-18T12:29:00.000+01:00

"Gràcies" al meu seguro, que no te homologat al proveïdor de la pròtesis que porto, ara no només m'hauran de canviar el plàstic sino també el còtil (son les dues primeres peces començant per l'esquerra).

Que vol dir això? Fàcil, vol dir que m'hauran de desatornillar el còtil que ara tinc (si, si... en plan Ikea!) i tornar-ho a muntar tot (espero que a diferència del que passa amb Ikea el metge no acavi dient allo de "huy, ma sobrao un tornillo!), fet que, per lògica, implicarà una operació més llarga i traumàtica...

Alegria, alegria!!!!!!!!!!!!!!!!!

GatitoBonito

6 dies i descomptant...

2007-07-12T10:49:00.000+01:00

No crec que ningú que no sàpiga que porto una protesis de cadera llegeixi aquest blog, tot i així, si hi ha algú, doncs ara ja ho sap.

Sempre és complicat explicar com és la pròtesis (i més dir que va ser per culpa d'una artrosis amb 20 anys!), així que he pesnat que era millor fer-ho de forma visual:

Doncs bé, un dia d'aquest farà vuit anys que porto una d'aquestes a la meva cadera dreta i, es veu que li toca fer un canvi de pneumàtic, que, per ser exactes és la segona peça començant per l'esquerra d'aquesta imatge:

vindria a ser bàsicament un plàstic que serveix per a que la protesis es pugui moure sense problemes (el que fa el cartíleg però sense regeneració).

En fi, aquells que no ho sabieu (o lo de la pròtesis o lo de l'operació) ara ja ho sabeu... m'espera un estiu maco, maco...

GatitoBonito

Dia D - El mal fario continua...

2007-07-06T20:03:00.001+01:00

Qui va dir que segones parts mai son bones?

De fet, si ho mirem des de el meu punt de vista, doncs és cert, la segona part del Dia D (l'endemà, es a dir, avui) ha estat pitjor que el propi dia en qüestió (tot i que menys esotèric), però mirat des de el punt de vista de la mala sort pròpia del Dia D, doncs ha estat un dia boníssim...

Ja l'he començat tenint una discusió amb la jefa que, a sobre, "he perdut" (s'ha de reconeixer que, per un cop, tenia raó)... però lo millor ha estat el final del matí: he tingut una bronca a la feina per motius que no venen al cas que volia evitar a tota costa sense renunciar al meu orgull... orgull que finalment, tot i la bronca, m'he hagut d'empassar (ja sabeu que el tema de la meva feina és "jarto complicao") i aquesta tard he hagut d'anar a currar... i lo pitjor, tot tornant, amb la calma, una moto s'ha saltat un ceda sense mirar i... tots tres al terra!!!!! (ell anava amb "paquet")...

En fi, no m'he fet gaire mal, algunes magulladures i la cadera una mica adolorida (és igual, com saveu me la canvien d'aquí no res i, si fos greu, no m'hagués ni pogut moure)... Així que moto al mecànic i a pujar a casa amb Metro-Ferrocates (només us diré que m'he patejat tot el passadís de Passeig de Gràcia 3 cops per no fiaxar-me bé...).

Ah si, i mentre hem fotia una dutxa... ha saltat la llum (que obviament ja he recuperat)...

Si senyor, un gran dia!

GatitoBonito

Dia D

2007-07-05T08:01:00.000+01:00

Hi ha un dia a l'any que, invariablament des de fa molt, sempre hem porta problemes i mal de caps: és el meu dia D.

I no, no és una data concreta, és el primer dia de matrícula cada nou curs, enguay el dia d'avui 5 de juliol...

Aquest matí anava una mica tard ja que m'ha costat possar-me en marxa, així que un cop he aconseguit despertar-me lo suficient com per vestir-me he anat al menjador, on hi ha la sisi, per agafar uns mitjons. Ni tant solt he encés els llums, total per un mitjons! amb la poqueta que entrava entre els foradets de les persianes ja n'hi havia ven bé prou... o no... sort que he vist algo raro només entrar, no se, aquella taca blanca al terra no hi hauria d'haver estat, així que llums, càmara i acció: el suport d'una balda de la prestatgeria dels gots i taçes s'havia trancat (no se quan, ahir vaig arribar a les mil a casa i ni vaig passar pel menjador) i la meitat dels gots, taçes i algun plat estaven pel terra trencats... sort que no se m'ha acudit entrar sense mirar: anava descalç!!!!!!!

Bueno, com que anava tard, he pensat que ja m'ho miraria aquesta tarda, així que he agafat el casc, la jaqueta, el guants i cap a la moto que fem tard... Clar que la moto i la pluja no es porten gaire bé, oi? Res, han estat quatre gotes, però... havia de ser avui? En fi, no m'ha quedat més remei que agafar la motot i anar tirant (recordeu que faig tard!)... es posa primera, es fa la pujada de casa, a dalt de tot es posa segona i s'encara la baixada cap a... bueno, tenint en compte que s'acava d'encendre la llum vermella de la gasolina, millor sigui que anem cap a la betzinera (obviament no portava suelto, que tenint presa lo millor és haver de pagar amb targeta...).

Eh però cap problema, com que plou, no m'arriscaré a fer l'arrabassada, així que, anem a trobar-nos amb el nus de la Trinitat i 8000 cotxes!!!!!!!!!!! En fi, paciència i anar tirant...

Això si, més ha valgut no fiar-me'n. Quan ja estava arribant al campus, en l'últim moment, un cotxe molt simpàtic ha decidit que el moment més oportú per canviar de carril per adelantar era just el moment en que jo l'estava adelantat a ell (per ser fidels a la història haig de dir que era una conductora, però que ningú en tregui conclussions erròneas, condueixen tant malament come els homes!)... En fi, sort que la moto te bons frenos i que, com que avui era primer dia de matrícula, jo anava més atent que mai!

Vaig a veure quines altres putades hem te preparat el dia...

GatitoBonito

Mudances...

2007-06-29T11:44:00.000+01:00

Quan hem desestressi una mica ja faré una entrada més currada, ara, de moment, us deixo amb això:

Si, el de la samarreta groga soc jo!

Així ens va...

2007-06-05T06:46:00.001+01:00

Aquest matí llegia aquest article...

Cinco empresarios confiesan el pago de comisiones a concejales del PP en Telde

El dinero lo exigía y lo cobraba un asesor municipal "para la ex edil de Obras y el partido"

FRANCISCO MERCADO - Madrid - 05/06/2007

La mayoría de los empresarios investigados por el pago de comisiones a la trama de corrupción municipal de Telde, ayuntamiento gobernado por el PP, han confesado la entrega de sumas en efectivo al recaudador de la ex concejal de Obras, Toñi Torres, presunta cerebro de la red. Su testimonio está reforzado por decenas de grabaciones y por la confesión de los dos principales intermediarios que usó dicha edil para exigir a las firmas sobornos para sí y para el partido. Según la respuesta de las empresas, les premiaban con contratos o les castigaban con retraso en el pago de facturas.

Los empresarios que han confesado el pago de comisiones en el caso Telde, según figura en el sumario al que ha tenido acceso este periódico, son los siguientes.
- María Luz Navarro, representante de Servicios Comunitarios de Telde. Fue la primera en denunciar la exigencia de la concejal de Obras Toñi Torres de comisiones ilegales a cambio de contratos. Dicha edil, con refrendo de la comisión de Gobierno, le otorga el 10 de noviembre de 2003 una obra para ensanchar aceras en Telde por 98.870 euros a Servicios Comunitarios. Al día siguiente, Francisco Gordillo, el cobrador de los peajes de Torres, se entrevista con María Luz Navarro. "Y le comunica que debe abonarle 19.714 euros por haber sido la adjudicataria de la misma (es decir, un 20% del presupuesto de la obra)". Ella dcide ignorar tal petición.
Su empresa va haciendo las obras adjudicadas y presenta para su cobro certificaciones en febrero y marzo de 2004. Pero el ayuntamiento retrasa su pago. La empresaria pregunta por la demora y se topa con la reclamación de la comisión. "Gordillo le responde que la empresa no había procedido al abono de la cantidad solicitada [comisión] en su día, reiterando en ese momento la solicitud". Gordillo le indica que "para que pudiera cobrar tenía que darle algo, que se lo metiese en una carpeta azul y se lo trajese como si fuese un documento". La empresaria, ante la necesidad de cobrar sus obras, entrega 6.000 euros a Gordillo en el propio despacho de Torres el 2 de abril de 2004 en un sobre dentro de una carpeta. "Señor Gordillo estos son los documentos que usted me pidió", le dice. María Luz confiaba en que ese pago desbloquearía sus certificaciones de obra y que no le reclamarían el resto de la comisión exigida. Se equivocaba.
Cuando reclama su última certificación por 32.778 euros, el ayuntamiento sólo le reconoce obras por 15.953 euros. Una diferencia de 16.824 euros, un calco de su deuda ilegal pendiente. María Luz no tiene ya dudas: el ayuntamiento le estaba cobrando el resto de la comisión impagada. Posteriormente, concursa por un proyecto, y su empresa no resulta adjudicataria, pese a ofrecer mejores condiciones. María Luz pregunta a Gordillo por qué su empresa fue rechazada y le despeja toda duda: "¡Haber pagado lo que debías!". María Luz denuncia tales hechos en julio de 2005 a la policía y da pie a la apertura del caso Telde tras ratificar su relato ante el juez.
- Antonio Nadal Moreno, directivo de Cobra Instalaciones y Servicios.
Este directivo detalla al juez que para su crecimiento empresarial en Canarias contrató al hijo de Francico Gordillo, el asesor de la concejal Toñi Torres, y que "se empezaron a contratar obras en el Ayuntamiento de Telde con una serie de presiones para hacer contribuciones monetarias a dicho ayuntamiento".
Las entregas se hacían de Gordillo hijo a Gordillo padre, siempre en efectivo y en un sobre. Calcula que desde finales de 2004 a principios de 2005 abonó comisiones por valor de 120.000 euros. "Me dijeron que el destinatario era el partido, interpretando que era el Partido Popular". En el momento de su detención, la policía requisa un sobre con tales pagos en la sede de Cobra. "Estaba destinado al pago de estas cantidades, pero estaba retenido en la empresa. El motivo del pago era seguir contratando". Gordillo padre o hijo le indicaban que el Ayuntamiento había abonado su factura. Ése era "el modo en el que presionaban para que pagara [la comisión]".
- Felipe Ojeda Pérez, dueño de la ferretería Felipe y Nicolás. Su relato es diáfano: "Tenía que pagar a Francisco Gordillo una comisión de un 20% de lo facturado una vez cobrado y que iba dirigido a financiar al partido". Sus entregas se hacían en efectivo, una vez que el Ayuntamiento de Telde abonaba sus facturas. Calcula haber pagado unos 120.000 euros en comisiones. Este empresario revela que financió directamente obras en la sede del PP en Telde. "Gordillo le propuso que los gastos de materiales destinados a la nueva sede del PP relativos a 20.000 euros por una compra de aire acondicionado, 3.900 por la compra de un techo, 800 euros por una compra de baúles, 140 por rodapiés, y 200 euros para esquineros fueran pagados con pedidos del Ayuntamiento no servidos".
- Abelardo Martínez Ripoll, directivo de Dragados. Este empresario reconoce haber pagado comisiones ilegales a la trama municipal para poder cobrar sus certificaciones de obras, ya que el Ayuntamiento de Telde, con su alcalde a la cabeza, el popular Francisco Valido, "incumplía sistemáticamente su promesa de pago en breve". Cifra en 60.000 euros el peaje entregado a Gordillo, que "le dijo que era para su jefa, María Antonia Torres y que ésta lo distribuía después".
- Alejandro Navas, directivo y dueño de Mazzoti. Su empresa ha ganado tres concursos de obras en Telde en los que fue único licitador. Confiesa que pagó 180.000 euros a Francisco Gordillo en concepto de comisión. "Tenían un pacto desde 2004 sobre la construcción del aparcamiento consistente en que si se adjudicaba la obra él pagaría entre un 3% a un 6% sobre el valor total de la obra ejecutada en concepto de comisión". Gordillo le explicaba que "esa cantidad era para la jefa y otros". No duda que la jefa era Toñi Torres.

LAS CONFESIONES DE LAS EMPRESAS QUE PAGARON A CAMBIO DE RECIBIR CONTRATOS O COBRAR OBRAS QUE REALIZABAN

Servicios comunitarios de Telde. "Cuando nos adjudicaron la obras, el asesor de la concejal, Gordillo, nos dijo que debíamos abonarle 19.714 euros por haber sido adjudicatarios (es decir, un 20% del presupuesto de la obra). Como al principio no abonamos esta cantidad, dejaron de pagarnos la certificación de Obras y cuando reclamamos este dinero, el asesor de la concejal de Obras me dijo que para cobrar [los trabajos realizados] tenía que darle algo, que se lo metiera en una carpeta azul y se lo trajese como si fuese un documento".
Cobra Instalaciones y Servicios. "Empezamos a contratar obras en el Ayuntamiento de Telde con una serie de presiones para hacer contribuciones monetarias a dicho ayuntamiento".
Ferretería Felipe y Nicolás. "Tenía que pagar a Francisco Gordillo [asesor de la concejal de Obras] una comisión de un 20% de lo facturado una vez cobrado y que iba dirigido a financiar el partido".
Dragados. "El Ayuntamiento de Telde incumplía sistemáticamente su promesa de pago [de las obras que hacíamos] en breve. Tuvimos que pagar 60.000 euros como peaje entregado a Gordillo [asesor de la concejal de Obras], que nos dijo que era para su jefa, María Antonia Torres y que ésta lo distribuía después".
Mazzoti. "Teníamos un pacto desde 2004 sobre la construcción de un aparcamiento consistente en que si se nos adjudicaba la obra, pagaríamos entre un 3% y un 6% sobre el valor total de la obra ejecutada en concepto de comisión. Gordillo [asesor de la concejal de Obras] nos decía que esa cantidad era para la jefa y otros".

© Diario EL PAÍS S.L.

I per curiositat he entrat a la web del ministeri per comprovar els resultats electorals a Telde...

Candidaturas	Votos		Concejales
NCa	14.712	30,70%	9
PP	10.329	21,56%	7
PSOE	8.056	16,81%	5
CIUCA-AFV	4.973	10,38%	3
CCN	2.921	6,10%	1

Suposo que, a part de repetir que "així ens va", sobren els comentaris...

GatitoBonito

Quan la fe es posa al servei de les persones

2007-06-04T08:58:00.000+01:00

Es per tots conegut la meva especial "tirria" (per no dir odi) contra l'esglesia, contra aquesta estructura que, des de el meu punt de vista, és més política i econòmica que no pas una altre cosa...

Fa ja molt de temps que considero que possar a l'ésser humà al servei del que altres éssers humans decideixen que està bé o malament no deixa de ser una mena d'esclavisme moral... clar que, per sort, no tots en l'esglèsia son així...

La iglesia 'roja' de Madrid celebra su primera misa tras la orden de cerrarla a la liturgia
Los socialistas José Bono y Pedro Zerolo asisten a la ceremonia religiosa junto a más de medio millar de personas

EUROPA PRESS - Madrid - 03/06/2007

El ex ministro de Defensa José Bono y el secretario de Movimientos Sociales y Relaciones con las ONG del PSOE, Pedro Zerolo, han asistido hoy, junto a más de 500 personas, a la misa celebrada en la Parroquia de San Carlos Borromeo, en el populoso barrio madrileño de Entrevías. Los párrocos han decidido oficiar la misa pese a la decisión del Arzobispado de Madrid, que el pasado 31 de mayo les retiró la labor de culto por no atenerse a la ortodoxia católica y ha cedido las instalaciones a Caritas Diocesana.

La ceremonia religiosa se ha realizado en el patio anexo a la parroquia, donde se han reunido vecinos del barrio y representantes de colectivos sociales, así como comunidades cristianas llegadas desde Valencia, Zaragoza, Salamanca, las islas Canarias, Barcelona, Santiago, Córdoba, Granada o Sevilla, quienes se han sentado en sillas o bien han permanecido de pie. Además, un coro de tres personas ha entonado algunas canciones como El himno de la alegría. Al acto también ha acudido el teólogo brasileño Leonardo Boff, uno de los fundadores de la Teoría de la Liberación. Posteriormente, los responsables de la asamblea de la parroquia han invitado a los asistentes a una comida. El encuentro celebrado hoy completa el ciclo de tres actos que los organizadores habían previsto para este fin de semana en la iglesia bajo el lema Unidos en la exclusión. Encuentro en torno a San Carlos Borromeo.

En su alocución, Javier Baeza, uno de los párrocos, ha señalado que "no nos tenemos por qué ir, si alguien cree que sobramos en la Iglesia pues ya sabe donde tiene la puerta. El decreto del Arzobispado de Madrid no habla de cierre, sino de sanación canónica; curiosamente una cosa que se sana es porque está enferma, pero yo no lo creo", ha afirmado. "La visita de Leonardo Boff confirmó, como él mismo dijo a los medios, que vino de peregrinación a un lugar sagrado, porque en torno a esta parroquia ha habido una gran marea de solidaridad con una población muy machacada durante estos últimos años", ha subrayado. Por último, a las preguntas de los periodistas por la presencia de José Bono y Pedro Zerolo, Baeza ha manifestado que "a nadie se le ha pedido la partida de bautismo y cuando menos la adscripción política".

"Otra Iglesia también es posible"

Bono ha señalado que si Cristo estuviese hoy en la Tierra "estaría también con la gente más pobre" y con las personas que se reúnen cada domingo en la Parroquia de San Carlos Borromeo. "Cristo, a los únicos que echó de la Iglesia, es a los que la convirtieron en una casa de comercio y de negocio. Aquí estaría a gusto, porque estaría con los suyos", ha indicado. "Yo voy muchos domingos a misa y hoy es otro domingo que he venido. Soy amigo de Enrique Castro (párroco de San Carlos Borromeo) desde hace muchos años y es una muestra también de solidaridad y de fe porque no todo el mundo entiende la fe de la misma manera", ha explicado. "En la Iglesia somos muchos los que cabemos, aunque a veces a los más ortodoxos les incomode que haya pecadores y gentes que no somos tan perfectos como ellos, pero tenemos que aguantarnos", ha manifestado.

