miércoles, noviembre 29, 2006

S'ha de ser senyor...

Els meus amics coneixen perfectament la meva falera per la F-1 i especialment pel Kayser... Sempre he pensat que el mon en que es mouen aquests paios és d'un egocentrisme exagerat i ple de testosterona, però això no vol dir que no es pugui ser un senyor...

http://www.elpais.es

GatitoBonito

lunes, noviembre 27, 2006

Video política

Bé, sembla que la iniciativa de CiU ha "calado hondo" en la política d'aquest pais.

Després d'aquell espectacular "ConfidentialCAT" amb el que el senyor Mas va fer tants amics (ejem, ejem...) i de les grans cagades del PP al incluore en un video-denuncia sobre la violència al carrer durant el govern del senyor Zapatero imatges de quan ells governaven i de revoltes a Medellin (Colombia), ara és el PSOE el que s'atreveix a "tirar-se" a la piscina amb un video sobre l'actuació del govern Aznar durant la tregua d'ETA l'any 1998:

http://www.elpais.es

L'altre dia lleigia, en un blog de no se qui a "El Mundo", que és lògic que els partits començin a modernitzar les seves estartègies electorals i que era obvi que no havien explotat convenientment els mitjans audio-visuals i més concretament el mon multimèdia i internet.

Estic d'acord amb aquest raonament. Moltíssima gent comença a utilitzar internet per tenir un contacte diari amb la realitat (pagar impostos, llegir diaris, veure noticies, etc.) el que ja no trobo tant bé es que la única manera que hagin trobat per aprofitar aquests mitjans sigui ja no la denúncia de certs fets (i dic denúncia en un sentit més aviat figurat) sino la manipulació descarada, partidista i propagandista que es fa de la informació.

De moment només he vist un avanç del video dels socialistes, un video del que ells han dit que preten relatar els fets "sin poner adjetivos ni hacer comparaciones", però que, molt hem temo, no serà res més que una altre visió parcial i partidista de tot plegat.

En fi, si més no, segur que podrem "disfrutar" una mica amb tot plegat...

GatitoBonito

martes, noviembre 21, 2006

Coses que fan molta rabia...

De veritat, hi ha coses que no necessiten comentaris...

www.cadenaser.com

GatitoBonito

(Editat)

Com que veig que la pàgina web a la que feia referència va canviant, només comentar que avui surt a la venta un llibre sobre Esperanza Aguirre on la presidenta de la comunitat de Madrid (càrreg pel que cobra quasi 17 milions de les antigues pesetes) revela que "no arriba a fi de mes"... com ja he dit, sense comentaris.

Cose que mai entendré...

És cert que havent tantes i tantes coses en les que pensar i/o reflexionar, és difícil arribar a tenir una opinió raonada sobre totes les coses. És a dir, tots som capaços d'emetre un judici ràpid sobre qualsevol tema (i m'estic referint a qüestions de la vida cotidiana, no sobre física quantica evidentment), però també és veritat que molts d'aquests judicis ràpids es basen més en sensacions que no pas en opinions a les que s'hagi arribat d'una forma raonada.

El tema que avui m'ocupa? La violència de gènere. L'any passat vaig assistir a un petit "curs" sobre el tema per una simple raó: no he entés mai que la gent es consideri propietaria d'altre gent i sincerament, per més voltes que hi doni voltes, no ho aconsegueixo entendre... No aconsegueixo compendre ja no el fet últim de l'assesinat (que és el que tots acabem percevent), sino simples coses com dir-li a la teva parella que es pot o no possar, o decidir que la teva filla no ha d'estudiar sino preparar-se per el matrimoni, etc.

Hi he donat moltes voltes i la veritat és que mai ho entendré...

GatitoBonito

P.D.: com sabeu molts dels temes que toco venen provocats per quelcom que he llegit o vist, en aquest cas ha estat una qüestió doble, per una part la reedició de la campanya publicitaria de "talla amb el mal rollo" i avui mateix aquest article del pais www.elpais.es.

jueves, noviembre 16, 2006

Voleu dir que anem per bon camí?

Entre els 1785 tertulians televisius que hi ha en aquest pais (traient els 1750 que es dediquen a la premsa rosa) hi ha una que sempre m'ha tret especialment de polleguera: la Pilar Raola (la veritat, sempre l'he vist com una falsa).

Però mira, quan te raó te raó... Avans d'ahir per casualitat la vaig pillar en un d'aquests moments televisius fent una reflexió que, sincerament, hem va semblar molt i molt encertada, comentava que el periodisme seriós d'aquest pais ha perdut el nord, i que començava a agafar el mateix camí que el de la premsa rosa:

www.elpais.es

Com molt bé va dir la senyora, la noticia no hauria de ser que la famosa o el famos de torn ha acabat a presó sino que el que importa es l'estafa que estem patint amb un tema tant important com la vivenda (perquè no oblidem que si un constructor ha de pagar X milios d'euros a un alcalde per construir, després serem nosaltres qui els hi pagarem amb ell)...