Por su parte, Zerolo ha declarado que ha acudido a la misa "porque es la mesa solidaria, la mesa de los excluidos, la de aquellos que más sufren y luchan por los excluidos". "Siempre he estado, empecé aquí a trabajar y sigo conectado con Enrique de Castro, con los curas de barrio", ha dicho. "Soy laico y ateo, pero mi cura es Enrique y mi iglesia es San Carlos Borromeo; otra iglesia también es posible. Estoy siempre al lado de los que sufren y que menos tienen", ha afirmado al ser preguntado por qué había acudido a este encuentro.

Qui sap, si gent com aquests capellans fossin majoria fins i tot jo apareixeria per l'esglèsia de tant en tant...

GatitoBonito

Aire fresc?

2007-05-22T07:40:00.000+01:00

Durant la meva revisió d'avui a les edicions digitals de "El Pais" i "El Mundo" m'he topat amb aquesta noticia:

Rosa Díez y Fernando Savater promueven un nuevo partido de carácter nacional

Quieren presentarse a las elecciones generales como una tercera alternativa
Defienden una España federal e igual y una posición firme con ETA

EL MUNDO
BILBAO.- Cerca de medio centenar de personas, procedentes de los más diversos sectores políticos y sociales del País Vasco están preparando la creación de un nuevo partido en el que unir aquellas personas descontentas con el PSOE y el PP, informa EL MUNDO.

El pasado sábado se celebró una asamblea en San Sebastián donde se acordó constituir una plataforma con un fin muy concreto: promover la creación de una nueva formación política, de carácter nacional, que ofrezca una alternativa al actual sistema de dos partidos "antagónicos", PP y PSOE. De esta forma, no siempre estarían obligados a pactar con los nacionalistas para conseguir mayorías parlamentarias.

El embrión de este nuevo partido, tal y como se definió en la asamblea, echa a andar con unos parámetros muy claros: "lucha contra ETA", "regeneración democrática" en España, "oposición al nacionalismo obligatorio" y la necesidad de reformar la Constitución para replantear el actual modelo territorial de cara a construir un Estado "sólido, igualitario" y compuesto de comunidades autónomas "con idénticas competencias" entre sí.

Entre los principales impulsores son la eurodiputada socialista Rosa Díez, el filósofo Fernando Savater y el portavoz del colectivo ciudadano Basta Ya, Carlos Martínez Gorriarán. Espera reunir los sectores descontentos del PSOE, PP y diversas asociaciones cívicas o sindicatos como UGT y CCOO.

Fins aquí tot anava bé. La Rosa Díez te coses que sempre m'han convençut i, tot i que en te d'altres amb les que no estic gens d'acord, no hem sembla gens mala idea que hi hagin altres alternatives polítiques en aquest pais (i, sobretot, una que defensi clarament el federalisme).

Clar que si he començat dient "fina aquí" es que hi ha un però:

En este camino para la formación se están estableciendo contactos con Ciutadans de Catalunya, que entró en el Parlament en las pasadas elecciones autonómicas y con el que existe "plena sintonía" por ambas partes con una hipotética idea de unir fuerzas.

Los impulsores, que lo darán a conocer en los próximos días, se han dado plazo hasta después del verano para incorporar adhesiones y definir el programa. En mente están las próximas elecciones generales.

L'altre dia llegia a la premsa convencional -Avui- (si, tinc el meu punt romàntic) un article d'opinió sobre Ciutadans amb el que estic molt d'acord. Bàsicament venia a dir que és molt fàcil fer demagògia des de fora del sistema però que, un cop a dins, les coses canvien moltíssim.

Com ja he dit, hem fa una certa gràcia que hi hagi noves alternatives polítiques, només espero que, com crec que passarà amb Ciutadans, no acavin sent un estel fugaç...

GatitoBonito

Possats a prometre...

2007-05-17T08:06:00.000+01:00

Que si, que estem en campanya i que s'ha de prometre que a partir d'ara tots deixarem de ser mil euristes (els que tenen le sort d'arribar-hi) i passarem a tenir sous decents, amb contractes fixes, pisos "low cost" i podrem respirar un aire millor...

Clar que no se si creure'm aquestes propostes o aquesta:

Sexo oral a cambio de votos

Una candidata al Senado belga parodia las promesas electorales exageradas prometiendo 40.000 felaciones

M.G.SILVA / A. ORDAX - Madrid - 16/05/2007

No todo está inventado en campaña electoral. Y la propuesta de Tania Derveaux, candidata por el partido NEE al Senado belga, lo demuestra. Nada menos que 40.000 felaciones para todos los que se inscriban en una lista disponible en la página web del partido. Esta falsa promesa es su manera de protestar contra los incumplimientos electorales de los partidos serios.

Así, casi sin proponérselo, esta joven estudiante de marketing, de 24 años, ha provocado todo un fenómeno en Internet, colocando la página web del NEE como el portal de un partido político más visto durante los últimos tres días (según datos de Alexa.com). Ha logrado que más de medio millón de personas la visiten al día, una cifra que supera la de la web de los demócratas estadounidenses o la de los Laboristas británicos.
"No soy modelo y me sentí bastante insegura al posar desnuda. Pero era necesario un reclamo para lograr visibilidad para nuestro movimiento", ha explicado Tania a ELPAIS.com. "A mis padres no les ha parecido mal. Me comprenden, saben que no tengo ambiciones políticas ni quiero ser modelo. Pero alguien tenía que hacerlo".
En realidad, pese al revuelo montado por el impresionante cuerpo de Tania en cueros, sus intenciones y las del NEE son bastante modestas. Las seis personas que forman el partido sólo quieren dar una opción a todos los insatisfechos con la política belga. Es un modo de mostrar descontento en un país donde es obligatorio votar. Para mostrar su neutralidad, el NEE (No a la mala política) promete que todos los escaños que logre para el Senado quedarán vacíos. Con esta sencilla filosofía, en las anteriores elecciones, las municipales, logró un considerable resultado: el 1,5% de los votos en Amberes.
De 'job' a 'blowjob'
La propuesta de las felaciones surgió de los lectores. Tania inició la campaña parodiando las "ridículas promesas" de muchos partidos belgas, al prometer 400.000 puestos de trabajo, desde un cartel en el que aparecía desnuda. Los navegantes fueron más allá y le enviaron numerosos correos electrónicos pidiéndole que, en lugar de 400.000 trabajos (jobs, en inglés), les ofreciera 400.000 blowjobs, o lo que es lo mismo, 400.000 felaciones.
La candidata accedió a cambiar la falsa promesa electoral y prometió 40.000 felaciones, estimando que, cumplir lo prometido -algo que no ocurrirá-, le llevaría 500 días a 80 sesiones de sexo oral diarias.
La broma de NEE no ahorraba en detalles. La web explica que los gastos de desplazamiento correrían a cuenta del partido, pero habría tres condiciones: el uso de preservativo (que debería poner el votante), un límite de 5 minutos y libertad para que la candidata lleve la iniciativa.
Y es que esta joven de 24 años (con un futuro prometedor en marketing, visto lo visto) no se amedrenta fácil: "No me ha resultado incómodo. Todos los correos que hemos recibido eran inteligentes, positivos. Además, todavía no me ha reconocido nadie por la calle porque nuestra difusión es por internet. No hemos salido apenas en los medios belgas, así que no me he sentido incómoda".

© Diario EL PAÍS S.L.

La veritat, no se si aquesta promesa és gaire legal, però ja possats a prometre burrades... Clar que algú s'imagina a la Espe fent una proposta així? S'atreviria gaire gent? (segur que algú si, que hi ha gustos per tot!)

Com diu la cançó "poco pan y pésimo circo..."

GatitoBonito

Pasin pasin i gaudeixin de l'espectable!!!!!!!!

2007-05-11T08:30:00.000+01:00

Aquest matí he fet el meu habitual repas a la premsa digital: "El Pais" i "El Mundo". Ja sabeu, per allò de contrastar opinios (tot i que sobint és difícil: el que per uns és un escàndol i/o noticia important, pels altres ni ha passat) i mentre llegia he pensat que havia d'obrir un post per a resumir totes aquelles coses relacionades amb la campanya electoral que es produeixen en aquestes ocasions i que, per la força del costum, ja tenim assimilades...

El GP de València: la veritat es que aquest és el cas més increhible que hem vist els últims anys. Ja de per si és sorprenent que València ciutat, tenint a 30 Km un circuit modern on el F1 hi fan proves, hagi de muntar un circuit urbá, però que aquest GP estigui vinculat a que el PP guanyi les eleccions tant a la ciutat com a la comunitat ja hem sembla insultant! Clar que tenint en compte que la ma dreta del senyor Eclestone (propietari de la F1 [per extrany que sembli, sí, la F1 es una empresa]) és el senyor Alejandro Agag, gendre dels senyor "yo vevo lo que me da la gana y conduzco a la velocidad que quiero".
Inaguracions: com ja deia tenim tant assimilat aquest tipus de situacions que tot sobint no ens n'adonem o li donem poca importància, però el fet és que al final s'acava valorant als polítics pel que han fet (Maragall va remodelar Bcn pel jocs, Nadal va arrglar mitja Girona, etc.). Així que si hem sembla interessant comentar aquelles inaguracions que aquests dies es produeixen, més aquelles que es fan "a corre cuita":

Fa uns dies, l'ajuntament i la comunitat de Madrid havíen d'inagurar una estació de Metro (Espe i Albertito), clar que es van quedar amb un pam de nas quan el dia anterior el ministeri de foment i el Sebas (alcaldable a Madrid pel PSOE que ningú coneixia i continuen sense saber quina cara te) s'hi van presentar "per sorpres".
Continuant al metro de Madrid, fa encara menys dies, l'ajuntament va reimprimir els plànols... cla que es van deixar d'incloure (per un suposat error d'impremta) la estació "Simancas" (casualment el mateix nom que el candidat del PSOE a la comunitat)... que jo hem pregunto, a veure com es pot produïr un error d'impremta en un dibuix? Diria que és factible que es produeixi un oblit a l'hora de fer el dibuix, però un error d'impremta?!?!?!? (més si tenim en compte que aquesta estació no és nova... fa anys i panys que hi és!).
L'Hospital "Central": el dilluns la senyora Espe va inagurar un nou hospital a Parla (res extrany en aquestes dates). Clar que al igual que molts túnels inagurats avans de temps (per no parlar gaire més de Madrid, recordeu la plaça Sardà? [crec recordar que era aquesta, però si no, va ser alguna semblant]) es veu que l'hospital podria haver estat perfectament el decorat de la sèrie de TV:
Una mujer intentó ir al bañó y descubrió que tras las puertas, relucientes y perfectamente señalizadas, no había inodoro ni lavabo ni nada. Quizá por ello, y para evitar más sorpresas, la función de un nutrido grupo de vigilantes era que nadie se saliera del recorrido marcado.

En fi, segur que ens trobarem més coses...

GatitoBonito

Per a que serveix la etimologia?

2007-05-09T08:42:00.000+01:00

La veritat és que mai m'havia fet aquesta pregunta fins que he necessitat possar-li títol a aquest post, i, possiblment no arribaré gaire lluny a buscar-ne una resposta. Però si més no, puc dir que, de tant en tant, serveix per riure una mica:

Etimología del apellido Aznar

José Arias Velasco - Barcelona - 08/05/2007

Según la obra Ensayo histórico, etimológico y filológico sobre los apellidos castellanos de don José Godoy Alcántara, Madrid, 1881, el apellido Aznar proviene de asinarius, palabra que en latín designaba al criador de asnos, o bien al guía o conductor de estos inteligentes animales.

Renuncio, por demasiado fácil, a poner en relación esta noticia erudita con acontecimientos recientes.

© Diario EL PAÍS S.L.

GatitoBonito

Revisant creences...

2007-05-07T18:40:00.000+01:00

Una cosa que hauríem de fer tots de tant en tant es revisar les pròpies idees, possar-les en dubte i, si cal, canviar de parer... aquest cop però, "va ser que no" hi ha canvi d'opinió...

El arzobispo de Pamplona anima a votar a la extrema derecha

Fernando Sebastián señala en una conferencia que partidos como Falange Española de las JONS son "dignos de apoyo"

ELPAIS.com - Madrid - 07/05/2007

El arzobispo de Pamplona , Fernando Sebastián Aguilar, afirma en un documento publicado en la página web de la Iglesia católica navarra que partidos de extrema derecha, entre otros Falange Española de las JONS y Alternativa Española, "son dignos de consideración y de apoyo". El texto forma parte de una conferencia ofrecida por el arzobispo en León el pasado mes de marzo.

Con el título de Situación actual de la Iglesia, algunas orientaciones prácticas, el documento redactado por el máximo responsable de los católicos en Navarra hace un repaso de los problemas que a su juicio atraviesa la confesión católica y la manera enque ésta puede recuperar la influencia y presencia perdidas.
En el apartado titulado Cómo hacernos presentes en la sociedad, en el punto octavo, señala: "Hoy en España hay algunos partidos políticos que quieren ser fieles a la doctrina social de la Iglesia en su totalidad, como p.e. Comunión Tradicionalista Católica, Alternativa Española, Tercio Católico de Acción Política, Falange Española de las JONS. Todos ellos son partidos poco tenidos en consideración. Tienen un valor testimonial que puede justificar un voto. No tienen muchas probabilidades de influir de manera efectiva en la vida política, aunque sí podrían llegar a entrar en alianzas importantes si consiguiesen el apoyo suficiente de los ciudadanos católicos. Por eso no pueden ser considerados como obligatorios pero sí son dignos de consideración y de apoyo".
Varapalo a los cristianos de izquierda
En otro punto de su discurso, el arzobispo reconoce que se está produciendo una "deserción silenciosa" en las filas católicas y culpa de ello al "revisionismo" aplicado en la Transición por "corrientes teológicas que introdujeron fuertes tensiones doctrinales y prácticas", y cita, entre otras a Cristianos por el Socialismo y a la Teología de la liberación.
En 2005, este mismo religioso, publicó otras opiniones controvertidas en una de sus Cartas desde la fe: "Si nos callamos y dejamos que se vaya normalizando eso de que da lo mismo ser homo que hetero es posible que nos encontremos dentro de poco con una verdadera epidemia de homosexualidad, fuente de problemas psicológicos y de frustraciones dolorosas". Poco después se legalizaron los matrimonios homosexuales.

GatitoBonito

Publicitat ...

2007-04-24T07:43:00.000+01:00

Tots sabem que la publicitat és una eina més o menys indispensable per situar el teu negoci "en el mapa", clar que també s'hauria de tenir clar que hi ha moments en que la publicitat no és la millor aliada...

Detenen a Badalona un home per vendre haixix a menors

'Costo del gueno'

Els Mossos d'Esquadra detenen a Badalona un home per vendre haixix a menors als voltants d'un institut. El presumpte camell utilitzava com a reclam publicitari un fullet ma
nuscrit titulat 'Costo del gueno'

Els Mossos d'Esquadra han detingut a Badalona un home per vendre haixix a menors als voltants d'un institut. El presumpte camell utilitzava com a reclam publicitari un fullet manuscrit titulat Costo del gueno. La nota, escrita amb cal·ligrafia infantil i plena de faltes d'ortografia, donava instruccions precises per concloure la transacció. La policia, que en un primer moment va considerar que la nota era una simple broma, ha practicat la detenció un cop un dispositi

u de vigilància ha comprovat que, efectivament, el contingut de la nota, tot i la seva peculiar redacció, era totalment verídic.

(font: Avui.cat)

Que jo hem pregunto, ja possats, no hauria estat millor publicar-ho a eBay? Que avui en dia els nens es passen hores davant l'ordinador!!!!!!

GatitoBonito

A veure si es posen d'acord...

2007-04-23T08:49:00.000+01:00

Si, en fi, ja se que feia més de un mes que no escrivia, però son coses que passen...

Però per fi hi ha hagut una noticia que m'ha tret del meu 'letargo' (s'accepten comentaris amb la traducció al català, però no masses...) i com no, havia de ser el meu estimat? Benedicte XVI el que hem provoqués! Si fa uns dies llegia que l'esglesia s'havia "carregat" el limbo, avui llegeixo això:

El papa Benedicto XVI resucita el infierno

Contra lo dicho por Juan Pablo II en 1999, Ratzinger sostiene que "el infierno, del que se habla poco en este tiempo, existe y es eterno"

JUAN G. BEDOYA - Madrid - 23/04/2007

La llamada de Benedicto XVI a la lucha ideológica contra el pluralismo moral y la modernidad incluye reponer el infierno, con mayúsculas. "El infierno, del que se habla poco en este tiempo, existe y es eterno", ha dicho el Pontífice romano. "Nuestro verdadero enemigo es unirse al pecado que puede llevarnos a la quiebra de nuestra existencia". Antes había dibujado la figura de un Dios "de justicia", y por tanto, castigador.

En su llamada a la intolerancia con el relativismo y la laicidad, Benedicto XVI ha decidido reponer las armas del catolicismo clásico. El Papa cree que la vida cristiana occidental es "una viña devastada por jabalíes". Para hacer frente a la crisis la fuerza de la Iglesia no está en el diálogo ni en la tolerancia, sino en la vuelta a los orígenes. El Papa exige activismo, no sólo a sus prelados (unos 5.000 en todo el mundo, entre obispos, arzobispos y cardenales); también a los fieles creyentes y, más que a nadie, a los políticos que se llaman católicos.
Las tesis sobre cómo recuperar el protagonismo perdido la expuso Benedicto XVI
el pasado 13 de marzo, en una Exhortación pastoral perfilada durante año y medio. Fue el primer sínodo del pontificado Ratzinger. En presencia de cardenales, arzobispos y obispos de todo el mundo, el Papa, presidente durante décadas de la Congregación para la Doctrina de la Fe, la antigua inquisición romana, retó a los reunidos a llegar al meollo de la crisis del cristianismo para que Dios, un "proscrito en Europa", según Benedicto XVI, vuelva a figurar en la agenda de una sociedad de bautizados que ya no hace caso a la religión.
La proclamación de que "el infierno existe y es eterno" es la continuación de esa estrategia papal. Lo curioso es que su antecesor, el polaco Juan Pablo II, muerto hace dos años, corrigió a fondo y en la dirección contraria el concepto tradicional del catolicismo sobre el infierno. Lo hizo en el verano de 1999, en cuatro audiencias consecutivas, cada una dedicada a desmontar la credulidad popular sobre el cielo, el purgatorio, el infierno e, incluso, el diablo. "El cielo", dijo entonces el pontífice polaco, no es "un lugar físico entre las nubes". El infierno tampoco es "un lugar", sino "la situación de quien se aparta de Dios". El Purgatorio es un estado provisional de "purificación" que nada tiene que ver con ubicaciones terrenales. Y Satanás "está vencido: Jesús nos ha liberado de su temor".
La homilía sobre el infierno la pronunció el papa Juan Pablo II en la audiencia del miércoles 28 de julio de 1999. Dijo: "Las imágenes de la Biblia deben ser rectamente interpretadas. Más que un lugar, el infierno es una situación de quien se aparta del modo libre y definitivo de Dios".
¿Por qué el papa polaco revisó entonces la doctrina oficial sobre el Más Allá? La primera respuesta tenía que ver con "el acoso de la ciencia", en palabras de los teólogos. Roma no quería repetir la amarga historia de Galileo.
La segunda razón tenía que ver con las estadísticas: el 60% de los romanos católicos cree en Cristo, pero no en el infierno ni en el paraíso. Por último, aquel papa cumplía una obligación conciliar, retrasada mucho más de lo prudente. La Iglesia vive en su tiempo, y ha de poner al día la interpretación que en el pasado se hizo de los textos sagrados. Se trata del aggiornamento, la palabra preferida de los papas Juan XXIII y Pablo VI, impulsores del revolucionario Vaticano II, celebrado entre 1962 y 1965.
La decisión de Benedicto XVI de volver a poner sobre la mesa, sin matices, la idea del infierno eterno choca con ese pasado reciente. No es su primera vuelta al pasado.
También ha autorizado las misas en latín con el oficiante de espaldas a los feligreses, por citar un sólo ejemplo. Lo curioso es que hace menos de un año, el 6 de octubre de 2006, este papa mantenía el timón de Juan Pablo II haciendo público el documento de los expertos sobre la inexistencia del limbo, otra de las piezas señeras del Más Allá católico.
Según los catecismos clásicos, el limbo de los niños era el lugar al que iban a parar quienes morían sin uso de razón y sin haber sido bautizados. Un lugar sin tormento ni gloria. El castigo consistía en vivir en una tercera clase de cavidad distinta del cielo y el infierno, en el que las almas cándidas, además de estar privadas de gloria, sufrirían la condenación de la ausencia de quienes habían tenido la fortuna de salvarse: padres, hermanos y demás familia. La doctrina tridentina incentivaba con tales argumentos el bautismo rápido de los recién nacidos.
La doctrina que coloca en el limbo a los niños muertos sin haber cometido pecado, pero con la culpa del pecado original no lavada por el bautismo, es de origen medieval y poco relevante entre los teólogos modernos a no ser porque se hermana con la idea, también arrumbada por el Vaticano II, de que fuera de la Iglesia romana no había salvación.
La decisión de cerrar el limbo la impulsó el papa polaco encargando el asunto a una Comisión Teológica Internacional liderada por el hoy papa Ratzinger. La encomienda tenía su relevancia porque no era sólo liquidar la idea de cielo o infierno como lugares concretos en el firmamento, sino un repaso en toda regla a las tesis clásicas sobre el pecado original. En esta revisión cartográfica, la semana pasada Ratzinger solucionó uno de los vacíos creados por su antecesor. Tras la eliminación del limbo, a los padres creyentes les preocupaba la situación de los niños muertos no bautizados. La vuelta al paraíso es la solución apuntada.
Desde san Agustín al Vaticano II la Iglesia de Roma había sostenido la visión clásica del hombre en pecado desde que Eva y la serpiente liaron a Adán para comerse juntos una manzana. La escatología cristiana posterior al Vaticano II sostiene que fue introducido por san Agustín, al extender a todos los hombres la culpa por aquel pecado original -sucedido en un paraíso que la ciencia tampoco pudo encontrar-, lo que hizo fue una mala traducción de una de las epístolas de san Pablo.

No entraré massa a discutir el contingut de tot plegat (que això és com l'esport... després de massa temps sense practicar més val reintroduir-se poc a poc), però la veritat es que aquest anar i venir en les interpretacions dels "textes sagrats" no fa res més que incrementar la meva sensació de que tot plegat no es tracta de fe, o de moral, o de ètica si no més aviat de poder, de control i, sobre tot, de diners...

En fi, que ja se que m'espera per tota l'eternitat...

GatitoBonito

Fins on hem arribat

2007-03-09T08:03:00.000Z

Aquest matí, m'he sorprés al trobar-me la següent noticia a "El Pais":

El Capitán América muere asesinado tras rechazar la ley antiterrorista de Estados Unidos

El superhéroe se niega a inscribirse en una base de datos policial y es abatido por un francotirador

ELPAIS.com - Madrid - 08/03/2007

En una escalinata, al pie de una columnata clásica, como Julio César, fallece el superhéroe más patriota de la editorial de cómics Marvel: el Capitán América. Este “centinela de la lucha por la libertad y los derechos”, según lo define The New York Times, fallece asesinado por un francotirador a la entrada de un tribunal. El héroe se niega a aceptar la ley antiterrorista, promulagada tras los atentados del 11-S, que obliga a las personas con superpoderes a inscribirse en un registro policial. Por ello es llevado a juicio. El último ejemplar de la saga del Capitán América salió ayer al venta en EE UU.

El superhéroe golpea a Hitler en la portada del primer número de la saga, aparecido en 1941.- AP

¿Ha muerto la esencia de EE UU?
El Capitán América, creado en 1941, luchó contra Hitler y contra la URSS. Se supone que encarna los valores fundacionales de Estados Unidos, por lo que su muerte podría interpretarse como el fin de esos valores.

Responsables de Marvel han admitido en la CNN que la trama del cómic ha sido escrita intencionadamente como una alegoría de los asuntos de la vida real, como los ataques del 11-S, la guerra contra el terrorismo o la Patriot Act (ley antiterrorista de EE UU que recorta los derechos civiles).

No obstante, el editor jefe de Marvel, Joe Quesada, ha asegurado que, si bien “se pueden realizar muchas lecturas”, él no desea “decir a la gente qué es lo que se debe interpretar”.

210 millones de ejemplares

Los cómics del Capitán América se han vendido en 75 países y en una cantidad cercana a los 210 millones de ejemplares, pero en los últimos tiempos, en EE UU, no se vendían más que 80.000 copias.

No es la primera vez que los editores de un personaje de cómic deciden matarlo y luego resucitarlo para atraer la atención del público. Ni siquiera es la primera vez que se da por muerto al Capitán América.

Este patriótico héroe no está tan en forma como Supermán, Batman o Spiderman, quizá porque, entre otras cosas, no ha logrado seducir a la industria cinematográfica de Hollywood, aunque eso puede cambiar muy pronto, según ha declarado a la agencia Reuters el presidente de Marvel, Dan Buckley.

Significatiu, tot i que encara no tinc clar de que: el Capità Amèrica era la representació d'un conjunt de valors vastant de dretes (si més no segons la meva opinió, ja que sempre havia vinculat aquest heroi a l'americanisme més recalcitrant), així que no tinc clar si la noticia de la seva "mort" és una bona o mala noticia.

GatitoBonito

Bronca

2007-03-08T09:15:00.000Z

Com segur ja sabeu ahir va haver-hi bronca al senat. Fent-me el despistat, intentant fer veure que no sabia de que anava he entrat aquest matí buscant informació al respecte als meus dos diaris digitals "favorits": El Pais i El Mundo...

La veritat és que tenia curiositat per saber com aquests havien tractar la informació, no se, una mica per comparar. I la veritat és que la comparació ha estat del més interessant:

Aquest és el titular de "El Pais":

Los senadores del PP boicotean la intervención de Zapatero con insultos y abucheos

I aquest és el titular de "El Mundo":

Si correcte, no se si és que no ho he sapigut trobar, o si es que com que hi ha tantes noticies ja ha desaparegut quan jo he mirat o es que sencillament per a aquest mitjà d'informació no és noticia que representants dels senat no hagin deixat parlar al president del govern...

Ja sabeu, periodisme objectiu del bo...

GatitoBonito

From Suècia with...

2007-03-05T08:46:00.000Z

Com ja sabeu fa un parell de caps de setmana vaig estar a Suècia... De fet hi vaig anar amb uns amics i la mare d'un d'ells a veure el tiet d'aquest (germà d'aquesta). He tingut problemes per descarregar les fotos de la càmara que hem van deixar, però per fi les tinc:

Suècia

GatitoBonito

HIPÓCRITAS!!!!

2007-03-02T10:48:00.000Z

Noticia d'ahir a l'edició digital de "El Pais":

Condenado a una sanción económica un sacerdote de Granada que admite abusar sexualmente de un menor

Al reconocer los hechos, ambas partes llegan a un acuerdo y el religioso elude ir a juicio

EFE - Granada - 02/03/2007

Un sacerdote de Granada, de 72 años, denunciado por los padres de un adolescente, ha admitido ante el Juzgado que abusó sexualmente de él, con lo que ha evitado llegar a juicio. El religioso ha sido condenado a una multa de 14 meses con cuota diaria de cinco euros y a no acercarse al menor a menos de 200 metros durante dos años.

Al admitir los hechos el acusado, C.E.E., se ha llegado a la conformidad entre las partes. El titular del Juzgado de Instrucción 7 de Granada ha dictado verbalmente la sentencia. El Código Penal permite este tipo de resolución en los delitos cuya pena no excede los tres años de prisión, según fuentes judiciales.

El sacerdote, que vive en La Zubia (Granada) junto a una hermana, ha declarado que conoció al menor, de 14 años, en el autobús en el que ambos se desplazaban desde Granada y que llegó a "restregarse contra él", realizó "algunos tocamientos" y quiso convencerlo "para llevarlo aun parque y seguir intimando", según publica hoy el diario La Opinión de Granada.

Tras la denuncia presentada por los padres del menor, el religioso fue detenido el pasado 7 de febrero y puesto en libertad con cargos por la Guardia Civil. Posteriormente, el Arzobispado de Granada lo apartó provisionalmente de "todo ejercicio público del ministerio sacerdotal".

Més enllà de la sentència en si, que és quelcom que crec criticable (hem sembla molt fort que "fotre-li ma a un menor" només "costi" 5 € al dia), hem quedo amb la reacció del Arzobispado de Granada: si un cura es refrega amb un noiet de 14 anys, l'únic que s'ha de fer es apartar-lo del ministeri sacerdotal, aixó si, dos nois que s'estimen mereixen la "condenació eterana"!

De veritat que no entenc com hi ha gent que encara creu que l'esglèsia catòlica és una institució que procuar aportar a la vida de la gent una visió "moral" més elevada...

GatitoBonito

Ostias pa la iglesia...

2007-02-27T09:58:00.000Z

Avui m'he trobat aquests dos titulars a la versió digital de "El Pais":

Los obispos suman otras dos sentencias por maltrato a profesores de religión

Nereida del Pino gana su sexto pleito y Suárez Quesada el cuarto, ambos por despido nulo

Un nuevo documental sobre Jesús desata la polémica

El director de 'Titanic' produce la cinta, que asegura que Jesucristo tuvo un hijo con María Magdalena y los tres fueron enterrados en Jerusalén

De fet, el primer titular hem sorpren una mica. No gens per les sentències en si (que son del tot justes des de el meu punt de vista), sino en contra posició al titular que vaig publicar aquí mateix fa un parell de dies.

En quant al segon, la veritat es que m'agrada pel simple fet de que a més d'un li hauran probocat un atac d'ansietat... No se quina certesa científica hi ha al darrera de tot plegat i pel que he llegit, bàsicament només hi ha els fets de que en les tombes apareixien els noms de "Jesus, fill de Josep" i "Judah, fill de Jesús" entre d'altres (al lloc hi havia diverses tombes) i que l'ADN ha confirmat que eren familia. Però com ja dic, el simple fet de pensar en l'enrraviada que haurà agafat més d'un ja estic content...

GatitoBonito

Indignant...

2007-02-23T23:04:00.000Z

Desconeixia la sentència, però es veu que el poder de l'esglèsia arriba molt lluny en aquest pais:

Los profesores de religión denuncian que el Constitucional les confunde "con curas o monjas"

La docente que recurrió su despido se muestra "indignada" con la sentencia del Constitucional, que avaló ayer la postura del episcopado

La veritat que a aquestes alçades encara es subenvioni l'ensenyament de la religió catòlica amb diners públics ja hem sembla de per si força demencial, però que a sobre l'esglèsia tingui la potestat per dessignar a dit el professorat ja hem sembla totalment fora de lloc (més si tenim en compte que l'esglèsia els designa, però qui els hi paga la nómina és l'estat...).

GatitoBonito

Birthday... o la edad de Jesucristo...

2007-02-15T08:39:00.000Z

Perquè sempre que algú arriba als 33 és inevitable que es faci el comentari: "la edad de Jesucristo..."?

És més, perquè se li fa aquest comentari a algú com jo que odia profundament l'esglèsia catòlica?

Si, estic a "dos telediarios" de fer-ne 33 i que? No crec que estigui a punt de convertir-me en un mesies mort com a martir en una creu (clar que en ple segle XXI potser podríem trobar maneres més espectaculars per a aquest tema, no?) així que suposo que m'haurè de conformar amb l'anonimat...

Però anem al tema que m'ha portat aquí: això és un "aviso a navegantes". Si algú tenia intenció de localitzar-me el proper dia ... (qui no se sàpiga el dia del meu aniversari que vagi rebuscant a l'agenda), haurà de fer-ho aquí:

Tenint en compte que no portarè el móbil connectat, i que, tot i que m'encantaria trobar-me algú de vosaltres entre els carrers d'aquesta ciutat, ho veig difícil, hem sap greu, però haureu d'esperar a que torni per poder felicitar-me (que se que us en moriu de ganes!).

GatitoBonito

P.D.: tot comentari en aquest post insertat en la data oportuna serà considerat una felicitació...

Unbelievable!!!

2007-02-10T11:47:00.000Z

Com ja he comentat el principi de semana va ser "horribilis":

Dilluns el servidor de Vila comença a fer el burro.
Dimarts el servidor de Turisme decideix morir.

La veritat és que la setmana ha estat dura tant a nivell físic (dimarts hem vaig retirar a les 2 i m'hi vaig possar a les 7) com mental.

M'he passat hores enganxat a la documentació de Microsoft (Windows 2003 Server i SQL Server 2000 sobretot), mentre la gent no parava de "demanar" (per no dir que molts exigien) coses: la contrasenya que m'has possat no m'agrada, no m'apareix el logotip de l'escola en els e-mails que envio, etc.

La veritat és que he passat uns dies molt fotuts, ja que, sobretot he estat possant en dubte les meves aptitus professionals...

Però clar, això era fins ahir al matí: la pitjos conseqüència de la mort del servidor de turisme era haver perdut totes les bases de dades de l'escola (matriculació, liquidació, empreses, assignació de pràctiques, etc.).

Però com dic, ahir al matí la meva "sort" va canviar: per fi vaig aconseguir relacionar tota la documentació sobre recuperació de BBDD que havia llegit i les dades tornen a estar al sistema. I per acabar-ho de fer complert, ahir a la nit vaig aconseguir localitzar la informació de Microsoft necessària per solventar el problema a Vila en 10 minuts (la informació, com no, estava en un article sota un títol gens obvi de lligar-lo amb el problema).

La veritat, no soc ni de lluny el millor, però si que soc bo!

GatitoBonito

Ja comencem...

2007-02-09T09:21:00.000Z

Bé, estem a poc més de 30 dies per a que començi la F1 (ja sabeu que en soc un seguidor des de fa molts anys).

També sabeu que no li tinc un especial carinyo al nostre Magic-Alfonso, i la veritat, es que lo d'aquest paio és una mica com lo de llegir el mundo, cada cop que obre la boca hem reafirmo amb el que penso sobre ell [El Pais]:

Alonso: "El coche no está listo para ganar y los días se acaban"

El piloto español dice que lo que más le gusta de su coche son "los colores"

Això no tindria més importància sino fos perquè la setmana pasada el mateix nen, que estava marcant els millors temps en les sessions d'entrenament, va fer declaracions del tipus "el cotxe és fantàstic, tot va molt bé, etc.".

Aixì doncs, que ha canviat? Fàcil, avans d'ahir, per primer cop, per davant d'ell van quedar un Ferrari i, sobretot, el seu propi company d'equip!!! Com sempre, quan les coses no surten com ell vol, la culpa? del cotxe!

Però es que les perles del nen no acaven aquí:

"Me agrada el seguimiento que está haciendo la afición española durante la pretemporada, pero McLaren se está planteando no volver a Jerez porque el circuito deja pasar a demasiada gente al paddock . Se les ha ido de las manos y sería una pena que no pudiesen venir a entrenar a España por no cuidar las formas"

Declaracions a les quehem de sumar que, com molts d'altres, han canviat la seva residència a Mónaco per no pagar impostos...

Comença el circ de la F1!!!

GatitoBonito

Aixó en canvi, si sorpren...

2007-02-08T09:06:00.000Z

Tot i que tenia un altre post en ment (que avans o deprés escriuré), repassant premsa d'avui m'he trobat amb quelcom que m'ha semblat molt més interessant de remarcar i comentar.