Voleu dir que anem per bon camí?

GatitoBonito

Encefalograma plano...

Bé, per fi estic a la recta final de l'auditoria... Perquè aquells que us hagueu pensat que l'auditoria s'acava en el moment que l'auditor surt per la porta aneu equivocats, ja que darrera seu deixa (o ha deixat en aquest cas) cinc fàtidics? fastigosos? papers amb el que en un sistema de qualitat s'anomenen "No Conformitats" (que és la manera que tenen els auditors de dir: "esto no esta bien") a les quals sel's hi ha de donar resposta.

Però clar, donat que avui i demà el meu cervell està de vacances (si, ja se que amb això convido a la broma fàcil, però és així) aquesta feineta la deixaré per la setmana que ve (tot i que segur que la jefa les voldrà fer avui, però "que conmigo no cuente").

Ja vaig dir fa un temps que, tot i que tenen les seves coses bones, els sistemes ISO son tant estándards que acaben perdent molt del seu sentit. Avui m'hi reafir-mo: com dues noies que en sa vida han vist un sistema integra de qualitat i medi ambient per a una escola universitària et poden arribar a dir que ho estas fent bé o malament amb només dia i mitg? Fàcil, l'únic que han pogut fer és dir coses com: us falta aquell paperet (en aquest cas un que digui que hem anat a la deixalleria a tirar coses), a aquest altre li falta aquesta mariconadeta i coses per l'estil que, en el fons, ni et fan ser millor treballant ni t'aporten res de res... però en fi, així és el mon de la qualitat...

GatitoBonito

viernes, noviembre 10, 2006

Coses que impressionen...

Ahir era dia de festa a la UAB. Els que hi heu estat ja sabeu com son: molta veguda, molt tabac i el que no és tabac, gent tirada pel terra... els que no, no crec que us costi fer-vos una idea...

El primer que et ve al cap és "esto ya no es lo que era" (en part és normal, ja no es celebren al mateix lloc i els teus companys fa temps que van marxar). El segon possiblement sigui "necessito una cervesa" i així vas fent...

El tema està en que en algun moment de l'esdeveniment, et diuen que aquell d'allà es el noi de 20 anys que està liat amb una amiga teva i et troves pensant "vaya crio!" i de cop te n'adones que tots ells son si fa o no fa de la mateixa època, te n'adones que el primer cop que tu vas anar a la festa de la UAB molta d'aquella gent no tenia ni 10 anys, i et trobes totalment fora de lloc...

Es cert que un cop coneixes la gent, les distàncies s'escurcen (molts dels meus "col·legues" de per aqui no han arribat ni de lluny als 25) però ahir a la tarda, asentat en mitg de tantíssim desconeguts, hem vaig sorpendre a mi mateix pensant "que petits que son, no m'extranya que quant tens aquestes edats els pares et tractin com a una criatura"...

La següent sensació que vaig tenir me la guardo per a mi...

GatitoBonito

jueves, noviembre 09, 2006

La hipocresia de l'esglèsia

Bé, com ja vaig dir un cop en un dels meus primers posts, la relació entre jo i l'esglèsia és de un profund odi (no crec que ho digués amb aquestes paraules, però és així).

La veritat es que soc dels que pensa que, de tant en tant, un s'ha de replantejar les seves creències. És evident que no ho faig cada dia, però si que hem passa que quan llegeixo noticies sobre temes com ara aquest, intento fer una petita "revisió" de les meves idees...

http://www.elmundo.es

Doncs bé, hem continuo reafirmant en les meves opinions. Com destaca l'article:

"La Santa Sede ha reiterado en varias ocasiones que el derecho a la libertad de expresión, hecho oficial en la Declaración Universal de los Derechos Humanos, está sometida a límites justos, en especial cuando el ejercicio de este derecho puede ofender los sentimientos religiosos de los creyentes"


i jo hem pregunto, també van pensar en això quan, no fa ni dos mesos, el Papa va dir allò de que l'islam era una religió establerta amb l'espasa? Es que son més importants els sentiments religiosos dels creients que els sentiments d'una persona? Quina mena de respecte tenen ells cap a aquells que estem a favor de l'abortament, el matrimoni gay, etc. quan ens titllen de pecadors i "males persones"?

De vertitat, no suporto a aquelles persones que l'únic que fan és reclamar tots els drets del mon per ells però mai s'apliquen quan els hi son desfavorables...

GatitoBonito

domingo, noviembre 05, 2006

Eleccions Catalanes - Tripartit?!?!?!? (7 de n)

Ara mateix no tinc massa temps per comentar la noticia, però la veritat es que estic realment sorprés amb l'anunci d'aquesta tarda... el que hauria donat per veure la cara del senyor Mas!!!!!!!!!!!!!!!!!!