La veritat és que no és fàcil trobar exemples de coherència i dignitat en els personatges públics avui en dia, per això m'ha sorprés aquesta noticia [El Pais]:

Buenafuente rechaza un premio porque también se le concede a Losantos

"Es un estilo que ofende al periodismo"

JUAN CRUZ - Madrid - 08/02/2007

Andreu Buenafuente (el director de Buenafuente, Antena 3) recibió hace unos días la comunicación oficial de que había sido premiado con el Micrófono de Oro de la Federación de Asociaciones de Radio y Televisión, y ayer decidió rechazar el galardón porque también se lo han concedido a Federico Jiménez Losantos, director del programa La mañana de la Cope.

El presidente de honor de estos premios es Luis del Olmo, en cuya ciudad natal (Ponferrada, León) se entregarán estos galardones el próximo 21 de abril. Buenafuente dice que le ofende el estilo de Jiménez Losantos. "Y no sólo me ofende a mí: ofende al periodismo".

"Ante la libertad de premiar", decía ayer Andreu Buenafuente, "está la libertad de rechazar el premio, y este Micrófono de Oro lo rechazo porque no quiero estar en el mismo palmarés que un personaje cuya concepción de la radio es por completo ajena a la mía. Yo respeto mucho esta profesión, y la forma que tiene esta persona de llevarla a cabo me ofende. No es la radio que a mí me gustaría para este país. Se puede optar por la discrepancia en silencio, pero yo he optado por decir en voz alta que no soporto estos premios salomónicos que tratan de honrar colores imposibles. Así tratan de decir que todo vale, y poco a poco se va pudriendo el periodismo. Y quería dejar clara mi discrepancia. En voz alta".

De fet, tot el que envolta aquesta noticia hem sorpren: que una persona que rep un premi el rebutgi, que doni explicacions coherents sobre el fet i que obertament exposi el que molts pensem.

Buenafuente sempre ha estat un personatge que m'ha caigut simpàtic, algú que, com molts, hem semblava un paio intel·ligent i divertit, ara a més hi afegiré el calificatiu d'integre. La veritat, suposo que el que ha fet ha estat més fàcil perquè es sap líder en el seu "sector", però segur que també sap que algun dia s'acabarà i tot i així, i tenint en compte que està a la cadena que està, fer aquestes declaracions segur que no ha estat fàcil: felicitats i gràcies per la lliçó!.

GatitoBonito

Quan el suicidi és un opció...

2007-02-06T22:33:00.000Z

Suposo que sonaré monotemàtic, però es que son dos quarts de dotze de la nit i acabo de tornar de la feina després del meu recés per sopar (i veure House, of course), però continuaré parlant de feina...

Aquest vespre he viscut el que només es pot denominar com a experiència extracorporal. M'explicaré: com ja sabeu un servidor ha decidit que avui es retirava així que hem hagut de correr a muntar-ne un de nou. El tema està en que montar-ne un de nou sense les dades del vell no te massa sentit oi?

Eh, cap problema, es desmunta el vell, es munten els discos sobre el nou i es copia la informació... son hores, però tampoc n'hi ha per tant...

Bé, el primer disc, només ha trigat dues hores en copiar-se... el segon, el segon, el segon... bé, el segon ha estat una mica més problemàtic, per començar el nou servidor no el reconeixia i tot i que m'han tractar molt professionalment, el servei tècnic de HP al final m'ha engegat (tot s'ha de dir que després de 45 minuts al telèfon, molt educadament, el tècnic m'ha dit: "es que haig d'atendre altres trucades").

Així que he ideat el que es podria anomenar un PMA (Pla Molt Astut). Donat que el problema semblava ser l'antiguitat dels discos, i donat que tenia a ma un altre servidor força antic, he pensat: calla, m'espero al vespre que puc apagar l'altre servidor, el connecto allà i els copio a través de la xarxa.

Dit i fet, quarts de nou del vespre, connecto el primer disc dur i.... "Device not supported". Però bé, no desesperem, a veure que passa amb el segon: el conectem, engegem, sembla que tot va bé fins que...

Sabeu aquelles películes en que de cop tot es mou a càmara lenta, les veus es tornen distorsionades i tot passa en un segon? Pantalla blava, FATAL ERROR, CRASH, pantalla plena de números hexadecimals i una idea passant a tota pastilla pel meu cap: noooooooooo m'he carregat l'altre servidor!!!!!!!!!!!!!!!!!

Si, definitivament el suicidi, de vegades, es una opció a considerar...

GatitoBonito

P.D.: queden menys de 10 minuts per a que s'acavi de copiar l'últim disc dur i m'haig de possar a planificar com distribuiré la informació ara que l'he recuperada.
P.P.D.: per sort el que també he considerat ha estat treure el disc dur i pensar en que podria haver estat: un simple error en l'ordre de boot dels dispositius...

It's just a little crash...

2007-02-06T12:02:00.000Z

Avui tenia planificat un dia que es podria definir com a diferent. Tenia tres reunions planificades al matí: la primera amb un proveïdor, la segona per parlar del cablejat d'uns edificis que estan contruïnt i la tercera amb una gent de l'Hotel on l'escola organitza un Workshop per veure quines opcions de connectivitat ofereix...

De fet, obviant el tema que les reunions poguessin ser més o menys interessants, tot havia de ser un matí de feina més... però clar, no comptava amb que el nostre estimat servidor (li calculo una edat de 8 anys) decidís que avui era un bon dia per morir-se...

La veritat, m'esperen hores i hores de feina contrarellotge per tal de copiar el contingut de l'antic servidor al nou (encara gràcies que tenia una màquina per fer-ho!!!), reconfigurar tot el domini en el nou servidor, restaurar totes les dades i permisos i reconfigurar tots els clients...

Definitivament avui no és ni el dia que esperava ni el meu millor dia...

GatitoBonito

P.D.: a aquells que pensin que hauria d'estar "currant" en comptes de postejar, els hi diré que encara queda més d'una hora per a que s'acavi de copiar el primer disc dur (i son tres)...

De fet, no sorpren...

2007-02-05T19:46:00.001Z

Mentre faig temps per sopar (ahir en va sobrar i avui no tinc ganes de cuinar) i parlo amb una amiga pel messenger, m'he volgut repassar la premsa de la tarda. Un dels primers titulars amb el que m'he topat és aquest:

Bush propone recortes sociales y más dinero para la guerra de Irak

De fet ni us penjo la resta de la noticia, perquè com ja he dit la noticia "no sorpren"...

GatitoBonito

Encara no està tot perdut...

2007-02-02T08:04:00.000Z

Bé, ahir vaig tenir una reunió una mica surrealista a la feina. No era tant el contingut (externalització de serveis informàtics a Vila), sino el fet de que aquest podia implicar que jo hem quedés sense feina...

Però "no llegó la sangre al rio", tot i que les coses tampoc es queden com estan. M'explico:

La oferta que fan és per extarnalitzar els servidors de Vila (dels que jo en faig el manteniment), es a dir, venen un servei de hosting/housing, però sense suport tècnic (més enllà de la migració i posada en marxa de tot plegat). Què vol dir això? Doncs que durant un temps se'm girarà un munt de feina per adaptar totes les oficines a la nova estructura...

I quin problema porta això? Fàcil, un cop estigui tot en marxa, ja no hauré de fer les copies de seguretat, no m'haurè de dedicar a mantenir els clients actualitzats, i coses per l'estil...

Que algú dirà, de puta mare! Tindràs menys feina! El prolema és aquest, puc arribar a un punt en que tingui tant poca feina, que difícilment tindrà sentit que hem paguin un sou mensual...

Però si més no ara ja se que és el que hi ha, cap on van les coses i m'hi puc encarar... Com li vaig dir ahir a un amic, no m'han tirat pel precipici, només m'hi han possat just al davant...

GatitoBonito

Infojobs

2007-01-31T08:27:00.000Z

Es busca amic/amiga per ajudar en tasca de redacció de curriculum i carta de presentació estandard per a infojobs...

Salari: cafe/cervesa necessaris per a inspirar-se.
Horari: lliure.

Interessats deixin la seva proposta a l'apartat "comentarios"

GatitoBonito

Bigotitos dixit

2007-01-24T08:12:00.000Z

Es veu que un d'aquest dies passats, el nostre mai prou valorat expresident, els Sr. Bigotitos, va publicar un article a un diari italià on, entre d'altres feia aquestes afirmacions:

Para Aznar es importante defender a Israel porque es "una nación plenamente occidental” y su desaparición significaría "la pérdida de nuestra posición en este área del mundo y, con toda probabilidad, el inicio de un ataque contra nosotros".

La veritat es que el meu desconeixement sobre la història moderna de la zona és quasi total, però si que hem pregunto si el fet que els musulmans els hi tinguin tant odi als israelites no tindrà més a veure amb el fet de que aquests porten anys martiritzant-los de totes les maneres conegudes i desconegudes que no pas per una simple iniciativa "conqueridora"...

No se, no se, no veig clar que Iran, Siria, etc. estiguin preparant un pla imperialista per dominar el mon, tinc la impressió de que més aviat volen deixar de ser l'ase dels cops... Però no hem feu cas, possiblement en això el Sr. Bigotitos pugui donar una opinió més encertada que jo, o no?

GatitoBonito

Els Balcans (Serbia)

2007-01-22T08:15:00.000Z

Com tots sabeu aquest any passat he estat dues vegades a Bosnia-Herzegovina i des de aleshores, he intentat estar una mica al cas de tot el que pasa a aquella zona.

Bé, aquest cap de setmana pasat, casualment, vaig anar a Terrassa a veure la projecció de un dels documentals que va gravar un dels grups (una gent de la UAB que va venir a l'agost i que ha fet una feina impressionant!) i després vaig tenir l'oportunitat de parlar amb gent que havia asistit a l'event.

Entre ells hi havia un home que en el seu dia va coneixer uns refugiats de Sarajevo i sobre el que vàrem estar xerrant i discutint sobre la zona. De fet, una de les qüestions més complicades i compromeses és el veritable estat "emocional" de la zona: tothom es sorpren quan coneixen la dada de que molta gent, no la majoria, però si una part important, de BiH opina que no és descartable que hi torni a haver guerra a la zona (de fet, això ho vinculen directament a la retirada de les tropes internacionals de la zona que encara hi ha).

La veritat és que no soc cap expert en política balcànica, i, ni molt menys en Serbia, però si que comentava aquest cap de setmana que tinc la impressió que part del futur de la zona pasava pel fet de que els proeuropeus guanyessin les eleccions a Sèrbia (que es celebraven aquest cap de setmana).

De fet, acabo de llegir que amb una mica més del 60% de vots escrutats sembla que els partits reformistes i proeuropeus podran formar una majoria absoluta al parlament serbi. La veritat, me n'alegro, la zona ja està prou plagada de radicals (penseu que, de fet, el partit que ha guanyat les eleccions és el ultranacionalista!!!) i tot plegat ja està prou tens com per anar tivant més de la corda.

Espero que tot plegat sigui un pas endevant...

GatitoBonito

Eutenasia

2007-01-19T07:52:00.000Z

Repasant la premsa d'avui (El Pais):

El Gobierno desoye a sus aliados y rechaza abrir el debate de la eutanasia

Los socialistas consideran que aún no hay suficiente respaldo social para la iniciativa

Programa electoral del PSOE para esta legislatura: "Eutanasia. Promoveremos la creación de una comisión en el Congreso de los Diputados que permita debatir sobre el derecho a la eutanasia y a una muerte digna, los aspectos relativos a su despenalización y el derecho a recibir cuidados paliativos". Casi tres años después de aquella promesa no hay rastro de esa comisión, que ha sido solicitada varias veces por los dos principales aliados del Gobierno, IU-Iniciativa per Catalunya Verds y Esquerra Republicana. Según los socialistas, el tema todavía no tiene el suficiente respaldo social para que sea tratado.

Los intentos de IU-Iniciativa per Catalunya Verds (IU-ICV) y Esquerra Republicana, por legalizarla o generar un debate sobre el tema que comenzase en el Congreso han sido rechazados. El PSOE reconoce que la promesa electoral no se ha cumplido ni se cumplirá y fuentes del Gobierno explican que prefieren dejar el tema para la próxima legislatura.

Ése es el principal reproche que le hacen sus aliados. "El incumplimiento del PSOE es doble. Por un lado han olvidado su promesa y, por otro, no han hecho caso a su compromiso con nosotros", señala Carme García (IU-ICV). La diputada se refiere al compromiso socialista de presentar una proposición no de ley que inste al Congreso a crear una comisión que estudie el tema. El PSOE no lo hizo, y será IU-ICV el que presente la proposición en febrero, subraya la diputada de la coalición de izquierdas.

Los socialistas creen que es demasiado pronto para llevar el debate a la cámara. "No es el momento adecuado. El PP está en una línea muy contraria a la legalización y consideramos que el debate no está lo suficientemente maduro en la sociedad", asegura un portavoz.

Si hubiera debate, las posturas de los partidos están muy claras y fijadas. IU-ICV y Esquerra, que vio rechazada una proposición de ley en 2004 para legalizar la eutanasia, están por la despenalización y por la regulación según las experiencias de Holanda y Bélgica.

La posición del PP es claramente contraria. Mario Mingo, portavoz de Sanidad en el Congreso, declara que su partido jamás estará a favor de la eutanasia: "La defensa de la vida es un valor prioritario. Defendemos los cuidados paliativos para evitar el dolor. Estamos a favor de una muerte digna pero por encima está la defensa de la vida. Primero la vida y después la libertad".

EL PNV se muestra a favor del debate y de desarrollar los cuidados paliativos. "La postura de mi partido es que cada uno tiene libertad de conciencia. Hay gente que está en contra de la regulación, pero mi postura es favorable", afirmó la diputada Margarita Uría.

Este periódico trató, sin éxito, de conocer la opinión de CiU.

El debate sobre la actuación de Madeleine Z. y los voluntarios de la asociación Derecho a Morir Dignamente (DMD) se ha trasladado a los expertos españoles en bioética. La postura más tajante en contra es la de María Dolores Espejo, presidenta de la Fundación Bioética. "¿Por qué una persona decide que no quiere seguir viviendo? Lo que nos preocupa, más que hablar de eutanasia, es que otros en lugar de ayudarla a seguir manteniendo el tesoro de su vida le ayuden a quitársela", afirmó. "Habría que ayudarle a tener su vida", añadió Espejo, quien se manifestó contraria a la regulación de la eutanasia o el suicidio asistido.

Ester Busquets, del Instituto Borja de Bioética, afirma que "hay algunos casos restringidos en los que debería despenalizarse la eutanasia", pero cree que el caso de Madeleine es un suicidio. "Si lo hubiera hecho sin compañía, el caso habría sido archivado", indica. Para Busquets, "el debate que se abre es si podemos decidir sobre la manera de morir".

La bioética Marga Iraburu, autora del libro Con voz propia, afirma que iniciar el debate sobre la regulación de la eutanasia o el suicidio asistido es "prematuro". "Lo que importa es que la gente sepa que puede renunciar a un tratamiento cuando quiera, y que esa voluntad se respete. Hay mucho que trabajar en el marco de la legalidad actual".

Pablo Simón, de la Escuela Andaluza de Salud, no ve nada reprobable en la actuación de Madeleine o la DMD. "Es un caso claro de suicidio", afirma. "No es una eutanasia", pero el caso "abre un debate que la sociedad española debe tener y los responsables políticos no pueden hurtar". La solución sería "despenalizar" tanto la eutanasia como el suicidio asistido, opina Simón, quien añade que en este caso "la actitud del PSOE es bastante decepcionante".

"Actitud decepcionante"

La bioética -y concejala por el PSOE en Madrid- Carmen Sánchez-Carazo, afirma que "la ética mínima está de acuerdo en que una persona sea capaz de decidir sobre su vida, y nuestros legisladores no se deciden a tomar la iniciativa para regular la toma de decisiones libres". Otra cosa es que pueda considerarse que una persona, "en la situación de Madeleine sea realmente libre", añade.

La directora de la cátedra de Bioética de la Unesco, María Dolores Vila-Coro, prefiere centrarse en los motivos que pudo tener la mujer para quitarse la vida. "El ser humano para arrostrar una enfermedad precisa un estímulo", como "concluir un proyecto, profundizar en una idea o sentirse necesitado por alguien". En este caso, Vila-Coro afirma que "Madeleine no estaba muy unida a su hijo y a sus nietos: para ella su vida no tenía sentido".

Sobre el tema en si, hem permetreu no entrar en grans detalls, però bàsicament, sempre he pensat que hem de ser capaços de decidir sobre la nostra vida, que la vida és quelcom més que "respirar". No se vosaltres, però soc dels que opino que, sens dubte, hi hauria d'haver-hi una llei que regulés aquestes situacions i que permetés l'eutenasia.

Però de fet no és per l'eutenasia en si el motiu de que m'hagi fixat en aquest article (tot i que penso que és un tema prou important per si sol), sino per la basant política del mateix: molts creuen que Rajoy, Acebes, Zaplana i companyia son poc menys que inconscients, que la política de permanent confrontació contra el govern i l'extremisme de les seves posicions els estan apartant d'una posible victória en les properes generals.

Sincerament, espero que tots el que pensen així l'encertin, però no ho crec. De fet fins ara pensava que el PSOE era dels primers, que es pensaven que el PP s'estava ofegant amb la seva pròpia corda. Però veig, o crec veure, que les coses estan canviant: no hem crec que el PSOE, en el seu moment, considerés que la societat estava prou preparada per encara un debat com el dels drets dels gays i no cregui que també ho està en aquest cas.

La veritat és que tots sabem com aniria aquest debat: la majoria del parlament hi estaria d'acord (PSOE, IU-ICV, ERC segur, i fins i tot s'hi podria apuntar algú més), estic molt convençut de que socialment el recolçament és també majoritàriament favorable, però és evident que el PP aprofitaria la vinentesa per tornar a treure els seus debot... perdò creien... volia dir simpatitzants al carrer i poder continuar així tensant la corda...

Perquè ja fa temps que penso que en política, al igual que en altres coses, no importa tant "que fas" sino "que sembla que fas" i sincerament, amb una manifestació multitudinària (reconec que sempre he tingut enveja del poder de concentració que te la dreta en aquest pais) cada dos per tres, crec que s'aconsegeuix crear una sensació de que tot plegat "va de mal en peor".

Sincerament, crec que el PSOE es troba en aquell punt en que un partit, per desgràcia, ha de començar a pensar en clau electoralista... és una llàstima, i fins i tot te un punt d'amoral, però tots sabem que aquest és un dels mals del sistema. Sincerament, prefereixo que retrassin el debat dos anys i el puguin realitzar aleshores des de el govern que no haver de veure al "senyor de los hilillos" governant aquest pais.

GatitoBonito

Explicacions

2007-01-15T08:06:00.000Z

Veig que el post anterior ha deixat alguns dubtes "en el aire"...

Us explico: fa cosa de uns tres mesos hem van cridar al despatx del meu director. M'hi esperaven ell i la meva jefa (l'administradora de centre). El tema a tractar va ser: tornar a realitzar un informe de les tasquesques que son responsabilitat dels Serveis Informàtics dels Centre (dic tornar perquè en dec haver fet un 3 els últims 3 anys).

Perquè? Donc perquè havia començat a correr el rumor de que des de algun lloc d'aquesta organització havia sortit la idea d'externalitzar el suport informàtic de tot l'edifici Blanc (aquí faré una petita-llarga explicació: un dels meus treballs és a l'Escola de Turisme, que és una empresa privada propietat de la Fundació UAB que a l'hora és propietat de la UAB; la segona i tercera feina les faig a Vila Universitaria, que al igual que avans és, bàsicament, propietat de la FUAB, propietat de la UAB i que a l'hora és l'empresa porpietaria tant de l'edifici Blanc on està l'Escola de Turisme, la pròpia Vila Universitaria i la FUAB, com del meu pis... ha quedat clar? ja se que no, però es tot el que puc explicar des de aquí sense dedicar-hi un post sencer només a això).

Un temps després el rumor es va confirmar: la idea estava a sobre la taula d'algun directiu (ara ja si de la casa [FUAB]) i a començaments de gener la situació "ha empitjorat" ja que ara hi ha el rumor que a més de la idea en si, algú està en possesió d'un informe/proposta de l'empresa Sertec (és la empresa que porta la part informàtica externalitzada de la UAB) al respecte de tot plegat.

Així que la situació és la següent: a la Fundació UAB (que és l'empresa mare tant de Turisme com de Vila Universitària, els llocs on treballo), on part dels seus directius no hem poden veure (si, això ja ho tinc, tendeixo a caure simpatiquíssim...), hi ha un informe/proposta per tal d'externalitzar el suport informàtic a tot l'edifici Blanc. Què implica això? Quasi segur que les feines que faig a Vila Universitària passaràn a la història (sic. això implica perdre una rebaixa important al meu lloguer) i que intentaran fer el mateix amb el suport informàtic a l'Escola de Turisme (la diferència entre un i altre treball, però, és abismal... el que faig a Vila es pot resumir parlant de suport tècnic pur i dur, a Turisme... en fi, adjunt al responsable de Qualitat no sona massa a suport tècnic, oi?).

Pel que fa al meu contracte, és fix des de l'any 2001 o 2002 (no recordo exactament) així que no sembla que hagi de patir massa en aquest sentit... De fet, el que hem molesta de tot plegat no és aquest tema, és la frivolitat amb la que els que manen a les universitats (catedràtics) tracten sempre al PAS i la seva feina (com anècdota us diré que la gent que està treballant en SID [Servei Informàtic Distribuït] per la UAB, veuen aquesta externalització com a pas previ a fer-ho a la UAB i que alguns d'ells (el que coneixo) ràpidament m'han ofert tot el seu suport a l'hora d'esbrinar la veracitat dels rumors, o intentar localitzar aquest informe, etc.).

TO BE CONTINUED...

GatitoBonito

I el lloc de treball que ocupo el volen externalitzar...

2007-01-11T10:46:00.001Z

El 75% de las titulaciones no tiene suficientes universitarios para ser viable

34 centros ofrecen títulos con menos de 10 nuevos estudiantes cuando se necesitarían 125

J. A. AUNIÓN - Madrid

EL PAÍS - Sociedad - 11-01-2007
Las universidades públicas españolas ofrecen más de 2.200 titulaciones; es decir, repiten ese número de veces las 140 carreras que existen. Pero no hay tanto alumno para tan extensa oferta y en tres cuartas partes de esas titulaciones se matriculan menos de 125 estudiantes al inicio del curso, la cifra mínima de viabilidad que señalan los expertos. Así lo pone de manifiesto, con datos del curso 2004-2005, el Atlas de la España Universitaria, un exhaustivo estudio que ayer presentó la ministra de Educación, Mercedes Cabrera. A la vista de estos datos, la ministra dijo: "Habrá que adoptar decisiones trascendentes. Que esto no suene a amenaza, prestaremos todo nuestro apoyo para este proceso de reformas". "En 1990 el futuro estaba escrito, pero nadie lo había leído", dijo ayer el autor del informe, el profesor Pedro Reques. Sí, en aquellos años ya se sabía que el número de estudiantes acusaría el descenso de la natalidad, pero las universidades siguieron creciendo hasta alcanzar los 213 campus que hay en la actualidad, un crecimiento "desordenado y sin coordinación" que ha dibujado un mapa universitario "más guiado por impulsos políticos y territoriales que por la oferta y la demanda", afirmó ayer el presidente de los rectores, Juan Vázquez. El estudio que ahora pone de manifiesto esta falta de planificación lo ha elaborado la Universidad de Cantabria con la colaboración del Ministerio de Educación y de la Conferencia de Rectores y lo ha financiado el Grupo Santander.
Por financiación y metodología docentes, los expertos calculan que menos de 125 alumnos nuevos cada año en una facultad para estudiar una carrera no es una cifra viable. Y en España, tres cuartas partes de las titulaciones que ofrecen las universidades públicas presenciales (excluyendo las privadas y la UNED) no llegan a esa cifra, según el estudio presentado ayer. La razón es que, pese a que sólo hay 140 carreras distintas, estás se repiten muchísimo; a veces, a muy pocos kilómetros de distancia, ya que incluso la misma universidad la ofrece en distintas sedes. El 75% de la población vive a menos de 25 kilómetros de un centro universitario y algunas comunidades ofrecen la misma titulación en prácticamente todas sus universidades. Es el caso de Ciencias Ambientales en Andalucía, por ejemplo, muy por encima de la demanda. En el curso 2004-2005, 13 titulaciones quedaron desiertas, no hubo matrículas, y en otras 104 entraron como máximo 10 alumnos. Por ejemplo, en Matemáticas en las universidades de Almería o La Rioja; en Turismo en la de Lleida, o en Ingeniería Técnica Industrial, especialidad textil, en la Politécnica de Valencia o Salamanca. La mitad de las plazas En más de una veintena de titulaciones se cubren como mucho la mitad de las plazas que ofrecen. Entre ellas, la mayoría de las Filologías, la Ingeniería Técnica Industrial en la especialidad de textil, varias especialidades de la Ingeniería Técnica de Minas, Matemáticas o Estadística. En general, las de Humanidades y Ciencias Experimentales ofrecen más plazas de las que se demandan. Mientras en las carreras sanitarias y, en menor medida y dependiendo de las titulaciones, en las ingenierías la demanda sigue superando la oferta. Por último, las Ciencias Sociales y Jurídicas están equilibradas. Incluso cuando las cifras globales señalan la buena salud de una carrera, hay ejemplos concretos de sobredemanda. Y el estudio señala que el número de alumnos, siguiendo las previsiones del Instituto Nacional de Estadística, no comenzará a remontar hasta 2014. El descenso de estudiantes ha sido más acusado en la parte noroccidental de España, por tanto, será la que sufra las consecuencias más negativas de la baja natalidad. La escasa movilidad de los estudiantes -alrededor del 90% de los nuevos universitarios estudia en la región o provincia donde ya residía- es parte del problema. Y sólo 23.670 alumnos, de los 1.443.800 que había el año pasado, recibieron una beca de movilidad, de unos 3.450 euros anuales de media. Madrid es la comunidad que más estudiantes atrae de otras regiones, mientras otras zonas, como Salamanca o Sevilla, sólo extienden su influencia a su comunidad, y otras, sólo a su provincia, por ejemplo Almería, según citaron ayer.

(article de "El Pais" ahir 11 de gener de 2007)

GatitoBonito

Por la paz y contra el terrorismo

2007-01-11T07:58:00.000Z

Durant tot aquest temps hi ha un tema sobre el que m'he negat a escriure... No és que no en tingui una opinió sino que no tinc especials ganes de compartir-la aqui. Això si, puc dir que el pasat dia 30 quan vaig possar la tele i vaig veure els avanços informatius hem vaig possar de molt mala llet...

De fet avui mateix m'he possat d'igual mal humor. Segur que tots sabeu que dissabte, a Madrid, CCOO, UGT i associacions d'Ecuatorians han convocat una manifestació amb el lema "Por la paz y contra el terrorismo". Doncs bé, m'indigna i hem posa de mol mal humor l'us polític d'aquest tipus d'aconteixements (tant d'un com l'altre)...

Segons el PP, ells no hi asistiran perquè:

una manifestación que tendría que haber servido para unir a la sociedad contra el
terrorismo ha generado disenso y división

I per la seva part, l'AVT ha cometat que tampoc hi anirà perquè segons ells la manifestació és partidista i recolça la negociació amb el terroristes...

Com ja he dit, la meva opinió sobre ETA, la negociació, etc. me la guardo per a mi, però si vull dir que amb actitus com les anteriors, dubto que arribem a enlloc... una pena que no siguem capaços de recolçar-nos els uns altres davant la mort absurda de dues persones... de veritat que som patètics...

GatitoBonito

(Freaks only...)

2007-01-08T08:09:00.000Z

Ja us ho he advertit, això és només per freaks, per ser exactes per freaks informàtics i a més que trebalin amb productes mocosoft...

Aquestes vacances, he aprofitat per (a part de fer el gos) fer unes probes amb la nova versió gratuita (si!!!!!! Mocosoft ha començat a regalar versions gratuites dels seus productes que per a empreses mitjanes son més que suficients!!!!!) de l'SQL (SQL Express).

La veritat es que tampoc es que l'hagi apretat gaire, però de fet el que m'interesava era veure'l i, sobretot, saber si m'aniria bé per a la feina (és possible que hagi de crear una nova versió d'una BBDD i vaig pensar que era bon moment per actualitzar l'SQL Server).

Doncs tot anava molt bé fins que hem vaig trobar el següent problema: en una de les taules, vinculada a través de l'OBDC, al obrir-la des de el client apareixia amb els tres registres de proba, però el contingut de les files era "#eliminado"...

La veritat es que microsoft te tots els problemes i errors documentats (fins a dia d'avui no he trobat cap error que al final no ho estigués), el problema està en que és molt fàcil trobar informació quan et trobes amb errors "de finestreta" (és a dir, errors que provoquen una pantalleta amb un missatge tipus "Error (Code xxxxx):..."), però quan et trobes amb qüestions com l'anterior...

De fet, la setamana passada jo solet vaig trobar quin era el problema i com solucionar-lo (després de unes quantes hores perdudes buscant informació i fent mil probes amb les versions SQL Express i 2000 i Office 2000 i 2003), així que un cop solucionat, sabent d'on venia el problema, aquest matí he fet una cerca al google més "fina" (curiositat). Això és el que he trobat (primer resultat de la cerca):

http://www.mocosoft.com

El que més m'ha agradat ha estat la solució: res de parches i/o complicacions... si el problema es pot solucionar amb un simple canvi de tipus, pa que complicarse la vida?

Per primera vegada he tingut la sensació que aquesta gent de Microsoft son informàtics (a saber, si hi ha un problema i ja tenim una solució simple, on està el problema? perquè perdre-hi més temps?)...

GatitoBonito

Vacances...

2007-01-05T11:23:00.000Z

Doncs si, he estat de vacances, i no vull dir que hagi marxat a algun lloc més o menys exòtic, de fet, l'únic que m'ha faltat algun dia ha estat exclamar "guau" per acabar de fer el gos del tot...

Però clar, la bona vida s'acava i com que dilluns torno a començar, ja va sent hora que hem torni a possar les piles amb el blog. I, després d'aquestes festes, on tot es pau, tranquilitat i amor... que millor que començar per aquesta noticia?

Una diócesis de EE UU pagará más de 36 millones de euros a las víctimas de abusos de sacerdotes

El acuerdo extrajudicial con los afectados tambien incluye una serie de provisiones que no son de carácter económico
La diócesis católica de Spokane, en el estado de Washington (EE UU), ha aceptado pagar más de 36 millones de euros a las víctimas de abusos sexuales presuntamente cometidos por algunos de sus sacerdotes. El mediador y juez federal, Gregg Zive, ha anunciado el acuerdo extrajudicial alcanzado entre la diócesis y los demandantes que, además de una compensación monetaria, también incluye una serie de provisiones que no son de carácter económico y fija el procedimiento a seguir para el pago de futuras demandas.
La diócesis de Spokane se había declarado en bancarrota a principios de 2006 para protegerse de ese tipo de demandas, y el propio obispo, William Skylstad, manifestó entonces que la sede religiosa afronta más de 120 demandas por abusos sexuales, la mitad de los cuales habrían sido cometidos por dos de sus sacerdotes.
Skylstad ha pedido perdón públicamente a las víctimas "por los terribles perjuicios ocasionados", y ha instado a los católicos a aceptar el acuerdo extrajudicial anunciado. Spokane es una de las diócesis más pobladas del estado occidental de Washington con unos 90.000 fieles.

En algun altre post ja havia comentat la meva mania i fins i tot odi cap a l'esglèsia catòlica... algú es pregunta encara perquè? Entenc que fills de puta en pot haver-hi a tot arreu, però el que no suporto és la hipocresia d'aquesta gent: son capaços d'amenaçar públicament a qualsevol alcalde que se li acudeixi casar dos homes, son capaços d'excomulgar-los, de insultar-los públicament, però son incapaços de enfrontar-se amb aquesta mateixa energia quan son ells mateixos els afectats... I després aniràn de guies morals per la vida...

GatitoBonito

Coses de la tecnologia...

2006-12-22T08:51:00.000Z

Tot i que molts hem viscut en èpoques en les que un telèfon inal·làmbric (que no móvil) era una maravella, o un fax un aparell sorprenent i hem jugat al tenis amb dos palets i una pilota cuadrada, difícilment podem concebre el mon sense pensar en tecnologia digital: reproductors mp3, móvil amb càmara, connexión inal·làmbriques, etc.

I en aquesta era digital hi ha unes quantes màximes, algunes més mundanes que d'altres, això si: quant més es ven un producte mes barat, la tecnologia ve de Taiwan, etc. El que sempre havia aplicat també era la màxima de "la qualitat te un preu"... clar que potser m'ho haurè de començar a replantejar:

http://es.theinquirer.net

La veritat és que pensat fredament, no és d'extranyar que les coses hagin arribat a aquest extrem: els grans fabricant l'únic que fan es comprar components a reu del mon, muntar-los (a Twain, of course), hi possen la seva marca i "cap al mercat". El problema està en que aquest penúltim pas sol ser el que més impacte en el valor monetari del producte te i clar, les còpies (que no imitacions, no us enganyeu, molts dels productes "pirates" dins del mon de l'electrònica son autentiques reproduccions dels altres) no tenen aquesta característica.

Si penseu que per comprar un aparell electrónic d'una marca coneguda esteu obtenint un producte de més calitat, us equivoqueu, la única diferència entre uns i altres és només el que es podria anomenar "factor humà": l'atenció al client, la garantia i poca cosa més...

GatitoBonito

Bones ideies

2006-12-12T09:00:00.000Z

Es sorprenent les coses que se li acudeixen a la gent. Molts de nosaltres segur que hem entrat algun cop al Google Earth per veure la nostra casa "a vista de satèl·lit", o l'oficina, casa del pares i fins i tot algun lloc on hem estat i que ens ha agradat especialment.

Doncs bé, de fet la idea que ens propossen és d'allò més simple: aprofitar aquest entorn per crear una base de dades enorme amb les nostres fotografies situades a sobre el mapa.

La idea és de dos espanyols i podeu veure els seus resultat a la web de Panoramio.com:

GatitoBonito

Un dictador menys...

2006-12-11T08:22:00.000Z

Llegint sobre la noticia del dia, m'he trobat amb coses sorprenents:

323. gracias

gracias gneral pinochet como argentino y catolico, os agradezco haber infligido al comunisno genocida su mayor derrota en america latina, gracias nuevamente que dios y la virgen del carmen os reciban con alegria estamos seguros de eso.

ignacio zuberlerg / cordoba argentina

En fi... havent-hi gent així pel mon hem pregunto com hem aguantat tants anys sense una tercera guerra mundial...

GatitoBonito

Nota: la cita es de un taulell de comentaris vinculat a "El Mundo" (of course).

(sense comentaris)

2006-12-05T08:15:00.000Z

Donat que, darrerament, els links a articles de "El Pais" desapareixen ràpidament de la seva web, us copia aqui l'article que avui m'ocupa...

El cura Oliver O'Grady era tan cortés en sus modales y tan tierno con los niños que los feligreses de su parroquia se disputaban su afecto. Le invitaban a cenar y a dormir en sus casas, convencidos de que tener un sacerdote en casa era una bendición divina. Por la noche, cuando todos dormían, O'Grady entraba en las habitaciones de los niños. Violó y sodomizó a cientos de ellos, niños y niñas, incluido un bebé de nueve meses. Su espiral de pederastia y los esfuerzos de la Iglesia católica de Estados Unidos por protegerle a él y a otros como él están recogidos con testimonios turbadores en Líbranos del mal, un documental que aspira a llevarse el Oscar dentro de tres meses.

Deliver us from evil (Líbranos del mal) es la primera película dirigida por Amy Berg, una productora de televisión que ha escogido un género documental nada parecido al de Michael Moore. Ella se sitúa detrás de la cámara y permite que la narración sea compuesta a través de los testimonios y las historias que relatan los entrevistados. El efecto es devastador por una razón fundamental: el documental contiene el primer relato ante las cámaras de un sacerdote pederasta dispuesto a contar lo que hizo, cómo lo hizo y por qué lo hizo.