GatitoBonito

viernes, noviembre 03, 2006

Coses que importen

En ple procés electoral (per molts potser això ha acabat, per mi, encara queda un mes [la votació al parlament per escollir president serà el dia 1 de desembre] per a que realment s'acavin les eleccions), els candidats fan promeses i mes promeses que no cumpliran, i, estic convençut de que tots els votants ho saben.

Així, perquè uns votant esculleixen un o altre partit? (o com un amic meu, que va anar fins al col·legi electoral i un cop alla, es va mirar totes les paperetes i en no veure res que realment li agrades, se'n va anar). Doncs sincerament, crec que hi ha moltíssima gent que acava escollint un o altre (aqui hem toca dir allo de "jo no soc així" però en part si) per els grans trets que defineixen un partit: nacionalistes/no nacionalistes, dretes/esquerres, amb un candidat amb presència, etc...

La veritat es que no soc ningú per criticar el que fa la gent (tot i que, sincerament, com en aquest cas n'hauré de patir les conseqüències, si crec que tinc dret a dir el que en penso), però crec que tots ens hauriem de fixar més en les coses que realment importen.

Clar que la premsa també s'hauria d'aplicar la mateixa medicina:



Sincerament, és important saber qui pactarà amb qui, però m'interessa molt més saber qui aconseguirà que titulars com el petit de l'esquerra canviin la paraula "subió" per "bajó"...

Ens hauriem de fixar tots en les coses que importen, jo el primer...

GatitoBonito

jueves, noviembre 02, 2006

Eleccions Catalanes - Pactes (6 de n)

Bé, com ja era d'esperar el senyor Mas ha guanyat les eleccions (ni tant sols aquest cop ha passat allo de que un tenia més vots i l'altre més escons...), així que ara comença una de les parts més divertides d'aquestes situacions: els pactes.

A saber, tenint en compte les diverses possibilitats:

- CiU+ERC (69 escons): és la meva aposta. Sincerament, qualsevol altre pacte que CiU busqui és un pacte una mica antinatural (bé, es veritat que, com a pacte natural sempre ha tingut al PP, però aquest cop, ni li assegura la majoria, ni és justificable), així que estic convençut que li donaran a ERC tot el que demani i més (segur que, per començar, ja li han ofert al senyor Carod la conselleria en cap), així que m'extranyaria molt que aquest no fos el futur govern de la Generalitat.

- PSC+ERC+IC-V (tripartit - 70 escons): la veritat, veig difícil que, havent-hi les mogudes que hi ha hagut amb el tripartit en el passat, aquesta sigui una opció real (no oblidem que ERC ha estat apunyalada dos cops, una fotent fora el Carod i l'altre fotent-los fora del govern. És veritat que en els dos casos, el senyor Maragall tenia totes les raons del mon per fer-ho, però, suposo, no deixa de coure als republicans).

- CiU+PSC (sociovergència - 85 escons): la veig realment difícil per dos motius: primer perquè CiU te altres alternatives més factibles (ERC) i li seria molt difícil vendre la moto als seus votants més nacionalistes aliar-se amb algú que, segons la seva campanya, està subjecte als designis de Madrid; i segon perquè al igual que li passaria a CiU, al PSC li seria molt difícil d'explicar aquesta aliança i d'aquí dos anys hi ha eleccions generals (i des de l'oposició es pot desgastar molt a CiU, en canvi des de el govern és un mateix el que es desgasta).

- Altres: ja possats a divagar i donat que somiar és gratis (de moment, que en un futur potser ho hem de pagar i tot), supossem que ERC decideix no donar suport a ningú i abstenir-se el dia de la votació per escollir president i deixar que alguna coal·lició governi en minoria... De fet, m'agradaria veure com el senyor Mas explica als seus que allo que va firmar al notari s'ho passa pel forro i fa un pacte amb el PP (serien 62 escons per 52 que podrien aconseguir PSC+IC-V+Ciutadans)...

En fi, no se si estareu d'acord amb mi o no, però hem sembla que ens esperen quatre anys de govern nacionalista i més aviat de dretes (per molt que ERC vagi de partit d'esquerres, la única política que acaben exercint és la del català a les escoles, l'etiquetatge dels productes i coses per l'estil que no ens solucionaran res de res).

GatitoBonito

miércoles, noviembre 01, 2006

Eleccions Catalanes (5 de n)

Ja sabia jo que avui no seria un bon dia per a mi.

Al fet d'haver estat treballant (en fin, coses que passen), ara s'hi suma les primeres informacions importants sobre les eleccions: la participació a les 18:00 hores ha baixat entre 5 i 6 punts (El Pais diu una cosa i El Mundo l'altre)...

Tot sabem que vol dir una baixa participació oi?

Si algun cop havia dubtat de la victoria del Mas, poques esperançes hem queden ja...

En fi, quina llàstima que per culpa d'un mal dia ens haguem de veure putejats durant 4 anys...

GatitoBonito