Paradójicamente, la película compone una imagen de Oliver O'Grady situada más en la categoría de enfermo que de delincuente, pero deja a la jerarquía de la Iglesia católica en Estados Unidos en una posición tenebrosa, metida en una sórdida maquinaria de autoprotección diseñada para ocultar los casos de abusos y entorpecer la acción de la justicia.

La película contiene otro documento inédito: la grabación de las declaraciones judiciales no sólo de O'Grady, sino también de sus superiores eclesiásticos. La comparecencia de Roger Mahony, que como obispo de Stockton (California) trasladaba a O'Grady de parroquia cada vez que surgían denuncias de abusos a niños, demuestra una capacidad sorprendente para ocultar u olvidar los pecados propios. Que Mahony fuera después ascendido a arzobispo y más tarde a lo que es hoy, cardenal de Los Ángeles, permite que alguien en el documental se atreva a acusar a la Iglesia católica de comportarse "como la Mafia", tal y como dice el ex Gobernador de Oklahoma Frank Keating, que investigó sin éxito la indiferencia de la jerarquía eclesiástica ante las acusaciones de pederastia.

O'Grady acabó destituido como sacerdote, encarcelado por delitos de violación y deportado a su Irlanda natal cuando cumplió la mitad de los 14 años a los que fue condenado. Ahora recibe una pensión gracias al fondo que le contrataron sus superiores en la Iglesia; el documental sugiere que esta pensión es el agradecimiento por no haber declarado contra Mahony y haberle permitido así llegar a cardenal. En la película, O'Grady habla del "apoyo" que le brindó siempre Mahony y la satisfacción de éste al creer "que habían arreglado discretamente otro problema".

En Líbranos del mal, O'Grady pasea por las calles de Dublín y se para a mirar a niños que juegan en parques y patios de colegios. Parece extrañamente ajeno a la repugnancia que generan los delitos que cometió y habla de sus actividades como depredador sexual como si fueran una simple afición. "Yo sólo quería abrazar a los niños porque los quería", dice mirando a la cámara. Habla después de cómo "abrazar" y "mostrar afecto" se convirtió en "tocar". Durante 20 años, desde 1973 hasta su ingreso en prisión en 1993, O'Grady abusó sexualmente de cientos de niños y niñas. En ese periodo, el sacerdote fue trasladado de parroquia en varias ocasiones; a quienes alertaron sobre su comportamiento se les garantizó que el padre O'Grady no tendría contacto con niños en su siguiente destino.

Algunos de esos niños, ahora con 30 o 40 años cumplidos, intercalan su recuerdo en el relato del sacerdote. Cuentan sus esfuerzos por olvidar y su miedo a hablar. El aspecto entrañable del ex sacerdote refuerza intensamente el contraste entre el tono de su testimonio y el de sus víctimas, que usan un lenguaje crudo para describir penetraciones anales y vaginales y evitar así que la expresión "abusos sexuales" quede en perífrasis.

Uno de los testimonios más impactantes es, sin embargo, no el de una víctima, sino el de su padre, que se maldice por haber abierto la puerta de su casa a un delincuente. Llora ante la cámara "por haberle entregado a mi hija Ann en bandeja"; O'Grady abusó de la niña desde los 5 a los 12 años. Su padre dice haber renunciado a su fe religiosa y haber ganado un sentimiento de culpa con el que vivirá el resto de su vida.

Estadísticas recientes elevan a 100.000 el número de víctimas de abusos sexuales por parte de sacerdotes católicos sólo en Estados Unidos. La directora, Amy Berg, cierra la película con otro dato probado: 8 de cada 10 personas que han sufrido esos abusos nunca lo reconocerán ni lo denunciarán.

La semana pasada, Mahony cerró un acuerdo extrajudicial con 45 víctimas de abusos a las que su diócesis, la más grande y acaudalada del país, pagará en total 60 millones de dólares. Cientos de demandas similares siguen su curso. La directora del documental se esfuerza en demostrar que la maquinación para ocultar y hacer callar estas denuncias no se reduce a la confabulación de algunos párrocos rurales, sino que asciende a lo más alto del escalafón católico: fue el cardenal Ratzinger, antes de convertirse en Papa, el que modificó la doctrina canónica para entorpecer cualquier investigación sobre sacerdotes acusados de abusos. Y fue el cardenal Ratzinger, después de convertirse en Papa, el que pidió al presidente de Estados Unidos inmunidad legal frente a una demanda en Tejas que le acusa de conspirar para ocultar delitos de abusos a menores. Es significativo que formulase esa petición de inmunidad ante el Departamento de Estado porque como jefe de Estado su inmunidad es automática; claramente, los abogados del Papa querían estar seguros.

Líbranos del mal no es la primera película reciente sobre escándalos sexuales en la Iglesia católica (Twist of faith tuvo un éxito relativo hace dos años), pero sí es la más reveladora por su narrativa periodística. Estrenado en el último festival de cine de Toronto, la distribuidora ha comenzado a proyectar el documental en varias de las mayores ciudades del país, lo que permite optar a los premios de la Academia de Cine.

I encara surten al balcó a dir-nos que son el defensors dels pobres, dels dèbils, del oprimits...

GatitoBonito

Manipulació d'informació?

2006-12-04T08:44:00.000Z

Repasant la premsa d'avui (via internet, que es veu que la majoria de gent d'aques planeta utilitza aquest mitjà per seguir l'actualitat. I jo hem pregunto, hauran inclos en aquesta estadística els milions de persones que no tenen accés a cap mitjà per informar-se? Perquè tinc la impresió de que son més els que no tenen opció a informar-se de cap manera que no pas els que ho fem via internet...) m'he topat amb el següent titular:

'Cartagena' dice que 'la policía le prohibió informar sobre la relación ETA-islamistas'

Evidentment, davant d'una noticia tant important he volgut coneixer el detalls de la mateixa i m'he trobat amb suposades declaracions d'aquest home tant contundents com les següents:

"Les comuniqué" (se refiere a los agentes policiales) "que El Tunecino me preguntó que si me gustaría vivir en alrededores de Bilbao [sic] con mi ex esposa, ya que él tenía allí un piso de dos plantas y quería hacerme un contrato en mi nombre, pagando él las mensualidades".

La respuesta de la UCIE a la propuesta de 'El Tunecino' fue tajante: no. 'Cartagena' tenía que justificar, de la mejor forma posible, ante Serhane ben Abdelmajik Fakhet su rechazo ante tan atrayente oferta: "Yo le dije que tenía problemas y que estoy con trámites de separación con mi anterior esposa".

El resultado final de ese largo tira y afloja entre la UCIE y 'El Tunecino', con 'Cartagena' de por medio, fue que el líder del comando Leganés pidió al imam que no hablara con nadie de aquella oferta, y mucho menos del piso dúplex de Bilbao. De todas formas, la puerta de Sherhane quedó abierta para 'Cartagena' cuando el terrorista le dijo: "Si algún día tiene las cosas resueltas y quiero irme allí, bienvenido seré [sic]".

De fet en tota la resta d'article no sembla que aquest home informi de cap altre possible vinculació entre ETA i i els islamistes (o si més no en la versió digital de la noticia).

En fi, com podeu suposar el mitjà que s'ha fet resó d'aquesta noticia no és cap altre que l'imparcial i objectiu "El Mundo"... De veritat, no entenc com es pot manipular així la informació i quedar-se tant ample...

GatitoBonito

T'has quedat sense espai en el disc dur?

2006-12-01T08:03:00.000Z

Cap problema, agafa un foli de paper, si, si, un simple foli en blanc, DIN-A4, un d'aquells de tota la vida i ja tens el problema solucionat...

http://es.theinquirer.net/

Simplement espectacular... amb gent que te aquesta capacitat mental no m'extranya que la tecnologia hagi avançat fins on estem...

GatitoBonito

S'ha de ser senyor...

2006-11-29T09:15:00.000Z

Els meus amics coneixen perfectament la meva falera per la F-1 i especialment pel Kayser... Sempre he pensat que el mon en que es mouen aquests paios és d'un egocentrisme exagerat i ple de testosterona, però això no vol dir que no es pugui ser un senyor...

http://www.elpais.es

GatitoBonito

Video política

2006-11-27T08:48:00.001Z

Bé, sembla que la iniciativa de CiU ha "calado hondo" en la política d'aquest pais.

Després d'aquell espectacular "ConfidentialCAT" amb el que el senyor Mas va fer tants amics (ejem, ejem...) i de les grans cagades del PP al incluore en un video-denuncia sobre la violència al carrer durant el govern del senyor Zapatero imatges de quan ells governaven i de revoltes a Medellin (Colombia), ara és el PSOE el que s'atreveix a "tirar-se" a la piscina amb un video sobre l'actuació del govern Aznar durant la tregua d'ETA l'any 1998:

http://www.elpais.es

L'altre dia lleigia, en un blog de no se qui a "El Mundo", que és lògic que els partits començin a modernitzar les seves estartègies electorals i que era obvi que no havien explotat convenientment els mitjans audio-visuals i més concretament el mon multimèdia i internet.

Estic d'acord amb aquest raonament. Moltíssima gent comença a utilitzar internet per tenir un contacte diari amb la realitat (pagar impostos, llegir diaris, veure noticies, etc.) el que ja no trobo tant bé es que la única manera que hagin trobat per aprofitar aquests mitjans sigui ja no la denúncia de certs fets (i dic denúncia en un sentit més aviat figurat) sino la manipulació descarada, partidista i propagandista que es fa de la informació.

De moment només he vist un avanç del video dels socialistes, un video del que ells han dit que preten relatar els fets "sin poner adjetivos ni hacer comparaciones", però que, molt hem temo, no serà res més que una altre visió parcial i partidista de tot plegat.

En fi, si més no, segur que podrem "disfrutar" una mica amb tot plegat...

GatitoBonito

Coses que fan molta rabia...

2006-11-21T09:07:00.000Z

De veritat, hi ha coses que no necessiten comentaris...

www.cadenaser.com

GatitoBonito

(Editat)

Com que veig que la pàgina web a la que feia referència va canviant, només comentar que avui surt a la venta un llibre sobre Esperanza Aguirre on la presidenta de la comunitat de Madrid (càrreg pel que cobra quasi 17 milions de les antigues pesetes) revela que "no arriba a fi de mes"... com ja he dit, sense comentaris.

Cose que mai entendré...

2006-11-21T08:13:00.000Z

És cert que havent tantes i tantes coses en les que pensar i/o reflexionar, és difícil arribar a tenir una opinió raonada sobre totes les coses. És a dir, tots som capaços d'emetre un judici ràpid sobre qualsevol tema (i m'estic referint a qüestions de la vida cotidiana, no sobre física quantica evidentment), però també és veritat que molts d'aquests judicis ràpids es basen més en sensacions que no pas en opinions a les que s'hagi arribat d'una forma raonada.

El tema que avui m'ocupa? La violència de gènere. L'any passat vaig assistir a un petit "curs" sobre el tema per una simple raó: no he entés mai que la gent es consideri propietaria d'altre gent i sincerament, per més voltes que hi doni voltes, no ho aconsegueixo entendre... No aconsegueixo compendre ja no el fet últim de l'assesinat (que és el que tots acabem percevent), sino simples coses com dir-li a la teva parella que es pot o no possar, o decidir que la teva filla no ha d'estudiar sino preparar-se per el matrimoni, etc.

Hi he donat moltes voltes i la veritat és que mai ho entendré...

GatitoBonito

P.D.: com sabeu molts dels temes que toco venen provocats per quelcom que he llegit o vist, en aquest cas ha estat una qüestió doble, per una part la reedició de la campanya publicitaria de "talla amb el mal rollo" i avui mateix aquest article del pais www.elpais.es.

Voleu dir que anem per bon camí?

2006-11-16T08:33:00.000Z

Entre els 1785 tertulians televisius que hi ha en aquest pais (traient els 1750 que es dediquen a la premsa rosa) hi ha una que sempre m'ha tret especialment de polleguera: la Pilar Raola (la veritat, sempre l'he vist com una falsa).

Però mira, quan te raó te raó... Avans d'ahir per casualitat la vaig pillar en un d'aquests moments televisius fent una reflexió que, sincerament, hem va semblar molt i molt encertada, comentava que el periodisme seriós d'aquest pais ha perdut el nord, i que començava a agafar el mateix camí que el de la premsa rosa:

www.elpais.es

Com molt bé va dir la senyora, la noticia no hauria de ser que la famosa o el famos de torn ha acabat a presó sino que el que importa es l'estafa que estem patint amb un tema tant important com la vivenda (perquè no oblidem que si un constructor ha de pagar X milios d'euros a un alcalde per construir, després serem nosaltres qui els hi pagarem amb ell)...

Voleu dir que anem per bon camí?

GatitoBonito

Encefalograma plano...

2006-11-16T08:24:00.000Z

Bé, per fi estic a la recta final de l'auditoria... Perquè aquells que us hagueu pensat que l'auditoria s'acava en el moment que l'auditor surt per la porta aneu equivocats, ja que darrera seu deixa (o ha deixat en aquest cas) cinc fàtidics? fastigosos? papers amb el que en un sistema de qualitat s'anomenen "No Conformitats" (que és la manera que tenen els auditors de dir: "esto no esta bien") a les quals sel's hi ha de donar resposta.

Però clar, donat que avui i demà el meu cervell està de vacances (si, ja se que amb això convido a la broma fàcil, però és així) aquesta feineta la deixaré per la setmana que ve (tot i que segur que la jefa les voldrà fer avui, però "que conmigo no cuente").

Ja vaig dir fa un temps que, tot i que tenen les seves coses bones, els sistemes ISO son tant estándards que acaben perdent molt del seu sentit. Avui m'hi reafir-mo: com dues noies que en sa vida han vist un sistema integra de qualitat i medi ambient per a una escola universitària et poden arribar a dir que ho estas fent bé o malament amb només dia i mitg? Fàcil, l'únic que han pogut fer és dir coses com: us falta aquell paperet (en aquest cas un que digui que hem anat a la deixalleria a tirar coses), a aquest altre li falta aquesta mariconadeta i coses per l'estil que, en el fons, ni et fan ser millor treballant ni t'aporten res de res... però en fi, així és el mon de la qualitat...

GatitoBonito

Coses que impressionen...

2006-11-10T09:53:00.000Z

Ahir era dia de festa a la UAB. Els que hi heu estat ja sabeu com son: molta veguda, molt tabac i el que no és tabac, gent tirada pel terra... els que no, no crec que us costi fer-vos una idea...

El primer que et ve al cap és "esto ya no es lo que era" (en part és normal, ja no es celebren al mateix lloc i els teus companys fa temps que van marxar). El segon possiblement sigui "necessito una cervesa" i així vas fent...

El tema està en que en algun moment de l'esdeveniment, et diuen que aquell d'allà es el noi de 20 anys que està liat amb una amiga teva i et troves pensant "vaya crio!" i de cop te n'adones que tots ells son si fa o no fa de la mateixa època, te n'adones que el primer cop que tu vas anar a la festa de la UAB molta d'aquella gent no tenia ni 10 anys, i et trobes totalment fora de lloc...

Es cert que un cop coneixes la gent, les distàncies s'escurcen (molts dels meus "col·legues" de per aqui no han arribat ni de lluny als 25) però ahir a la tarda, asentat en mitg de tantíssim desconeguts, hem vaig sorpendre a mi mateix pensant "que petits que son, no m'extranya que quant tens aquestes edats els pares et tractin com a una criatura"...

La següent sensació que vaig tenir me la guardo per a mi...

GatitoBonito

La hipocresia de l'esglèsia

2006-11-09T07:47:00.000Z

Bé, com ja vaig dir un cop en un dels meus primers posts, la relació entre jo i l'esglèsia és de un profund odi (no crec que ho digués amb aquestes paraules, però és així).

La veritat es que soc dels que pensa que, de tant en tant, un s'ha de replantejar les seves creències. És evident que no ho faig cada dia, però si que hem passa que quan llegeixo noticies sobre temes com ara aquest, intento fer una petita "revisió" de les meves idees...

http://www.elmundo.es

Doncs bé, hem continuo reafirmant en les meves opinions. Com destaca l'article:

"La Santa Sede ha reiterado en varias ocasiones que el derecho a la libertad de expresión, hecho oficial en la Declaración Universal de los Derechos Humanos, está sometida a límites justos, en especial cuando el ejercicio de este derecho puede ofender los sentimientos religiosos de los creyentes"

i jo hem pregunto, també van pensar en això quan, no fa ni dos mesos, el Papa va dir allò de que l'islam era una religió establerta amb l'espasa? Es que son més importants els sentiments religiosos dels creients que els sentiments d'una persona? Quina mena de respecte tenen ells cap a aquells que estem a favor de l'abortament, el matrimoni gay, etc. quan ens titllen de pecadors i "males persones"?

De vertitat, no suporto a aquelles persones que l'únic que fan és reclamar tots els drets del mon per ells però mai s'apliquen quan els hi son desfavorables...

GatitoBonito

Eleccions Catalanes - Tripartit?!?!?!? (7 de n)

2006-11-05T22:17:00.000Z

Ara mateix no tinc massa temps per comentar la noticia, però la veritat es que estic realment sorprés amb l'anunci d'aquesta tarda... el que hauria donat per veure la cara del senyor Mas!!!!!!!!!!!!!!!!!!

GatitoBonito

Coses que importen

2006-11-03T11:34:00.000Z

En ple procés electoral (per molts potser això ha acabat, per mi, encara queda un mes [la votació al parlament per escollir president serà el dia 1 de desembre] per a que realment s'acavin les eleccions), els candidats fan promeses i mes promeses que no cumpliran, i, estic convençut de que tots els votants ho saben.

Així, perquè uns votant esculleixen un o altre partit? (o com un amic meu, que va anar fins al col·legi electoral i un cop alla, es va mirar totes les paperetes i en no veure res que realment li agrades, se'n va anar). Doncs sincerament, crec que hi ha moltíssima gent que acava escollint un o altre (aqui hem toca dir allo de "jo no soc així" però en part si) per els grans trets que defineixen un partit: nacionalistes/no nacionalistes, dretes/esquerres, amb un candidat amb presència, etc...

La veritat es que no soc ningú per criticar el que fa la gent (tot i que, sincerament, com en aquest cas n'hauré de patir les conseqüències, si crec que tinc dret a dir el que en penso), però crec que tots ens hauriem de fixar més en les coses que realment importen.

Clar que la premsa també s'hauria d'aplicar la mateixa medicina:

Sincerament, és important saber qui pactarà amb qui, però m'interessa molt més saber qui aconseguirà que titulars com el petit de l'esquerra canviin la paraula "subió" per "bajó"...

Ens hauriem de fixar tots en les coses que importen, jo el primer...

GatitoBonito

Eleccions Catalanes - Pactes (6 de n)

2006-11-02T11:47:00.000Z

Bé, com ja era d'esperar el senyor Mas ha guanyat les eleccions (ni tant sols aquest cop ha passat allo de que un tenia més vots i l'altre més escons...), així que ara comença una de les parts més divertides d'aquestes situacions: els pactes.

A saber, tenint en compte les diverses possibilitats:

- CiU+ERC (69 escons): és la meva aposta. Sincerament, qualsevol altre pacte que CiU busqui és un pacte una mica antinatural (bé, es veritat que, com a pacte natural sempre ha tingut al PP, però aquest cop, ni li assegura la majoria, ni és justificable), així que estic convençut que li donaran a ERC tot el que demani i més (segur que, per començar, ja li han ofert al senyor Carod la conselleria en cap), així que m'extranyaria molt que aquest no fos el futur govern de la Generalitat.

- PSC+ERC+IC-V (tripartit - 70 escons): la veritat, veig difícil que, havent-hi les mogudes que hi ha hagut amb el tripartit en el passat, aquesta sigui una opció real (no oblidem que ERC ha estat apunyalada dos cops, una fotent fora el Carod i l'altre fotent-los fora del govern. És veritat que en els dos casos, el senyor Maragall tenia totes les raons del mon per fer-ho, però, suposo, no deixa de coure als republicans).

- CiU+PSC (sociovergència - 85 escons): la veig realment difícil per dos motius: primer perquè CiU te altres alternatives més factibles (ERC) i li seria molt difícil vendre la moto als seus votants més nacionalistes aliar-se amb algú que, segons la seva campanya, està subjecte als designis de Madrid; i segon perquè al igual que li passaria a CiU, al PSC li seria molt difícil d'explicar aquesta aliança i d'aquí dos anys hi ha eleccions generals (i des de l'oposició es pot desgastar molt a CiU, en canvi des de el govern és un mateix el que es desgasta).

- Altres: ja possats a divagar i donat que somiar és gratis (de moment, que en un futur potser ho hem de pagar i tot), supossem que ERC decideix no donar suport a ningú i abstenir-se el dia de la votació per escollir president i deixar que alguna coal·lició governi en minoria... De fet, m'agradaria veure com el senyor Mas explica als seus que allo que va firmar al notari s'ho passa pel forro i fa un pacte amb el PP (serien 62 escons per 52 que podrien aconseguir PSC+IC-V+Ciutadans)...

En fi, no se si estareu d'acord amb mi o no, però hem sembla que ens esperen quatre anys de govern nacionalista i més aviat de dretes (per molt que ERC vagi de partit d'esquerres, la única política que acaben exercint és la del català a les escoles, l'etiquetatge dels productes i coses per l'estil que no ens solucionaran res de res).

GatitoBonito

Eleccions Catalanes (5 de n)

2006-11-01T18:08:00.001Z

Ja sabia jo que avui no seria un bon dia per a mi.

Al fet d'haver estat treballant (en fin, coses que passen), ara s'hi suma les primeres informacions importants sobre les eleccions: la participació a les 18:00 hores ha baixat entre 5 i 6 punts (El Pais diu una cosa i El Mundo l'altre)...

Tot sabem que vol dir una baixa participació oi?

Si algun cop havia dubtat de la victoria del Mas, poques esperançes hem queden ja...

En fi, quina llàstima que per culpa d'un mal dia ens haguem de veure putejats durant 4 anys...

GatitoBonito

Eleccions Catalanes (4 de n)

2006-10-30T06:25:00.000Z

No tinc gaire temps avui (pre-auditoria... per a qui no estigui enterat que llegeixi un parell de posts més abaix), però com que m'he llevat molt d'hora (arribaré a la feina una hora avans de l'habitual... i això per mi és moooooolt d'hora), he fet una repasadeta ràpida a la premsa i no puc deixar de possar aquest link:

El Pais

La veritat es que estic totalment d'acord amb el senyor Montilla: qui collons s'ha cregut que son aquesta gent de CiU? No, si encara els hi haurem d'agraïr haver sobreviscut als seus 23 anys de govern...

GatitoBonito

Outsourcing

2006-10-29T08:57:00.000Z

Tot sovint començo els meus posts després d'haver llegit un o altre diari. Avui, com quasi tots els diumenges, li he fet una repassada profunda a "El Pais" (café amb llet i croissant en ma) però, tot i que hi ha un parell de coses que m'han fet divagar una mica, avui no tiraré d'aquesta via per aquest post.

Avui li vull donar el protagonisme a algú que, per altre banda, porta molts anys fent-me donar voltes al cap (com un dia va dir, ella es la veu de la meva consciència... i és una plasta tot sovint!), així que millor llegiu directament el seu post:

"Me gustaria ser hombre"

GatitoBonito

Auditories, avaluacions i altres tocades de collons...

2006-10-25T08:34:00.000+01:00

En fi, ja ha començat el meu mes horribilis!!!!!

Des de fa molts anys que a la meva empresa (faré un aclariment, ja que molts de vosaltres us feu un lio amb les meves feines: l'únic contracte que tinc és el que em vincula a l'Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, tot el demés son "apaños") es va certificar amb la ISO 9001 (aquells que tingueu la sort? desgràcia? de treballar en una empresa amb aquesta cerficació ja sabreu el que significa...).

Com que quan va començar tota aquesta "aventura" tenia la desgràcia de treballar en el mateix despatx que la meva jefa i responsable de qualitat, vaig quedar enigmaticament lligat a aquesta àrea (no oblidem que jo només soc el puto informàtic!). Des de llavors, sempre havia pensat que si bé aquest tipus de certificacions aporten molta paperasa inútil, si aporten valors positius al desenvolupament de la feina (a l'haver de procedimentar tot un se n'adona de el que està fent malament i/o com afinar certes tasques). Però, tot i que continuo pensant que la norma 9001 continua aportant coses bones, hem desdic una mica de tot plegat.

No se perquè, fa un temps, el director del centre va pensar que a més de la 9001 estaria bé tenir la 14001 (mediambient)... En fi, no entraré en detalls, però si us diré que fa una estona m'he trobat omplint un formulari que hem preguntava quant kilos fabrica la meva empresa...

Sincerament, entenc que és impossible que cada empresa tingui una norma que el cobreixi exactament, però tant difícil es fer "sub-normes" segons el tipus d'activitat? (a saber, productes manufacturats, serveis, etc.)

Però de fet, tot plegat no s'acava aquí. Ademés aquest mateix matí tenim al centre el comité extern per a l'avaluació dels estudis de Direcció Hotelera. Que qui son aquesta gent? Se suposa que la generalitat evalua les titolacions de forma més o menys periòdica i les compara entre si per saber "quan bones son"... (el primer que hem sorprén es que al tractar-se de un títol propi, els estudis d'Hoteleria no es poden comparar amb res, però clar, això és la universitat i les coses aquí tendeixen a no tenir massa sentit...).

Per si fos poca cosa, tot plegat ho tenim amanit amb les "lliçons inagurals"... Si, ja se que varem començar les classes fa quasi 2 mesos, però i que? com ja he dit, per aqui les coses tendeixen a no tenir massa sentit...

En fi, que estic en un d'aquells mesos en que, professionalment, l'únic que hem motiva és cobrar i final de mes, que la meva jefa no m'esbronqui i sobreviure el més dignament possible...

GatitoBonito

Cap de setmana agredolç

2006-10-23T08:07:00.000+01:00

La veritat és que és curios com es succeeixen tot sovint les sensacions. Al cap i a la fi, aquest ha estat un bon cap de setmana, tot i que divendres a la tarda no tenien bona pinta.

De fet, el mateix divendres a la tarda vaig renunciar als planings que tenia per aquell vespre (tot i que sembli que no hem puc queixar per això ja que vaig ser jo mateix qui va decidir cancel·lar-los però tot i això, hem va quedar mal gust de boca), el dia avans havia quedat molt penjat el planing pel dissabte vespre i el possible pla substitutori se n'havia anat a norris. A més, dissabte al matí, tampoc vaig aconseguir que un pla "molt astut" d'última hora tirés endevant...

Però com dic, no deixa de ser curiós com funcionen aquest tipus de coses... Havia tornat de la compra, estava estirat al sofa planxat emocionalment (no hem malentengueu, no estava enfonsat, potser només una mica fustrat) esparant que passesin les hores d'un cap de setmana que pintava aborrit quan una simple trucada va aconsguir canviar les coses.

La veritat és que aquest ha estat un molt bon cap de setmana, m'ho vaig passar de conya sopant amb quasi tots els amics de Vila (feia un any que la Ma i la Sus havien marxat a Dublin, i aquest era el primer cop que ens tornavem a reunir tots), i m'ho vaig passar de conya ahir a la tarda vespre compartint amb els amics les desgràcies esportives del cap de setmana (com ja sabeu, era una apasionat seguidor del duet Ferrar-Schumager [snif]) en la doble sessió F1-Futbol...

Hem toca la moral el títol mundial de l'Alfonso, i sempre m'ha molestat molt la "xuleria madrileña", però al cap i a la fi, les sensacions i emocions tenen matisos: l'imatge de l'adelantament del Schumi al Raikonnen la tindré gravada durant molt temps i la memòria, i la derrota del barça fa que guanyi la porra de la feina...).

Es curios tot plegat...

GatitoBonito

Eleccions catalanes - "EL DEBAT" (3 de n)

2006-10-21T12:39:00.000+01:00

No puc dir que veies tot el debat, ni molt menys! Si en total van ser 20 minuts ja és molt!

Però de fet, pel poc que vaig veure, tot va seguir el guió que m'imaginava:

L'únic polític amb carisma és el senyor Mas, clar que li sobren la xuleria i aquest somriure esculpit de "soc superior i ho sabeu".
El senyor Montilla (hi va ser?), com sempre, un zero a l'esquerra (si més no està al costat que li toca) pel que fa als "parlaments": és cert que si l'escoltes bé diu coses interessants, però clar, has hagut d'aconseguir no adormir-te!!!!
El senyor Rovira sempre intentant mantenir una equidistància impossible que, com sempre un altre cop, no el deixa moure's ni un milímetre i clar, això l'enfonsa.
En el cas del Saura, potser si que com m'ha comentat un amic aquest matí, està una mica massa desquiciat i el van perdre el nervis.
I per últim el senyor Piqué. Ho haig de confesar, és un paio que hem te realment sorprés: va ser l'únic que, verbalment, va poder plantar cara al Convergent, te un parlament realment connexe i dirigit, això si, el perden els seus jefes (no serveix de res dir que "t'estimes" aquest pais quan els teus caps no fan res més que atacar-lo i insultar-lo... amb situacions així les teves paraules perden força).

En fi, que després de no se quantes hores de debat, continuo pensant el mateix, al final tindrem un govern de dretes recolçat per un supossat partit d'esquerres que l'únic que li interessa és estar en el poder (com tots, això també s'ha de dir...).

GatitoBonito

Eleccions Catalanes (2 de n)

2006-10-19T07:39:00.000+01:00

Ho reconec, estic del tot perplex!!!!!!!

Que no hi ha eleccions en uns 15 dies? On estan el candidats? Quines promeses absurdes ens estan fent? Quin insults estan fent servir contra els seus oponents de forma més o menys elegant?

Porto uns dies fent una ullada a la premsa digital i ni rastre de la campanya, ahir hem miro "l'apertura" dels noticiaris nacionals i ni esment, aquest matí a la radio (això si, una cadena de "formula músical" però que a les 8 dona un petit recull de noticies) i l'única noticia sobre catalunya son les sortides dels bombers per les pluges...

Ja ho he dit, estic del tot descolocat, "esto ya no es lo que era..."

GatitoBonito

House... can wait?

2006-10-17T08:53:00.000+01:00

En fi, aquells que hem coneixeu (jajaja com si això ho llegis algú que no hem coneix) sabeu de la meva diguem-ne devilitat per aquest metge irreverent...

Fa ja un temps que espero amb ansies els nous capítols (si, ja se que m'els podria haver baixat d'internet, però no tindria la mateixa gràcia ni la mateixa emoció!), i per fi ha arribat el dia... de fet el dia en que hem grabaran els capítols (jodete! ara com justifico el que he dit al parèntesi anterior?)...

Que com es que me'l grabaran? Bé, he rebut una oferta molt temptadora per anar a escoltar un "cuanta cuentos" mexicà amb el meu germà, la seva dona (suposo) i una amiga alemana que hem volen presentar...

En fi, cadascú te les seves devilitats, i si, les dones en son una de les meves... A aquells que tingueu la sort de que no us en volen presentar una, disfruteu de la sèrie!!!!!!!!!!!!

GatitoBonito

De "pelotazos" va l'assumpte

2006-10-17T08:32:00.000+01:00

En el meu repas a la premsa diaria d'avui, de bones a primeres, m'he hagut de parar només començar (tot i la meva vena "premsa-masoquista" el primer diari que miro és El Pais, així que no si el nostre estimat "El Mundo" s'haurà fet resó d'aquesta noticia), i es que el que m'he trobat, no per reiteratiu, m'ha deixat de sorpendre'm...

http://www.elpais.es/

En fi, la veritat és que aquest cop a tocat a la dreta rància del pais, però no tinc cap dubte de que l'esquerra està igual (tot i que sempre he tingut la impressió que tant el temps que triga la dreta en fotre ma a la caixa, com la quantitat que en treu o la manera de fer-ho és el que els diferencia [aquest cop han estat barruers, però el més gran frau de la història d'aquest tipus, la privatització de Timofónica, va ser un robatori de gua blanc impressionant]).

GatitoBonito

Eleccions catalanes (1 de n)

2006-10-15T09:58:00.000+01:00

Bé, no se quin dia comença exactament la campanya oficial per les properes eleccions a la Generalitat, però avui, amb el meu "El Pais" dels diumenges venia una "bonica" còpia del documental(¿?) ConfidencialCat que ha editat CiU (que modelnos s'han tornat aquest convergents...).

De moment ni tan sols he decidit si el veure (encara que suposo que si, hem pica la curiosistat) però aquest simple fet ja m'ha fet entrar de ple en aquestes properes eleccions (qui esperi que faci una defensa d'algun dels partits va per mal camí, avui per avui, tot i que tinc vastant clar que votaré, prefereixo enfotrame'n de tots una mica).

Així que, de moment, us deixo aquí la meva impressió de com veig les candidatures i com crec que acabarà tot plegat:

- PSC: la veritat es que el mudet Montilla (MM a partir d'ara) hem sembla una persona de despatx impressionant: va ser peça funamental en el Pacte del Tinell (que aquest fos bo o no ara no ve al cas), va fer molt perquè el parlament de Catalunya pugués aprovar la proposta d'estatut, etc. Això si, en un concurs de caràcters, el guanyarien més d'una ameba espabilada! (que consti que jo hagués preferit com a candidat l'Iceta, però clar, aquesta "nació" no està preparada per depen quines modernitats encara).
- ERC: en fi, mister mostatxo Carod Rovira (MMCR) i el seu fidel(¿apunyalador?) Puigcercós (Putxi) hem semblen dos demagogs fora de joc. Primer que aprenguin de les seves propies cagades i que després demanin! El pacte d'esquerres no s'ha enfonsat només per culpa seva, però si son els que li van cavar la fosa on s'ha hagut d'enterrar. La veritat, continuaran tenint el recolçament dels joves independentistes (bé, de fet, "visto lo visto" més aviat seguiran les seves ordres) però crec que amb tant excentricitat infantil(ara dic que si, ara que no, ara com t'odio perque parles amb aquell que no m'agrada) i errors (ja m'imagino la conversa entre el Putxi i el MMCR: nem a fer una volteta per la catalunya nord Carod? Vale, ja posso jo el cotxe Putxi...) han perdut tot el vot nacionalista pragmàtic (aquell que ja li estaria bé que Catalunya fos independent però el que vol es no tenir problemes).
-ICV: en fi, aquests seran sempre un somni impossible. No se, potser el dia que comencin a tocar una mica de peus a terra les coses canviaran però de moment... Quantes de les seves "super-mesures" ecològiques han tirat endevant? Quantes que no han estat acceptades han provocat una tensió real i forta amb els seus socis de govern? Pinten quelcom realment si sempre es dediquen a queixar-se "por lo vagini" i després res de res? En fi, jo d'ells hem dedicaria una mica més al pragmatisme i a solucions reals als problemes!
- CiU: el senyor Mas (CC per CiberConseller), que darrerament sembla més un aspirant a Berlusconi i/o Zaplana amb aquest afan que te per semblar un pimpollo, per desgràcia crec, és el més intel·ligent de tots: sap que no poc fer-se amb els vots del PSC, però també sap que pot "ajudar" a que molts fugin cap al PP i per altre banda te molt clar que ha de captar els vots que avans comentava pot haver perdut ERC. La veritat, coneixem perfectament la coal·lició de deretes d'aquesta gent (no a l'abort, no als matrimonis homosexuals, afavorir l'educació privado i privilegiada, augment dels impostos indirectes, etc.). Al igual que els senyors MMCR i Putxi, és un gran demagog, però sap dosificar intel·ligentment aquesta faceta...
- PP: En fi, quan sento parlar al senyor Piqué, sempre penso que, com a polític, es realment bó (el millor segons el meu parer, s'ha de ser molt bó per ser del PP i sobreviure a Catalunya!!!). Llàstima que tingui aquesta cobardia de la que fan gala les poques persones decents (hem refereixo a líders no a les bases) d'aquest partit: al igual que el senyor Gallardon, s'e 'hi fa el cul mermelada cada cop que l'hi foten un calvot els testaferros del partit (a més, Piqué te el problema afegit de que ell no és ni molt menys alcalde com l'altre ni te realment possibilitats).

Que com acabarà tot això? Crec que tots sabem la resposta, CiU guanyarà les eleccions per poquet (aquest cop tant en vots com escons) i acabarà pactant amb ERC (que un cop a tastat el poder, perdrà el cul per tal de no deixar-lo anar).

En fi, com deien els romans... alea jacta est!

GatitoBonito

Rectificació

2006-10-14T12:30:00.000+01:00

En l'entrada sobre "Queer as Folk" vaig esmentar una companya de feina...

No se perquè s'em va acudir utilitzar aquesta expressió en aquell moment, i, de fet, si no fos perquè ella mateixa m'ho va comentar possiblement no me n'hauria adonat de la meva falta...

De fet, la persona amb que vaig estar comentant "la jugada" és la Lola i el que hauria d'haver dit es que havia estat comentant "la jugada" amb la meva amiga...

Com ja et vaig dir, no se perquè vaig utilitzar l'expressió "companya de feina", no se, se m'en va anar el cap.

Com ja et vaig dir personalment, ho sento, però també he cregut opurtú fer-ne la rectificació aquí...

GatitoBonito

Gran Hermano

2006-10-14T12:11:00.000+01:00

A aquells qui pensin que ara hem donarà per parlar del concurs de Tele 5 sento dir-los que es quedaran amb les ganes (de fet, dels que llegiu això, només crec que n'hi ha un que segueixi el concurs... amb poc intentsitat, però... oi Nachete?).

A que ve doncs el títol de l'entrada? Avui llegia la premsa en paper per variar (mira, avui m'ha donat per fer-me una passejadeta fins al quiosc de Bellaterra a comprar-me "El Pais" i llegirme-la allà mateix en un banc a sota els arbres) i entre les moltes noticies m'he quedat amb aquesta: "Europa somete a debate las etiquetas 'espía'".

Per aquells que no sapigueu que son aquestes etiquetes (ara tampoc hem faré el xulo, fins que no he llegit el diari ni sabia que existien) la idea és simple: es subtitueix el codi de barres per un petit microxip que no és res més que una "mini-radio" que transmet un codi que no només identifica el producte en si sino que n'envia dades personalitzades del mateix (per entendrens el codi de barres d'un paquet de yougurts indica només això, mentre que el microxip podrà aportar informació del tipus lot, posició a les estanteries, etc.) de tal manera que es podrà fer una traça exahustiva de la vida del mateix i, fins i tot, permetrà que passem amb el carro de la compra pel costat de la caixa i immediatament en tinguem l'import sense necessitat de treure les coses del mateix.

Donc bé, quin és el problema de tot plegat? Molt sencill, que passa un cop surto de la botiga? (pensem que això és quelcom que es pot possar no només als supers, sino també a la roba, productes de regal, etc.) Que passa si el meu vei és un "vouyer pervertit" que s'ha fet amb un lector d'aquests xips? (lo de pervertit ho dic perquè dedicar-se a saber que compra el vei hem sembla de una perversió suprema!). És això un atac contra la nostra intimitat? Les oficines dels consumidors, a més, alerten que amb aquest mètodes "les empreses podran crear un perfil dels compradors" (de fet això ja ho poden fer només amb el tiquet de caixa) això si, molt més personalitzat.

Si a tot això hi afegim que, casualment, en aquestes darreres setmanes he tingut discussions amb els meus jefes per temes de la protecció de dades, doncs ja us podeu imaginar perquè m'he possat a divagar sobre tot plegat.

De veritat la nostra compra és "íntima"? Que hi ha de dolent en que una botiga sàpiga les preferències dels seus clients? Hem preocupa realment que el meu veí pugui saber que m'he comprat uns calçotets CK? (clar que si el que m'hagués comprat fos un conjunt de llenceria potser si que hem preocuparia més).

És evident que la intimitat de les persones és quelcom importantíssim, però hi ha coses que hem semblen absurdes. No hem crec que tinguem una capacitat tecnològica que permet aquests microxips i a la vegada no siguem capaços de trobar la manera d'assegurar que aquests "morin" un cop sortim per la porta de la botiga.

En fi, hi ha mil maneres per atacar la privacitat del veï, però jo hem pregunto ha de ser el veï el que es preocupi d'això o ha de ser l'estat qui ho faci? Com sempre la resposta està en un punt mitg que no se perquè mai som capaços d'assolir...

GatitoBonito

Queer As Folk

2006-10-06T12:20:00.000+01:00

Dimarts passat va acabar la primera temporada d'aquesta atrevida? transgesora? diferent? novedosa? serie a Cuatro.

La veritat és que no puc dir que hi estigui enganxat ni molt menys, de fet quan la vaig veure per primer cop vaig pensar que tirava dels pitjors estereotips del mon gay. Tot i això la sèrie estava bé i va fer que, sense ser un "fixe", l'anès seguint.

Aquesta setmana però, per casualitat, en vaig parlar amb una companya de feina i hem va fer reflexionar una mica sobre aquella primera impressió que havia tingut. De fet, hem vaig adonar que estava en un error. És veritat que hi ha estereotips: el gay promiscu que l'únic que busca son relacions físiques, el gay ja entrat en una edat una mica més avançada que busca una parella estable, la "loca" estrident que "perd oli" i, potser aquest si que és sortia dels estereotips, finalment un noi gay sense cap estridència, amic de tos i enamorat de tota la vida del primer.

Doncs com deia, tot pensant-hi, me n'he adonat que molts dels meus amics "heteros" es podrien classificar d'una forma semblant. De fet, moltes colles d'amics presenten els mateixos patrons: promiscus, "machotes", altres que busquen estavilitat, etc...

Sí que és veritat que la sèrie és transgresora en quant a la imatge: no s'han tallat gens ni mica en les escenes de sexe gay i més d'un genital s'ha vist de passada. Però de fet, en moltes sèries, "heteros" ja pasa això avui en dia.

En fi, que tot plegat m'ha fet adonar de que sense poder-me denominar homófob, si que possiblement tenia les meves manies i idees preconcevudes al respecte i que calia revisar-les. Se que la TV no és ni molt menys la realitat, però també estic convençut de que en pot ser un reflexe i una aproximació prou vàlida (i, de fet, crec que sèries com Queer As Folk, vassen part del seu èxit en aquesta estratègia) i, per tant, en aquest cas, la puc utilitzar com a font per a replantejar-me les meves "conviccions".

A tots aquells que no l'hagueu vista, sincerament, us la recomano. Us pot agradar més o menys, però la veritat és que m'ha fet adonar-me'n de coses que no havia vist, perquè sencillament no m'hi havia parat a pensar.

GatitoBonito

BiH

2006-10-02T09:59:00.000+01:00

Després de dos viatges en un any, convivint amb gent de Mostar i rodalies amb un grup d'estudiants de un curs de fotoperiodisme tinc un sentiments molt especials cap a Bosnia-Herzegobina i la seva gent.

No crec que sigui la persona més indicada per parlar del conflicte, ni dels seus antecedents, però si crec que després d'aquest temps allà tinc una opinió sobre la postguerra força vàlida.

La situació, per a qui no la conegui massa, és, bàsicament, la de tres etnies (serbis [catòlics ortodoxos], croat [catòlics] i bosnis [musulmans]) que aparentment conviuen sobre un mateix territori.

Perquè dic aparentment? Simple, tot i que comparteixen el mateix pais, ni tenen el mateix sentiment per ell, ni les representants polítics son el mateixos, ni comparteixen vida cotidiana ni res que es pugui assemblar a una convivència real. Pitjor encara, tots tenen motius per odiar-se mutuament (potser si que en números globals el bosnis van ser els més masacrats durant la guerra, però també tenen coses de les que apenedir-se) i, de fet, ho fan! Tant és així que la gran majoria de gent creu que les forçes internacionals no es poden retirar encara (i això que ja han passat 10 anys!!!!).

En fi, avui repassant El Pais Digital, m'he trobat amb aquesta noticia:

http://www.elpais.es

que bàsicament ve a explicar una situació que, tot i que ja coneixia, no deixa de ser preocupant:

Els serbis (que de per si ja dispossen del seu propi pais dins BiH, la república servska) han votat a representants dels partits de ultra deretes.
Els croats han triat a partits que defensen la segregació croata.
Els bosnians són els únics que han votat per representants que opininen que Bosnia hauria de ser una pais unit i "únic".

La veritat és que cada dia tinc més clar que, per desgràcia, algun dia tornaré a sentir a parlar de guerra a Bòsnia-Herzegobina...

KO del "Spanish Power"

2006-10-01T11:22:00.000+01:00

Una de les meves grans aficions? La formula 1... Això si, una mica de respecte per "la gent gran" que jo ja seguia la F1 quan el Kaiser ni tant sols era pilot.

De tota la vida Ferrarista (això implica que, tret els últims anys, he hagut de "patir" moltes fustracions... a ja ningú recorda que el primer campionat que va guanyar "SchumiFumi" de vermell era el primer de Ferrari en més de 20 o 25 anys?).

Això vol dir que donat que aquest any per fi s'ha possat la F1 interessant (soc el primer en reconeixer que els anys de reinat del Kaiser van ser una mica pessats [ara, que també m'ho vaig passar bé veient com apallissàvem els rivals]) avui he fet l'esforç d'aixecar-me per veure la cursa en directe (tenint en compte que vaig anar a dormir a quarts de quatre i que m'he aixecat a les set, no està gens malament) i me n'alegro.

Quan tot pintava bé per a "mister alfonso" (com m'agrada anomenar-lo) he sentit el comentarista "parcial" de T5 anomenar al pilot espanyol com a "Spanish Power"...

En fi, com a persona no en tinc ni idea de com és aquest noi, com a pilot a dins d'un F1 és un geni, però com a pilot fora del cotxe... algú recorda les declaracions aquelles de que ell "sempre corria sol"? Com és que avui ningú n'ha fet esment? Perquè sempre que li passa quelcom dolent és problema de l'equip i quan li passa algo bó és que ell és genial? Perquè pel fet de ser espanyol m'ha de caure bé? I el més important perquè convertim un esport que no te res a veure amb el 99,99% de la població en una qüestió nacional?

Hem cau com el cul aquest paio (com a pilot), hem cauen com el cul algú dels qui el rodeja (per possar dos expemples: el periodisme objectiu del Sr. Lobato i, no se ven bé quines funcions te, el Sr. Agag [ja sabeu, el que es va casar amb la filleta del bigotis]), hem cau com el cul el Briatore (aquesta "xuleria italiana" no la soporto) i avui, per fi després d'esperar tota una temporada, puc estar content perquè quan se les prometien molt felices, gerro d'aigua freda!!!!!!!!!

Qui sap, potser m'haig de menjar les meves paraules en poc temps i el Senyor Alfonso acaba guanyant el campionat, però... "que me quiten lo bailao!!!!"

Definitivament, avui he tingut un bon matí...

"El Mundo" Vs. el mon (II)

2006-09-27T10:26:00.000+01:00

En fi, ja fa dos o tres dies que vaig veient, en la premsa "seria" noticies que van desmuntant, cada cop més, les hipòtesis de conjura "judeo-masónica"... quin diari no les publica?

www.elpais.es
www.elmundo.es
www.abc.es
www.lavanguardia.es

"El Mundo" Vs. el mon

2006-09-22T08:01:00.000+01:00

Qualsevol persona que s'hagi atrevit aquest últims dies a donar-se una volta per les webs de diversos diaris "seriosos" (les cometes fan referència a un dels diaris...):

www.elpais.es
www.elmundo.es
www.abc.es
www.lavanguardia.es

huarà vist que, al igual que passa al parlament espanyol hi ha una confrontació oberta entre el diari del senyor Pedro J. Ramírez i la resta.

La veritat es que, a simple vista, sembla absurd i idiota continuar mantenint aquesta pressió constant sobre aquest tema, més si tenim en compte els arguments en que se sostenta aquesta suposada conjura "juedo-masónica" (ja sabeu la teoria que entre el PSOE-"El Pais"-ETA-Terroristes Islamnistes l'11 M no va ser res més que un cop d'estat encovert).

Però la veritat es que a mi hem fa por tot plegat. Habitualment la gent només llegeix un diari, escolta una cadena de ràdio i veu un informatiu (fins i tot jo tret d'aquestes èpoques d'autoflagelació que tinc), i això és el que realment és perillós!!!

El votant i simpatitzant dels senyors Rajoy, Acebes, Zaplana, etc. llegeix, escolta i veu només els mitjans adscrits "al règim" i avui ni se n'enterarà que l'àcid bòric que va desapareixer dels informes no era res més que un insecticida (en el cas del detingut islamista) i un cosmètic (en el cas dels etarres detinguts). Tampoc s'enterarà que dins del PP, on supossadament tots pensen igual, un tal Piqué (algú que els molesta molt però que en canvi no fan fora perquè saben que és l'únic que els hi pots aconseguir alguns escons a Catalunya) opina que la línea de pressió actual és insensata.

Sempre he tingut la impressió que el votant i simpatitzant del PP està, com el burros, obligat per l'amo a mirar només en la direcció que aquest li marqui (bonica manera de donar voltes per no recordar una paraula), tot i que també he tingut sempre l'esperança d'equivocar-me... Però tant les eleccions municipals després del prestige, com les generals (on, no ho oblidem, van aconseguir més vots que en les penúltimes eleccions quan van tenir majoria absoluta) hem fan ser pesimista.

El PP va ser derrotat aquell 14-M perquè més d'un milió de votants van sortir a castigar-los per les seves mentides (també hem sembla molt fort que hagi de morir tanta gent per a que ens n'adonessim que s'havia de castigar a aquesta gent)... La veritat, espero que tota aquesta gent se n'adoni en les properes generals que sel's ha de tornar a castigar per evitar que puguin tornar a mentir, manipular, estafar (parlem de l'Ave?), etc...

NOTA:

Només per a que en quedi constància...

La Audiencia Nacional ratifica que el 11-M fue obra sólo de islamistas con goma-2 eco

Memòria històrica

2006-09-20T09:02:00.000+01:00

Sempre m'havien dit que el valor d'estudiar història és "coneixer els errors del passats per no cometrel's en el futur".

La veritat és que fa anys que vaig deixar de creure que això era així, sino que els hi diguin als tailandesos (per possar l'exemple més proper en el temps): realment algú minímament racional creu, a dia d'avui, que per les armes, a la llarga, s'aconsegueix arribar a cap lloc?

Doncs això, que d'apendre dels errors del passat res de res (de fet, tenint en compte que a nivell individual tots tendim a repetir els mateixos errors una i altre vegada, no se perquè hem de pensar que a nivell col·lectiu la cosa serà diferent), però això no vol dir, si més no per a mi, que la història no tingui cap valor, tot el contrari, la història s'ha de coneixer sense cap finalitat en espcial, s'ha de coneixer perquè ens explica qui som i com hem arribat fins aqui, s'ha de coneixer perquè, tot sovint, és l'únic que queda d'aquells que van participar-hi...

Que a que ve tot això? Repassant avui els diaris digital m'he trobat amb aquest article:

http://www.elpais.es/articulo/cultura/Memoria/detallada/inexistentes/
elpporcul/20060920elpepicul_1/Tes/

i tot plegat m'ha fet pensar en la discussió d'aquests últims dies sobre la llei de la memòria històrica.

La veritat és que, en part, entenc que a determinada gent no els hi agradi la llei (a qui li agrada que s'aireigin les seves vergonyes?!?!?!?). Però només en part! Com s'entén que els senyors del PP diguin que s'ha de deixar tranquila la història i després es presentin al congrés a demanar més investigacions sobre l'11 M?

Sincerament, entenc obvi que la història l'escriuen els vencedors, i és estúpid pensar que en aquest cas la cosa no ha anat així...

Las declaraciones del Papa contra la 'yihad' indignan al mundo musulmán [El Pais 15-Sept-2006]

2006-09-15T19:21:00.000+01:00

Aquells que em coneixen saben bé dels meus sentiments respecte a l'esglèsia catòlica. En fi, tot i que he titulat com a Divagacions aquest blog, no és ara el moment d'entrar a fons en aquest assumpte (avui no tinc el dia), però si que introduïré un tema al que, segur, més endevant hi tornaré.

El que si que he fet, tot pensant tant en la noticia com en el blog (casualitats de la vida, pensant en com inagurar aquest blog he obert la pàgina web de "El mundo" i després la de "El Pais"), ha estat buscar informació sobre aquest personatge per a intentar que la opinió que donés aquí fos mes complerta.

Doncs bé, tot buscant m'he trobat amb aquestes declaracions fetes pel personatge en qüestió no puc dir exactament quan:

Es inútil respaldar simplemente a las instituciones, si no hay personas que las sostengan a partir de una convicción íntima.

i, aquesta declaració m'ha portat el record d'una discussió que ja he tingut algunes vegades amb un company de la feina sobre el respecte cap a la institució de l'esglèsia.

Com ja he dit, avui no tinc el dia per tal de possar-me a divagar sobre les conviccions intimes del senyor Ratzinger (o Benedicte, o com es vulgui anomenar), només deixaré la seva opinió sobre la homosexualitat:

perversidad intrínseca de los actos homosexuales y el desorden objetivo de la inclinación homosexual.

En fi, que per kafkià que sembli, estic totalment d'acord amb aquest home, no es pot donar suport a una institució sense tenir en compte les conviccions íntimes d'aquells que la sostenen.

Principis

2006-09-15T18:46:00.000+01:00

Bé, suposo que un dia o altre s'havia de probar això del blog. La veritat, amb "la inconstància" que hem caracteritza és de supossar que aquesta aventura no durarà gaire, però mira, ja feia temps que hem rondava la idea de probar-ho així que per fi m'he decidit: a veure que tal l'experiència.